Al Japó, els inkan (印鑑) són uns segells cilíndrics emprats a tall de firma per signar documents oficials i de gran importància, com hipoteques, préstecs o certificats de matrimoni. La seva presència dona credibilitat i confiança, de manera que no és estrany que la start-up Inkan s’hagi apropiat del concepte per denominar la seva proposta basada en blockchain pensada per atacar les fake news des de la seva arrel. “En lloc de buscar una solució per combatre els símptomes, nosaltres ataquem la malaltia”, assegura el CEO de l’empresa, Mauro Achille.

La start-up assentada a Tech Barcelona sorgeix després d’analitzar un context digital en què les informacions falses són cada vegada més complexes i complicades de diferenciar, amb l’ús de tecnologies tan avançades com els deepfakes. “El món s’omple de fake news i hem de trobar maneres de controlar-lo, d’entendre quan una cosa és falsa i quan és vertadera. És en aquest punt quan utilitzem la intel·ligència artificial per a detectar comportaments sospitosos a les xarxes i automatitzar processos de verificació, però a internet la mentida avança més ràpidament que la veritat”, assegura Achille.

Achille: "A internet la mentida avança més ràpidament que la veritat"

Per lluitar contra aquesta situació, Inkan ha desenvolupat una plataforma web i una aplicació descentralitzada que permet fer fotografies i vídeos, als quals se’ls pot atribuir una sèrie de dades que corroboren com, quan i qui ha capturat la imatge en qüestió. “Si tu pots associar el lloc, el moment, l’usuari i el dispositiu a una imatge que no pot ser modificada o alterada, aleshores tens una prova que genera certesa absoluta sobre la veracitat del que està explicant”, apunta el cofundador de la companyia.

Aquesta confiança existeix gràcies al fet que l’aplicació d’Inkan genera un codi alfanumèric únic que han anomenat fingerprint, atès que “és el més semblant a una empremta dactilar humana que pot deixar una imatge”. Aquesta clau s’emmagatzema automàticament a un node de la xarxa blockchain i és capaç de determinar qualsevol modificació mínima de la imatge. A més a més, per reforçar el blindatge, el document visual pot ser publicat a les plataformes i xarxes oficials d’Inkan si així ho desitja l’usuari.

Inkan aprofita la ‘blockchain’ per generar codis únics que vinculen proves audiovisuals amb les condicions en què s'han capturat

La idea és certificar aquelles fotografies realitzades amb l’aplicació d’Inkan, tot i que també es treballa a poder realitzar una traçabilitat de les imatges capturades amb altres apps per a dispositius mòbils. La limitació actual se situa en les càmeres digitals, ja que, segons el gestor de l’empresa, “encara no estan prou avançades per això”, una situació que relaciona amb el fet que “les companyies que les produeixen no tenien fins ara una necessitat de certificar les imatges”.

Una eina per agències i ‘fact-checkers’

Achille veu clar que les agències informatives són les primeres interessades a col·laborar amb un sistema de verificació d’imatges com el que proposen. “L’agència, si fa una declaració jurada que aquella imatge ha estat treta a tal lloc, no té cap incentiu per mentir, perquè amb el nostre sistema queda una marca. Si després menteixen i es descobreix, existeix una manera científica per a corroborar-ho, i això pot ser catastròfic per una agència”, opina l’impulsor de l’empresa emergent. Inkan té els mitjans de comunicació com a principal mercat, però també vol “facilitar” la feina a les entitats i organitzacions centrades en el fact-checking: “El fet que hi hagi informació que ja està verificada i traçada fa que es puguin concentrar en aquelles que no ho estan”.

Els mitjans de comunicació, les entitats de 'fact-checking' i les asseguradores són els principals clients als quals apunta l'empresa

Amb tot, la companyia no es tanca les portes, i a més a més d’oferir el seu producte als sectors de les assegurances, les inspeccions i les certificacions, els seus organitzadors aspiren en convertir Inkan en una plataforma oberta a la ciutadania: “Creiem que hi ha valor en el fet que el públic general pugui agafar el seu mòbil i generar proves, perquè tots necessitem llogar una casa, un cotxe o qualsevol activitat que necessiti imatges. Un cas evident són els judicis de George Floyd, en què la prova central que va condemnar als policies va ser un vídeo que va gravar una adolescent que passava per allà”. Achille admet que es tracta d’un “desafiament gegantí”, però també és “un dels nostres somnis”.

De cara al futur, els esforços de l’equip estan orientats al rendiment de l’aplicació i a la seva capacitat d’aguantar grans volums de visites. “Només cal que una cosa trigui més del compte a carregar-se perquè la gent ho deixi de fer servir. Un no pot frenar el flux de la informació. Aquest és el principal desafiament que tenim ara per ara”, assevera el CEO de la start-up.