La vaga i ocupació de la fàbrica de Seat de Barcelona del 1971 és recordada com una de les principals resistències obreres durant els darrers anys del règim franquista. Per organitzar-se, els sindicalistes feien assemblees clandestines camuflades com a esmorzars a Collserola, on la clau per reconèixer-se els uns als altres era portar un diari sota el braç. Evidentment, no existeixen proves fotogràfiques d’aquests moments, atès que calia protegir la identitat dels participants; però gràcies a la memòria de Carles Vallejo, una de les icones del moviment, i a l’ús creatiu de la intel·ligència artificial generativa, aquest record ha pogut ser plasmat de manera visual. Es tracta d’un dels centenars exemples que conformen Memòries Sintètiques, l’ambiciós projecte de l’estudi de disseny Domestic Data Streamers que convida la ciutadania a “reconstruir memòries que no tingui documentades o que va documentar, però que per algun motiu es van perdre, com pot ser un desplaçament forçat, una catàstrofe climàtica o perquè no ha cuidat els seus discs durs”, explica la directora creativa de l’estudi, Natàlia Santolaria.

La premissa és simple: a través d’una entrevista en profunditat, els membres de l’estudi es capbussen dins del record més preuat de la persona que vol plasmar-lo en una imatge. De quin color era la pilota de futbol amb què jugaves amb el teu germà? Quin model de cotxe conduïes? Com era la parada de tren en què et reunies cada diumenge amb el teu marit després d’anar a la platja? Amb tota aquesta informació, l’equip de Domestic Data Streamers redacta un elaborat apunt (prompt) amb el qual s’aconsegueix una primera versió de la imatge, que es mostra als entrevistats i es va refent a partir dels seus comentaris fins a arribar a un resultat satisfactori. Un procés que, això sí, engloba molta reflexió i interacció amb l’eina. “La intel·ligència artificial d'intel·ligent en té molt poc, gairebé has d'aprendre un llenguatge i li has de parlar d'una forma molt descriptiva”, comenta Santolaria.

L’origen del projecte neix del sentiment que, entremig de “tecnòfils i tecnòfobs” de la intel·ligència artificial, existia un espai no cobert, la possibilitat d’una “aplicació més social i més humana” d’una tecnologia afectada per una “crisi d’imaginació”. Després de demostrar el potencial de la idea amb la gent gran de l’entorn familiar dels membres de l’estudi, la primera pedra del projecte es va desplegar a petita escala, reconstruint les memòries de membres de la comunitat de migrants del barri de Bom Retiro de Sao Paulo (Brasil). Després de la bona rebuda, aquest 2024 Domestic Data Streamers ha expandit la proposta al Disseny Hub Barcelona amb la posada en marxa de l’Oficina Ciutadana de Memòries Sintètiques, espai que, durant tres mesos i fins al 28 de juliol, ha convidat a la ciutadania de la capital catalana a compartir els seus records per convertir-los en imatges. Unes ‘memòries sintètiques’ que, si els testimonis en donen el permís, es poden conèixer a l’exposició que acompanya al servei, que romandrà oberta fins al 29 de setembre.

Entre l’ètica i l’onirisme

L’ús de la intel·ligència artificial generativa s'amolla perfectament als propòsits del projecte, però no està exempt d’una tensió ètica inherent al funcionament d’aquesta eina. “Des de Domestic veiem que boicotejar aquestes tecnologies seria la primera posició natural quan veiem un model que no és prou transparent i que èticament no ens acaba de convèncer”, confessa la directora creativa. Així i tot, l’estudi ha decidit fer-la servir amb l’aspiració d’“entendre-la prou per a poder formar part de les converses que donaran forma a aquesta tecnologia”.

Amb aquest fi, i tenint en compte que “és un camp complex que s'associa a pràctiques depredadores i com a dissenyadores ens interpel·la”, han redactat un codi d’ètica i conducta vinculat a l’ús que fan de la IA generativa. “Mentre esperem models més transparents, nosaltres decidim fer-los servir d'aquesta manera concreta”, indica Santolaria. Aquest contracte, signat pel soci fundador de l’estudi Pau Garcia i pel director del Museu del Disseny José Luis de Vicente, comprèn aspectes com garantir la fidelitat i autenticitat de les memòries, no esmentar noms d’artistes específics per evitar la violació de drets d’autors, intentar corregir els biaixos d’aquestes eines i no reproduir memòries de persones que hagin comès actes racistes, sexistes, homòfobs o discriminatoris.

