Encara que els termes codi obert i programari lliure són relativament nous, els inicis i el desenvolupament de la indústria del software han estat marcats per aquests conceptes. La primera iniciativa de codi obert coneguda es remunta a 1911, quan Henry Ford va impulsar una associació de fabricants d'automòbils per compartir la tecnologia que desenvolupaven per als cotxes de manera oberta, sense cap benefici econòmic. I van seguir unes altres, com quan Volvo va decidir en els anys 50 que la patent del disseny del seu cinturó de seguretat de tres punts d'ancoratges estigués disponible perquè altres fabricants d'automòbils la utilitzessin lliurement.

Les universitats, grans companyies i organitzacions públiques treballaven compartint el programari. Els ordinadors eren molt cars, especialitzats i la majoria dels programes es desenvolupaven més o menys des de zero per resoldre problemes específics. A mesura que els ordinadors es van estandarditzar i van començar a formar part de la nostra vida quotidiana, es va començar a separar el desenvolupament del programari del maquinari. Aquesta divisió va donar pas a la creació d'empreses dedicades de manera exclusiva al desenvolupament del software i que van decidir protegir el codi font dels seus productes. Aquest va ser l'inici del programari propietari.

"A mesura que els ordinadors es van estandarditzar, es va separar el desenvolupament del programari del maquinari"

El programari propietari va donar molts avantatges competitius a les empreses, però va bloquejar la col·laboració que havia existit fins a aquest moment. El programari lliure i de codi obert (FOSS, per les seves sigles en anglès) es va convertir en un desenvolupament de nínxol en el qual molt pocs participaven.

No obstant això, l'esperit del programari lliure i de codi obert continuava latent i algunes iniciatives van ajudar a reviure-ho, com quan es va crear en 1985 GNU, el sistema operatiu FOSS. La idea va ser crear aquest sistema operatiu compatible amb UNIX, que era un popular sistema operatiu propietari, i que estigués disponible per a tots i amb total llibertat.

Per descomptat, no es pot parlar de la història del programari lliure i de codi obert sense esmentar a Linus Torvalds i Linux. Però hi ha moltes més innovacions de codi obert que s'han produït en els últims 40 anys i que han ajudat a tornar a col·locar el codi obert en primera línia - Apatxe Web Server, Android Operating System, PHP, MySQL, OpenJDK (una versió de codi obert de la Plataforma Java), i Netscape, per anomenar alguns.

Avui dia, els descobriments tecnològics més innovadors provenen de les comunitats de codi obert: tenim la intel·ligència artificial, machine learning, contenidors i Kubernetes. La llicència de codi obert ha exercit influència en la creació de les llicències Creative Commons, entre altres innovacions legals.

"Els descobriments tecnològics més innovadors provenen de les comunitats de codi obert: tenim la intel·ligència artificial, machine learning, contenidors i Kubernetes"

Des de fa més d'un segle som testimonis dels avantatges de compartir, desenvolupar idees, productes i projectes disponibles per a modificar, ampliar i reelaborar, amb l'objectiu de tenir una millor tecnologia. Per això no és de sorprendre que l'ús del codi obert en les empreses estigui creixent. Un dels aspectes més importants del desenvolupament del programari de codi obert és la possibilitat que ofereix a les persones i organitzacions perquè col·laborin de manera oberta amb l'objectiu de resoldre alguns dels problemes més urgents del món.

Les idees s'enforteixen amb el codi obert. És una creença senzilla, però poderosa, que ha ajudat a transformar la tecnologia. Les dades obertes, per exemple, estan ajudant els fabricants, acadèmics i artesans a protegir l'ecosistema i preservar el patrimoni a Xile. El maquinari obert està ajudant les persones a realitzar descobriments científics innovadors, i permet als estudiants conrear els seus propis aliments a l'aula.