Les micro, petites i mitjanes empresa de Catalunya viuen un punt d’inflexió en termes de digitalització. “Aquesta és una palanca crítica de la competitivitat i de la productivitat, i serà part d’un element fonamental que les farà créixer, consolidar-se i tenir un futur empresarial brillant”, assegura el president de la comissió d’Innovació i Digitalització de PIMEC, Joan Josep Berbel, en una entrevista per al Baròmetre del sector tecnològic 2024 elaborat pel Cercle Tecnològic. Però cal dotar el sector de recursos i eines per treure rèdit del moment, assevera, i rebre suport de les administracions per fer el pas de manera efectiva. En parla a fons en aquesta conversa.

Per què el model PIME és tan predominant a Espanya i Catalunya?

El context i el teixit empresarial, tant a Espanya com a Catalunya, ha vingut sempre caracteritzat per una forta presència de petites i mitjanes empreses. Hem de pensar que, aproximadament, el 99% de les empreses recauen en aquesta categoria. I això és degut, en primer lloc, a la diversificació sectorial que té l'economia. Tenim una economia amb molts sectors amb certa potència per entendre'ns i amb cert dinamisme, i això ha provocat la creació d'ecosistemes empresarials que han vingut caracteritzats per empreses que proveïen un determinat tipus de serveis especialitzats o no, però molt lligats al propi context local. El que ha fet és que s'hagi mantingut aquest teixit de petites i mitjanes. D'altra banda, sobretot a Catalunya hem tingut una sèrie d'empreses tractores, multinacionals o locals, que també han volgut estructurar una cadena de valor al seu entorn, que ha vingut caracteritzada per una mida relativa petita o mitjana. I això és una carència, en general. Aquestes empreses petites i mitjanes s'han mantingut, han crescut, però no han assolit el grau de maduresa necessari com per poder créixer i convertir-se en grans empreses, en molts casos; i en altres, per tenir aliança, fusionar-se o bé, tenir col·laboracions que augmentessin la dimensió i la grandària del propi teixit. I això és pràcticament homogeni en tots els sectors de l'economia.

I dins del sector tecnològic com és la composició de les empreses a Catalunya?

El sector tecnològic replica exactament aquesta estructura de micro, petita i mitjana empresa. Hem de pensar que pràcticament el 98,5% de totes les empreses a Catalunya, categoritzades dintre del sector TIC, incloent també les empreses de digitalització, són micro, petites i mitjanes empreses. Si estem parlant del context català, estem parlant d'unes 20.000 empreses en nombres rodons. Si només ens hi fixem, les empreses TIC són unes 17.800, aproximadament, i essencialment, la gran majoria segueix en aquesta mateixa estructura de micro, petites i mitjanes empreses, moltes d'elles creades en els darrers deu anys. És a dir, que són empreses relativament de nova creació que aprofiten nínxols d'oportunitat i que són segments bàsicament d'especialització dintre de la branca de la prestació de serveis; en altres casos, de tecnologia de la informació i comunicació; i en altres casos, de desenvolupament propi de hardware o de software orientat a les pròpies tecnologies.

Quins considera que són els principals obstacles i desafiaments als quals s’enfronten actualment les pimes TIC a Catalunya?

Una de les principals problemàtiques del sector, que també és un avantatge competitiu, és la dimensió, la dificultat cometre projectes de determinada dimensió. Però a la vegada, això les fa ser flexibles, que puguin fer serveis molt a mida, molt orientats a client, en temps curts de reacció i que, per tant, tinguin una alta productivitat per la prestació de serveis o per la previsió de producte tecnològic. És cert que el mercat català encara no és suficientment demandant de serveis tecnològics, per això, moltes d'aquestes empreses han nascut amb una certa dimensió global. Encara que tinguin, evidentment, una base local, donen servei a empreses, fins i tot, fora del que és Catalunya. I això és precisament perquè la pròpia estructura de micro, petites i mitjanes empreses als diferents sectors de l'economia fa que no tots ells siguin demandants de serveis TIC de cert valor afegit, el que d'alguna manera impacta sobre facturació i sobre els marges del propi teixit del sector. És important que dinamitzem la demanda de servei tecnològic per entendre'ns, i sobretot que la diversifiquem. Però és complicat, bàsicament perquè les empreses, quan se'ls hi pregunta per què no són més demandants de serveis tecnològics, et diuen el següent: “En primer lloc, que no tenen temps, i, en segon lloc, que els preus són alts”.

"El mercat català encara no és prou demandant de serveis tecnològics, per això, moltes empreses han nascut amb una certa dimensió global"

Com se situen les pimes TIC catalanes en comparació amb les de la resta d’Europa en termes de creixement i competitivitat?

