Quan vaig començar la carrera d’enginyeria de telecomunicacions, l’any 1983, tenia clares dues coses: que m’apassionava la tecnologia, i que volia formar part d’un món que estava construint un futur millor. Durant els anys vuitanta i noranta, la presència de les dones en els sectors TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) estava en auge, i tot semblava indicar-nos que el nou mil·lenni seria una nova etapa molt més igualitària i equitativa per a totes i tots.

Ara, que ja hem recorregut un quart d’aquest segle XXI ple de promeses, ja podem començar a avaluar amb dades i estadístiques la situació i —alerta, spoiler– les coses no van tan bé com ens havíem imaginat fa quaranta anys.

Avui, 24 d’abril, és el dia de les nenes en les TIC. Tant de bo pogués escriure un article celebrant que les noies joves conformen el 50% de les aules universitàries en carreres de tecnologia o, encara millor, tant de bo el dia d’avui ja no hagués d’existir, perquè la igualtat l’hagués fet mancar de sentit.

"Tant de bo pogués escriure un article celebrant que les noies joves conformen el 50% de les aules universitàries en carreres de tecnologia o, encara millor, tant de bo el dia d’avui ja no hagués d’existir, perquè la igualtat l’hagués fet mancar de sentit"

Però la situació no és aquesta, ben al contrari. No només no hem aconseguit reduir la bretxa de gènere en aquests darrers anys, sinó que aquesta continua augmentant. Als anys 90, el 35% de les persones europees que estudiaven informàtica i/o matemàtiques eren dones; actualment aquest percentatge està sobre el 20%.

L’any 2022 les dones no arribaven a representar el 25% dels especialistes en TIC a Espanya, i en àrees que estan experimentant un clar auge en els últims anys, com són la ciberseguretat i la intel·ligència artificial, la presència de dones no arriba ni al 10%.

Aquesta manca de representació en el sector TIC no és només injusta, sinó que també és perillosa. Quan les dones no som presents en els equips que dissenyen, programen o lideren projectes tecnològics, les nostres necessitats queden fora del sistema.

“Quan les dones no som presents en els equips que dissenyen, programen o lideren projectes tecnològics, les nostres necessitats queden fora del sistema”

Un exemple clar el trobem en l’esmentada intel·ligència artificial. Avui sabem que molts algoritmes arrosseguen biaixos de gènere, perquè han estat entrenats per persones que tenen biaixos inconscients i amb dades que reflecteixen una societat desigual.

És per això que, en un dia com avui, cal aturar-nos a reflexionar. Hem de plantejar-nos per què hi ha hagut aquesta davallada. Per què no hem continuat consolidant un futur més equitatiu per a tothom?

Diversos estudis apunten tres factors com a principals causes d’aquesta situació: d’una banda, la persistent bretxa salarial, que encara se situa en el 7,5% i que fa que les dones cobrin sistèmicament sous més baixos que els seus companys; la manca de referents i rols femenins visibles, és una de les causes per les quals no hi hagi més nenes i joves que es visualitzin exercint professions tecnològiques en un futur; i, en últim lloc, la desigualtat en el reconeixement fa que fins a un 78% de les dones que treballen actualment en les TIC sentin que han de treballar més que els seus companys per demostrar la seva vàlua. 

Tinc la sensació que cal recordar que el talent no té gènere; el que sí que tenen gènere, encara, són les oportunitats. I és responsabilitat col·lectiva corregir això. Les empreses tenim un paper fonamental per canviar aquesta realitat. Cal visibilitzar les dones que ja estan liderant, investigant i innovant. Cal donar espai, recursos i motivació a les nenes que avui s’interessen per la ciència, la robòtica o la programació. I cal fer-ho amb compromís, perquè no és només una qüestió de justícia, sinó una aposta estratègica per al futur.

“Tinc la sensació que cal recordar que el talent no té gènere; el que sí que tenen gènere, encara, són les oportunitats. I és responsabilitat col·lectiva corregir això”

En aquest sentit, les iniciatives de Diversitat, Equitat i Inclusió (DEI) en les empreses són més necessàries que mai. No només per complir amb normatives o compromisos socials, sinó perquè la diversitat enriqueix els equips, millora la presa de decisions i impulsa la innovació. Quan una empresa aposta per un lideratge inclusiu i per entorns de treball equitatius, també està apostant pel seu propi creixement. La tecnologia, com qualsevol altra àrea, necessita aquesta mirada per ser realment transformadora.

A les nenes i joves que avui miren el món tecnològic amb curiositat, els vull dir una cosa molt clara: sí, aquest món també és per a vosaltres. Amb el vostre talent, la vostra mirada i la vostra empenta, podeu transformar-lo i fer-lo millor.