La pandèmia de la covid-19 ha fet posposar les eleccions a Catalunya. Ja no seran el 14 de febrer, sinó que haurem d’esperar a la primavera. Mantenir la data hauria suposat mobilitzar més de 5,5 milions de persones arreu del territori per posar el seu vot a les urnes i milers de ciutadans per ocupar les meses durant les 11 hores que dura el procés. La presencialitat de la jornada ha estat la causa principal, un tret que no hauria fet traslladar del calendari una data tan assenyalada la llei contemplés el vot electrònic com a opció. Tot i que mai serà “100% segur”, com explica el responsable de comunicació de Vocdoni, Ferran Reyes, l’empresa ha desenvolupat un sistema “que és el més proper possible a les garanties que dona el vot físic, que no hem d’oblidar que també té frau i que hi ha països com el Regne Unit on no has d’ensenyar el DNI”. La companyia ja ha organitzat eleccions i assemblees en organismes com Òmnium Cultural, Centre Excursionista de Catalunya o el partit Pirata amb un cens agregat de més de 200.000 usuaris. Recentment ha anunciat la seva fusió amb la suïssa Aragon, fundada per dos espanyols i especialitzada també en sistemes electorals descentralitzats.

Com neix Vocdoni?

Sorgeix d’un grup de persones que ve del món de les tecnologies descentralitzades arran de l’1-O que reflexiona sobre la necessitat de tenir un sistema per crear un protocol de vot segur, universalment verificable i anònim. Vam veure que hi havia un sistema monetari alternatiu i incensurable com el bitcoin i que, per tant, havia de poder existir un sistema igual per a la governança. Espanya té un bon sistema de votació, es demana acreditació de la persona i el frau que hi pot haver s’ha minimitzat molt, pel que ho hem de poder traslladar a l’entorn digital per facilitar el vot, augmentar la participació i oferir les garanties que marca la llei.

"Hi havia un sistema monetari alternatiu i incensurable com el bitcoin i, per tant, havia de poder existir un sistema igual per a la governança"

Per tant, tenim la tecnologia per fer-ho possible. Què falta?

La tecnologia és una petita part del què suposa abordar el vot digital. Cal pensar en un sistema fàcil d’identificació i estès a tota la població, i també s’ha de fer que la votació sigui mixta, que hi pugui anar també presencialment la gent gran o amb dificultats d’accés i de coneixements de la tecnologia. Abans d’aplicar-ho en unes eleccions grans, com podrien ser les del Parlament de Catalunya, has d’haver provat abans la tecnologia i el procés amb una votació petita en un municipi, per exemple.

Veurem alguna d’aquestes proves a curt termini?

Tenim entre mans diversos projectes municipals que són per fer referèndums sota la Llei de consultes populars no referendàries i de participació ciutadana del 2014 que especifica que també es pot fer de forma virtual. A principis del 2021 en farem un a Bellpuig, serà el primer cop a Catalunya que s’usarà la tecnologia blockchain per fer votacions sota el paraigua legal. Esperem que en dos anys es pugui estar votant digitalment a escala municipal de manera segura i normalitzada, i sigui viable pensar en unes eleccions més grans. I s’ha de poder oferir dues possibilitats: des de casa o el mòbil, com fa Nova Zelanda, o en seu electoral, com es fa als Estats Units. El més important és crear una plataforma segura perquè no hi hagi manipulació del dispositiu.

"A Bellpuig serà el primer cop a Catalunya que s’usarà la tecnologia 'blockchain' per fer votacions sota el paraigua legal”

Com es garanteix aquesta seguretat?