La millora de les empreses catalanes, bàsicament, pel que fa a penetració de les competències bàsiques en digitalització ha estat força alta. Ara mateix, pràcticament en tots els segments estem per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Set de cada 10 pimes catalanes tenen un nivell d'implantació digital bàsic. Això són vuit punts més que la mitjana espanyola, i 15 punts més que la mitjana europea. Allò on estem molt ben posicionats i que ha tingut un creixement exponencial en els darrers anys, sobretot ha estat en la línia del comerç electrònic. Ara mateix, estem pràcticament 10 punts per sobre de la mitjana europea. En l'intercanvi de dades a través de mitjans electrònics també tenim un posicionament molt similar i podríem dir que també som competitius des d'aquest punt de vista, amb la penetració de les tecnologies, tot el que són els sistemes al núvol, i en això fem cinc o sis punts, si no recordo malament, per sobre de la mitjana. On tenim el gran dèficit? El gran dèficit el tenim en el processament de dades. Tot el que és el big data, l'IoT, tot el que és l'analítica de dades, aquí és on ens situem per sota de la mitjana comunitària.

Com valora l'actual marc regulador i les polítiques de suport de la Generalitat de Catalunya en relació amb la promoció de la digitalització en sectors econòmics diversos?

Tenim un marc de col·laboració amb el que és l'ecosistema, que promou l'ús de les tecnologies de la informació i de la digitalització a les empreses. El Cercle Tecnològic és un exemple clar, diguem-ne, amb el que col·laborem. La Secretaria de Polítiques Digitals ho és també, o la pròpia Agència de Competitivitat de la Generalitat de Catalunya. I aquí el que sempre proposem és un lema que tenim com a patronal que és que pensem sempre en petit. A l'hora de dissenyar tant les línies de suport com les pròpies polítiques de les administracions, s'ha de pensar en quin impacte tindran sobre les empreses més petites de la nostra economia. Són majoritàries, però generalment tenim un tipus de pensament molt més orientat a grans empreses o a empreses multinacionals. Des d'aquest punt de vista, el que ens assegurem és que les pimes puguin estar al pont de comandament també, per influir en el disseny de les pròpies polítiques que elaboren els governs i, per tant, la normativa. Per això, nosaltres hem impulsat dos temes per afavorir les pimes. Primer, reduir els temps de pagament de les factures per part dels seus clients grans. Per això, hem muntat tot el que està a la plataforma contra la morositat que ara la Unió Europea ha adoptat el posicionament, i que l'ha formulat en una directiva. I, d'altra banda, el que ara també estem fent és tractar que la nova estratègia que haurà de tenir el govern de la Generalitat sobre intel·ligència artificial generativa tingui, de fet, la visió de les pimes dintre de la seva pròpia conceptualització. PIMEC bàsicament és l'entitat empresarial més representativa, està a tots els fòrums de diàleg social i, per tant, a tots els nivells de la Generalitat de Catalunya on hi ha concertació amb els agents econòmics i socials. I, per tant, tenim una participació forta per tal de poder instrumentalitzar la veu bàsicament de la micro petita i mitjana empresa catalana. I no només ho fem a la Generalitat de Catalunya, ho fem a l'administració local, a l'administració supralocal, on tenim també convenis de col·laboració i també amb l'administració de l'Estat. Jo he pensat que també som membres d'SMI United, que és la gran confederació empresarial de petites i mitjanes empreses a escala europea. On hem acceptat la presidència i ara mateix tenim una de les vicepresidències a escala europea. I també és rellevant portar la veu de les petites i mitjanes empreses a les institucions europees. I això també és part del mandat que tenim com a patronal.

"Set de cada 10 pimes catalanes tenen un nivell d'implantació digital bàsic"

En quina mesura considera que l'avanç del sector tecnològic està reconfigurant les estructures i models de negocis en sectors tradicionals a Catalunya?

L'impacte realment és rellevant i serà crític a curt i mitjà termini. No parlo només de l'impacte que pugui tenir la intel·ligència artificial generativa, que en tindrà en la millora de la productivitat que seria de fet l'interès de la petita i mitjana empresa i no tant de l'automatització i, per tant, la reconfiguració de molts dels perfils que, també segurament es produirà un híbrid entre les dues grans tendències. També caldrà adoptar algunes tecnologies que seran crítiques per poder ja no només complir la normativa, sinó sobretot aconseguir el creixement i la seva competitivitat empresarial. Estem parlant d'adoptar, per exemple, tecnologies de blockchain, que és part de la seguretat dels processos que haurà d'estar ben tancada. També hem de parlar de data exchange, és a dir, tot el que sigui l'intercanvi, bàsicament, de dades, i de l'analítica de dades. Això ha vingut clarament per quedar-se i per transformar també els models de negoci. Per tant, hem de fer una crida a què les empreses treballin i sobretot incorporin talent dintre de les seves estructures que treballin els projectes vinculats a la tecnologia, no només productiva, sinó també de la part d'organització, finances, administració, és a dir, totes les funcions dels vessants.

