Les claus que utilitzem diàriament per protegir els perfils a internet tenen una base criptogràfica de problemes matemàtics que amb la potència computacional actual -si tenen una arquitectura adequada en termes de números, signes, majúscules i minúscules- es podria arribar a trigar 40 anys a ser desxifrades. Tot això, des de la pandèmia de la covid-19, el món sencer ha vist com els cibercriminals han professionalitzat l’activitat i el nombre d’incidents s’ha multiplicat de forma exponencial. Vol això que estem desprotegits? No, però sí que és una mostra que cal fer una passa endavant; i en aquest escenari, qui pren un paper protagonista és la computació quàntica. A Catalunya, LuxQuanta ja s’ha alçat com la companyia que lidera el mercat, amb una proposta de maquinari que protegeix les comunicacions digitals de forma física amb sistemes de distribució de clau quàntica (QKD).

La proposta consisteix en la instal·lació de dos aparells als punts on cal protegir l’enviament de la informació. “Si envies una postal, tothom podrà llegir el text. Si la poses en un sobre, només la llegirà el destinatari”, compara la CEO de l’empresa, Vanesa Díaz, per fer-ho entenedor. D’aquesta manera, el hardware es connecta a la fibra òptica i protegeix les comunicacions amb una clau que només es pot llegir amb mecanismes quàntics als punts d’inici i de final. Malgrat que s’han anat reforçant les barreres de programari per fer front a la sofisticació dels ciberatacs, amb la incorporació de més intel·ligència artificial o problemes matemàtics més complexos, l’experta recorda que la computació quàntica ha continuat evolucionant fins al punt de demostrat que té la capacitat de “rebentar la criptografia que usem avui dia”. “No hi ha res més segur que combatre la quàntica amb més quàntica”, conclou, fent èmfasi al moment futur en què veiem els primers incidents basts en la lògica d’aquesta disciplina.

De bracets dels grans

Els principals interessats per aquesta tecnologia són els governs i les administracions públiques, però també les entitats financeres, els centres sanitaris o les operadores de telecomunicacions. Segons Díaz, conscients de la feblesa que poden presentar els problemes matemàtics, és habitual tenir persones que duguin les contrasenyes físicament amb elles: “En comunicacions de la Generalitat o els Mossos d’Esquadra, van amb les claus a sobre, que són en forma de zeros i uns, cosa que no és gens pràctica. Nosaltres fem el mateix, però sense una persona al mig, sinó amb màquines”.

Tot i que els clients del sector públic ara representen el gran gruix del negoci, la part privada cada cop coneix més la tecnologia i s’interessa per les solucions disponibles al mercat. Els serveis al núvol són un segment potencial i ja ho han ratificat amb Amazon Web Services, on venen tecnologia com a fabricant i amb qui col·laboren. A la llista de partners també hi ha tecnològiques d’altres àrees com Nokia i Telefónica. “Ja estem venent a tota Europa i als Estats Units, i facturem milions, però tot anirà a l’alça perquè hi ha molts projectes en fase de proves en marxa que s’han anat gestant els darrers mesos”, alerta, i posa el 2030 com l’any de l’esclat real de la computació quàntica.

Les claus actuals treballen amb problemes matemàtics complexos que la computació quàntica podrà tombar a mesura que avanci la tecnologia

Tot plegat ha fet que en només tres anys, la companyia hagi passat de tenir sis treballadors a formar un equip d’una trentena de membres, comercialitzat un producte d’èxit al continent i comptar amb una cartera de clients que inclou gegants tecnològics mundials. Ara per ara, el talent no és un problema. La companyia és una spin-off de l’Institut de Ciències Fotòniques, de manera que estan en contacte directe amb els doctorands del centre. També mantenen una relació estreta amb la Universitat Politècnica de Catalunya, una altra bossa de professionals investigadors on trobar els perfils que els manquen. Tot i això, Díaz reconeix que no se’n salven de la falta de perfils experts en programari: “Hi ha molta demanda i costa trobar treballadors, com també en les branques de fotònica integrada, que és molt específic”.

Dibuixar l’Europa líder en protecció quàntica

La projecció que s’espera d’aquesta mena de tecnologies ja ha fet que Europa s’arromangui per ser-ne pionera. LuxQuanta lidera el consorci Quarter, sorgit d’un projecte comunitari per implementar una xarxa de seguretat quàntica per a les comunicacions a tots els estats membres. “Ara mateix la Xina lidera la investigació i implementació, però els Estats Units i el Canadà envegen el potencial que ja està mostrant Europa per ser fabricants i tenir una implantació general el 2027”, explica la CEO.

La UE ha invertit en un consorci per desenvolupar una xarxa de comunicacions digitals segures basades en l'ús d'infraestructures quàntiques

El consorci compta amb 7,4 milions d’euros del programa Digital, dels quals 2,9 milions d’euros han anat directament a l’empresa catalana, com a coordinadora i fabricant de la tecnologia. El grup compta amb empreses que elaboren components per al producte final, però també els usuaris que consumiran la tecnologia. N’és exemple Telefónica, qui ja l’ha desplegat en els sistemes de la seva xarxa i a qui LuxQuanta es va adreçar d’inici per buscar suport. “Van ser els primers a entrar-hi i han confiat en nosaltres des del primer moment perquè saben que és la forma més segura de protegir les comunicacions”, comenta la CEO.

L’empresa catalana es diferencia dels competidors perquè són dels pocs que fabriquen la versió nova de sistemes de distribució de clau quàntica funcional basats en variables contínues (CV-QKD). Aquesta infraestructura facilita la instal·lació dels elements i és, en paraules de Díaz, “un valor afegit molt preuat”.