Usem diverses tecnologies descentralitzades que ens permeten usar un programari de codi obert perquè tothom pugui veure com funciona. Tot el procés és obert, volem ser transparents en el seu funcionament. Aquests són requisits indispensables per a una votació de la qual te’n puguis refiar. Fins ara tots els sistemes han estat de codi tancat i no saps què està fent el programa. A més a més, són centralitzats, que vol dir que hi ha un sol punt d’atac i es poden fer canvis per afectar la votació i no ser-ne conscient. Quan s’usa tecnologia descentralitzada, es mitiguen els riscos perquè tenim diferents nodes a la xarxa. Caldria atacar-los tots alhora per fer caure el sistema o intervenir-hi, seria impossible. Usem blockchain i tecnologies que permeten demostrar la immutabilitat de la informació per assegurar que tothom rep la mateixa pregunta i opcions.

Amb el sistema obert, es pot auditar des de fora tot el procés.

Hi ha una comissió que comprova que tot estigui funcionant, però sense veure els resultats fins al final. El govern, les institucions pertinents i, fins i tot, les organitzacions d’observació electoral han de posar també recursos per comprovar que tot és correcte. Amb el nostre sistema basat en tecnologies descentralitzades i obertes, qualsevol pot analitzar la votació electrònica des de casa seva. És un dels trets que compartim amb el programari lliure, hi ha molts ulls mirant i la tecnologia millora perquè és més fàcil detectar errors.

"Quan s’usa tecnologia descentralitzada, es mitiguen els riscos perquè tenim diferents nodes a la xarxa. Caldria atacar-los tots alhora per fer caure el sistema"

Estònia, com bé ha dit, i el seu sistema i-voting es prenen com a referència.

És un país petit i tenia un Estat molt gran a sobre: la URSS. Va haver de fer la transició d’un sistema legislatiu a un altre. Un cop es fa el traspàs, veuen que no és suficient i que la possibilitat que Rússia els mengi de nou encara existeix. Això els fa innovar i trobar un sistema que permeti mantenir les estructures d’Estat si entressin al Parlament. Fins i tot arriben a fer una còpia del seu govern al núvol en un altre país. Ells han entès molt bé que avui el món físic i el digital ja no són coses separades i que cal un procés de digitalització de l’administració pública. Tret del divorci i algun tràmit més, tot es pot fer virtualment gràcies a la identitat digital i al govern digital. A la llarga és un estalvi de diners, que també és important per a un país.

En les últimes eleccions generals a Estònia, el 44% dels votants va triar el sistema electrònic. Cal també dotar la ciutadania de les habilitats per fer-ne ús?

Allà el procés va començar als anys 90, ja sumen 30 anys de recorregut i és una població extremadament digitalitzada. Als inicis, la participació per aquest sistema era baixa, i amb el temps aquests ciutadans ja no hi són o han adoptat el sistema. La població també té una estructura diferent de la nostra, s’ha de moure més per anar al lloc de votació. Al final, tothom prefereix fer-ho des de casa en quatre clics abans que desplaçar-se, fer cua, portar-ho tot en paper... Quan la gent veu la idoneïtat del vot electrònic, tot cau pel seu propi pes.

"Estònia ha entès molt bé que avui el món físic i el digital ja no són coses separades i que cal un procés de digitalització de l’administració pública"

Què ens cal per aplicar el sistema a Catalunya?

Un sistema d’identitat digital senzill i estès, que algú de forma ràpida pogués identificar-se a l’hora de votar. També que hi comencin a haver aquestes proves pilot per comprovar que la tecnologia funciona bé o què cal per adaptar-la a cada context. La Generalitat ha de començar a fer tests i no li ha de fer por. Es podria començar amb el vot estranger o amb referèndums municipals. També han de confiar en els tècnics i els experts en criptografia, en tecnologia d’identitats i en codi obert. El codi obert és clau perquè ofereix més seguretat i resiliència.

Tenim professionals preparats per al repte?

Catalunya és un puntal en tot el món blockchain, en criptografia i en identitat digital, tant en professionals de renom com en empreses que són de conegudes a escala global. A tota aquesta gent se l’ha d’escoltar perquè és l’avantguarda i pot dir com ha de ser l’administració pública catalana del segle XXI. És qüestió de potenciar l’ecosistema, perquè els actius de base els tenim, cal compromís del govern.