Com valoren les pimes no TIC a Catalunya la relació entre la inversió realitzada en tecnologies emergents i el retorn econòmic obtingut?

Quan ho preguntem a les enquestes, la majoria de les empreses són conscients de la necessitat de la inversió en tecnologies. L'aplicabilitat serien aquelles que ja han començat a incorporar i que, per tant, vertebren i visibilitzen un retorn per la seva companyia. Quan li preguntes a aquelles que ja han implantat un nivell bàsic de digitalització, el que et diuen és que utilitzen aquesta inversió bàsicament en dos sentits. El primer, la imatge pública, reputacional, la pàgina web on mostres la teva marca. I, en segon lloc, com aconsegueixes ampliar la teva base de clients i relacionar-te amb els teus clients. No hem d'oblidar tota l'altra part vinculada a l'estratègia empresarial, l'analítica de dades, la bona segmentació dels teus productes, fins i tot, com has de treballar la diversificació a través de l'anàlisi de tot el que han estat les teves dades, per entendre'ns, a curt termini. I això el que implica és un tractament de dades globals, és una arquitectura de dades i sobretot, i a més, la protecció de la seguretat d'aquestes dades i sobretot després com creixes i planteges estratègies per tal de poder créixer en funció d'aquesta nova arquitectura de dades. En el moment en el que parlem encara estigui lluny d'això i si parlem de les micro i petites empreses, ara mateix la gran via d'entrada de la digitalització en tots els sectors és la regulació.

Com estan aplicant les pimes la IA o altres tecnologies anàlogues en el seus processos?

L'actitud general és wait and see, és a dir, costa d'entendre i trobar casos d'ús específics que puguin mostrar que la utilització d'eines i de solucions d'intel·ligència artificial generativa va lligat al propi desenvolupament de negoci de les empreses i que, per tant, pot tenir un valor. La percepció essencialment és que probablement aquestes solucions permeten automatitzar certes tasques. Jo crec que aquesta visió és errònia. Hem de pensar en la intel·ligència artificial generativa com una eina acumulativa que ens permeti guanyar productivitat. Hem de saber ensenyar a les petites i mitjanes empreses que el valor que té la utilització de les solucions d'intel·ligència artificial generativa ha de venir essencialment per augmentar la productivitat, pensar en nous models de negoci i en creixement. Per això, ens fa falta mostrar i ensenyar molts casos d'ús vinculats a les pròpies petites i mitjanes empreses. Ho diré que encara estem una mica lluny d'això. Això ens connecta directament amb el debat de la privacitat de les dades. Com aconsegueixes l'entorn tancat i protegit perquè tu puguis treballar bàsicament amb aquesta eina sense arribar a pensar que pots tenir algun tipus de risc vinculat a la ciberseguretat. I això ara mateix també és un fre el respecte. Hi ha empreses que tenen dades i que tenen una base de dades amplíssima, que a vegades tot està en un Excel o en documents completament dispersos entre si, en aplicacions o programaris diferents... les eines d'intel·ligència artificial generativa són capaces de treure conclusions a favor de les empreses de forma clara. El primer que recomanaria a les empreses petites i mitjanes és una nova arquitectura de dades, que pensin el que volen, saber quins són els objectius o el tractament d'aquestes dades, que llavors tinguin clares les dades que tenen com a companya, que d'alguna manera percebin el valor real que tenen i llavors construir temes analítics per tal de guanyar potencial de creixement, entrada en nous mercats, segmentació de clients, fidelització de clients. És a dir, tota la part que hem vinculat al propi negoci empresarial.

"El gran dèficit el tenim en el processament de dades. Tot el que és el 'big data', l'IoT, tot el que és l'analítica de dades, aquí és on ens situem per sota de la mitjana comunitària"

Quines tendències emergents o canvis en l'entorn empresarial creu que podrien tenir un impacte significatiu en les pimes TIC catalanes a curt termini?

