Diuen que la fotografia no és tan sols una forma d'observar una cosa, sinó que pot ser entesa com una forma de concebre aquella realitat que la cosa representa. És entendre més enllà de la superfície fins a arribar a entendre-la. Comprendre i partir de la necessària representativitat d'aquesta, però alhora perseguir la seva entesa fins a descobrir la seva naturalesa real. Plató fora segurament dels primers a fer-nos tal reflexió, o no considereu la seva caverna una fotografia virtual i antropològica del seu enteniment de la filosofia? Un enteniment que de ben segur serà diferent segons la mirada.

Una mirada ràpida d'un tecnòleg a una fotografia ens portaria segurament a veure-la inicialment com un conjunt de píxels, emmagatzemable en un determinat format, i probablement amb un conjunt de metadades associades. Una mirada d'un científic multidisciplinari ens aportaria física (ombres i llums), geometria (punts de fuga i models tridimensionals), òptica (distorsió de lents, patrons, filtres). Una mirada d'un fotògraf/artista ens aportaria l'enteniment de la forma, la naturalesa que vol representar, el coneixement o pensament que vol generar.

Tal com es pot intuir, l'altre dia reflexionava com a professional TIC respecte a la fotografia. Bé, realment reflexionava en termes generals sobre la imatge. Imatge com a dada que cada dia té un major pes dins dels actuals sistemes d'informació i amb diferents propòsits lúdics i professionals (la mobilitat, la salut, la identificació, la construcció, etc.)

Les dades les podem entendre com aquella informació capaç d'establir fets objectius. A través d'una representació simbòlica, som capaços de concloure fets mitjançant el seu estudi, interpretació i observació contextual per tal d'obtenir informació i nou coneixement. Formen part del nostre procés cognitiu.

La reflexió cognitiva, tot seguint la metàfora de la fotografia, em portava a preguntar-me com buscar la naturalesa final d'aquella imatge que tenia al davant, d'aquella dada. Anhelava que tal missió, fora capaç d'aportar-me coneixement nou, un coneixement que anés més enllà del que actualment ja som capaços d'obtenir com per exemple en el suport al diagnòstic pel cas d'imatges mèdiques; o bé superant l'actual reconeixement facial avançat en el cas d'imatges de persones per la seva identificació; o bé el de l'anàlisi del relleu natural per planificar actuacions per desplaçaments de terra, etc.

En situar aquesta reflexió en la infosfera, pots concloure que la imatge o dada conté moltes més dades susceptibles d'ampliar la base d'estudi (intrínseques i extrínseques), i reparar en la importància d'una consideració de volum, d'ús necessari de més dades. Però em pregunto: és aquesta una variable determinant?

Així ho podria semblar, bona part dels principals negocis de la nostra societat del coneixement es basen d'una forma o altra en l'extracció i gestió de les dades, de grans volums de dades. Segurament en l'actualitat és un dels motors més rellevants de generació de negocis tot emprant les desenes i desenes de zettabytes de dades que generem com societat (estructurades i no estructurades). Però si sortim per un instant de la biosfera que ens acull, i entrem en la infoesfera, no són tan cabdals les dades com ho és la informació, interpretació i gestió d'aquestes. I per a aquesta missió tenim un gran actor: els algorismes (em refereixo als algorismes avançats o IA).

"Si sortim per un instant de la biosfera que ens acull, i entrem en la infoesfera, no són tan cabdals les dades com ho és la informació, interpretació i gestió d'aquestes"

Sense arribar a la ciència-ficció d'una intel·ligència artificial (IA) forta que substitueixi els humans en les seves decisions, qui pot negar que els algorismes actuals d'IA ja treballen aquestes dades força millor que nosaltres generant nova informació i coneixement? De fet, estan habilitant ja una activitat econòmica creixent i incidint sobre el nostre component relacional social i humà. Els algorismes poden ser entesos en aquest sentit com els autèntics nadius digitals (L. Floridi).

Però llavors, davant un volum ingent de dades de la infosfera -alguns ocults dins la meva fotografia, altres externs- i uns algorismes d'IA amb una capacitat computacional diferencial per generar nou coneixement a partir dels mateixos i amb noves perspectives, on rau el meu rol per intentar descobrir nous usos a la fotografia/imatge que tinc al davant? Actualment, i la covid-19 només m'ho referma. Estem passant de viure més temps en la biosfera a viure més temps en la infosfera.

Així doncs, el meu rol en aquest context per descobrir la naturalesa de la fotografia, dels nous usos de la imatge, tot gestionant l'impacte de les dades i la IA a les nostres vides, feina, família i salut, com a agent/organisme informacional, crec que ha de posar com imperatiu màxim les persones al capdavant, i això només es pot aconseguir amb una perspectiva ètica i social sobre dades i algorismes que traspassi la infosfera.

"Els algorismes estan habilitant ja una activitat econòmica creixent i incidint sobre el nostre component relacional social i humà"

Parlem d'inspirar-nos en una mirada sobre la imatge més propera al de l'artista per cercar aquell nou pensament en la persona que l'observa. Parlem d'activar-nos per posar en pràctica amb una perspectiva ètica i social: el disseny i programació dels algorismes, la gestió responsable del cicle de vida de les dades i la seva explotació i ús, la perspectiva multidisciplinària pel plantejament dels sistemes d'informació superant la visió analítica convencional, la creativitat i els aspectes relacionals físics i informacionals intrínsecs de la digitalització, etc.

Aquesta perspectiva per a un professional TIC constitueix per si mateix un procés cognitiu pròpiament, si voleu potencialment quàntic, que podem seguir quan mirem una fotografia i del que ben segur obtindrem nou coneixement. Com diu un bon amic i company meu, l’Ignasi Martí, serà llavors només “quan podrem apreciar una simple imatge, sense que la nostre formació professional ens impedeixi observar la seva bellesa plàstica, tot tractant de modelitzar la per tal d’entendre-la”.

Agraeixo la col·laboració de l’artista i estudi fotogràfic Màrius Gómez cedint desinteressadament per a aquesta columna al digital MetaData les fotografies que aquí s’incorporen. Us convidem a conèixer la seva obra. Cal notar que el Màrius TIC i el Màrius Fotògraf, no tenen cap vincle familiar, social ni econòmic. Sí l’interès i curiositat cognitiva mútua dels àmbits que els són propis i aliens:  TIC i  fotografia. Google va permetre la resta de la feina a nivell relacional en la infosfera.