La irrupció de la intel·ligència artificial a la nostra vida quotidiana genera moltes preguntes ètiques. Quin tipus d’agència vetllarà pel seu control? Amb quins procediments? Els éssers humans perdrem capacitats i humanitat?

A la rapidesa amb què aquestes qüestions s'han instal·lat al nostre món cal sumar la lentitud de les legislacions nacionals i la seva arbitrarietat en un món global on és fàcil esquivar-les. Tot plegat, fa que qüestionar-se sobre els valors de la intel·ligència artificial esdevingui cabdal. Com deia Hans Jonas: "descobrim el que està en joc, quan està en joc”.

Urgeix acordar quins valors caldria exigir a la intel·ligència artificial perquè el món continuï sent "humà" i no perdi aquells trets que ens caracteritzen. Cal fer-ho més enllà de les qüestions sobre la responsabilitat jurídica pels possibles errors dels artefactes,  de la suplantació d'identitats (ens està atenent un robot o un ésser humà?), de la confidencialitat de les dades, de la falta de transparència en com aprenen i prenen les decisions, del perill en pèrdues de llocs de feina tradicionals i més enllà dels extrems de la tecnofilia i la tecnofòbia.