Domestic Data Streamers ha redactat un codi d'ètica i conducta sobre l'ús de la IA generativa, en el qual es comprometen a no esmentar els noms d'artistes reals i d'intentar corregir els biaixos de la tecnologia

En una línia similar, l’equip ha decidit fer servir models generatius ‘antics’, de la primera fornada de la nova revolució, com són Dall-E 2 i Stable Diffusion 1.5. La voluntat d’aquest moviment és aconseguir imatges borroses i difuses amb un doble objectiu: evitar el fotorealisme que les pugui confondre amb instantànies reals i evocar l’onirisme dels records antics. “No estem intentant generar fotografies que substituiran una fotografia real. El valor que realment tenen és aquesta veritat emocional i perceptiva”, descriu la cap del projecte. Generar uns “vectors de memòria” que ens transporten a un moment determinat de la nostra història personal, de la mateixa manera que “una cançó que et cantaven els teus pares quan eres petit et fa tornar a la infància”. A més, l’equip ha reentrenat els models que fan servir amb imatges de la ciutat de Barcelona perquè siguin capaços d’oferir resultats més verídics amb la realitat visual de casa nostra.

La metodologia ha tingut reaccions de tota mena per part dels participants, des de l’emoció i l’alegria fins a l’escepticisme i la poca flexibilitat, però majoritàriament han estat positives. Santolaria recorda l’exemple de Juan Nicolás, qui durant l’entrevista va voler recordar com, quan era petit i vivia a l’Horta de Múrcia, construïa cabanes amb pals i fulles amb el seu germà i, fins i tot, una nit van quedar-s’hi a dormir amb el gos. “Quan va veure la imatge, es va emocionar molt. Deia: “Però com sap aquesta màquina qui és el meu germà?”, i allà és quan comences a explicar-li que aquesta tecnologia és com un gran àlbum de fotos”, comenta la directora creativa de Domestic Data Streamers. “Aquella persona se’n va a casa havent recuperat un record i havent entès mínimament com funciona aquesta tecnologia, que potser per la seva generació sembla una cosa marciana”, reflexiona.

Santolaria: “No estem intentant generar fotografies que substituiran una fotografia real. El valor que realment tenen és aquesta veritat emocional i perceptiva”

Memòries Sintètiques és possiblement un dels primers projectes que empra la IA generativa com una via de recuperació de memòries, tant històriques com íntimes. Però lluny de monopolitzar-ne el mètode, Domestic Data Streamers busca obrir-ho a tothom. És una tendència que ja s’observa dins la mateixa exposició, que compta amb tres obres d’artistes convidades especialment pel projecte. Especialment curiosa és la instal·lació d’Anna Roura Fortet, qui crea una cadena de memòries sintètiques a través d’entrevistes a 10 persones de 10 generacions diferents. “Comença amb l’Amparo, una dona de 100 anys que volia recordar les cases on havia viscut. Llavors, li pregunta al José, de 93 anys, sobre aquestes cases, i recorda com hi jugava a trencar els discos del seu pare, que era un melòman. I la memòria del José li recorda a l’Andrés, de 80 anys, com jugava a l’hort que cuidava quan era petit. I així, successivament”, explica Santolaria.

A més a més dels artistes convidats, l’exposició també regala uns pòsters que expliquen la metodologia per a aquells qui vulguin replicar-la, i en el futur té previst publicar en obert tant les obres de l’exposició com el model que han reentrenat amb imatges de Barcelona. “Des de Domestic sempre hi ha una visió que en el moment que es recullen dades de persones, sempre cal retornar-les. Nosaltres les rebem i les tractem, però després les tornem a fer circular dins de l'esfera pública perquè la gent les pugui veure, compartir i explorar”, resumeix.