El que és ciberseguretat, blockchain, tota la part vinculada a la seguretat de la relació amb clients, proveïdors, entitats financeres... L'operativa de l'empresa necessita i necessitarà de tots segur i s'haurà d'invertir aquesta línia sí o sí. La segona té a veure amb tot el que és el flux, la revolució en general, i decidir el què serà el tractament de les dades i, per extensió, tot el que és la implantació de la intel·ligència artificial generativa com a solució de productivitat. Seguidament, tot el processament de dades, el nivell que ara mateix afavoreix sobretot a les grans empreses i a la recerca bàsica, quan aconseguim declinar això i aplicar-ho al teixit majoritari d'empreses que tenim. Després hi ha un altre tipus de tecnologies, però d’aquestes ja és parlar a més anys vista, que és tota la part de la quàntica adaptada al processament de dades i a una analítica molt més invertebrada, però a la vegada molt més disruptiva de cara al futur. Això ara mateix està molt allunyat de la realitat del dia a dia del teixit de les pimes a Catalunya i arreu. Això és el més particular d'aquí. Progressivament, hem de tractar d'anar unint els dos mons, però els reptes són rellevants. Ara, si em preguntes el que auguro, és que caldrà augmentar el percentatge d'inversió que les nostres petites i mitjanes empreses realitzen en tecnologia i en digitalització obligadament als propers anys.

Com valora PIMEC la implementació i l'efectivitat del Kit Digital proporcionat pel Govern d'Espanya en el suport a la digitalització de les pimes catalanes?

És una mica aviat per dir-ho, perquè encara està en funcionament. El que podem fer és valorar positivament l'esforç de les administracions al respecte. Han fet viable petites inversions molt orientades sobretot a micro i petites empreses i, per tant, han permès augmentar el nivell bàsic de penetració digital de les companyies. També ha suposat un cert baló d'oxigen, perquè moltes petites empreses i professionals autònoms han pogut apalancar part dels seus serveis sobre la subvenció vehiculada al Kit Digital. De fet, l'esforç ha estat rellevant i s’ha aconseguit el que es volia, que era situar Espanya i Catalunya en un nivell de digitalització força per sobre de la pròpia mitjana europea. Ara el gran repte, que és el que treballen també els responsables del Kit Digital, és sobretot com aconseguim implantar segones i terceres fases d'aquests desenvolupaments tecnològics. Això és el que donaria camí i ha corregut també el sector tecnològic. Però aquestes segones i terceres fases hem de veure com és possible catalitzar-les, perquè si no, l'efecte de la subvenció es diluirà en el temps. I el que hem d'aconseguir és que aquesta conversió per part de les empreses pugui estendre's progressivament a serveis i a solucions més sofisticades progressivament en els propers anys. I això hauria de ser el llegat del kit digital.

"Hem de fer una crida a què les empreses treballin i incorporin talent per als projectes vinculats a la tecnologia, no només productiva, sinó també de la part d'organització, finances, administració"

Des de la perspectiva de les pimes, com ha estat l'experiència d'accedir al Kit Digital? Quins són els principals reptes als quals s'han enfrontat les empreses durant aquest procés i com creu que es podrien millorar aquests processos en el futur?

Al principi ha estat complicat. La veritat és que s'ha fet un exercici de simplificació administrativa molt forta. També des de PIMEC, el que hem intentat és ordenar el trànsit, fer moltes aportacions a Red.es, al Ministeri i també a les entitats que han col·laborat després en la implantació del Kit Digital. En última instància, el que s'ha treballat molt és evitar el retorn de part dels diners d'aquells que s'havien adjudicat, però que no s'han acabat pel temps d'acabar d'implantar o de justificar correctament. Aquí entra tot el que té a veure amb una subvenció més administrativa, que per molt que haguem simplificat, té els seus problemes burocràtics, i aquesta convocatòria no ha estat una excepció. Però el que es podria dir és que els equips de PIMEC han treballat de valent i continuen fent-ho per tal de resoldre tots aquells colls d'ampolla que sempre es donen entre els agents facilitadors, els agents implementadors, i el que és la pròpia administració i els canals que han utilitzat. I posar tot això en ordre, alinear-ho i que actuï en favor de la micro, petita i mitjana empresa catalana. Mai hem estat exempts de problemes, però també diria que és una de les convocatòries que han posat el termòmetre i el test en la línia de simplificar administrativament el més possible, i que s'han aconseguit fites. Sobretot, ha tingut un vessant bastant local. Hem pogut fer la demarcació de la Plana de Lleida, la zona de Girona... I això està bé, perquè el que ha permès és consolidar el teixit local. Jo diria intuïtivament que sí que ha contribuït de manera favorable, com a mínim, a la prevalença i a un cert creixement del sector.