El 2030 serà l'any en el qual, potser, es realitzen els Jocs Olímpics d'hivern als Pirineus. Dic potser perquè es tracta d'una candidatura pendent de consolidació i que ha generat tant debat que fins i tot la Generalitat de Catalunya ha anunciat una consulta vinculant per tirar-la endavant. Aquesta consulta també ha generat controvèrsia tant pel què es votarà exactament, com pel qui hi podrà participar, cosa que ha deixat fora del debat públic, almenys de moment, un altre aspecte molt rellevant: com es farà? És a dir, quines eines i procediments es faran servir per dur-la a terme?

Aquestes preguntes són procedents tant perquè d'elles se'n deriven les garanties de la mateixa consulta (poder saber que el recompte és correcte, que no hi ha butlletes fraudulentes a l'urna, etc.), com per les oportunitats que es deriven de la forta transformació digital que estem vivint. I és que gràcies als avenços tecnològics recents, tenim una gran oportunitat per canviar la manera de relacionar-nos amb les urnes. És al nostre abast no només convertir votar en un fet habitual i, per tant, de millorar la salut democràtica de la nostra societat, sinó també per redefinir com votem, per exemple, a través de la inclusió de la introducció del vot per pesos o bé la delegació del vot.

"És al nostre abast convertir votar en un fet habitual i redefinir com votem"

En aquest sentit, que la Generalitat de Catalunya contempli la possibilitat de fer aquesta consulta vinculant de forma mixta o, fins i tot, completament digital és una bona notícia perquè contribueix a anar integrant el vot electrònic a la vida pública. Caldrà veure, però, en cas que finalment acabi sent així, si s'aprofita l'oportunitat per innovar més enllà de la mera substitució d'ús de paperetes de paper, per paperetes digitals. I també caldrà escatir si el canvi soscava cap garantia del vot en paper, com ara el de supervisar el procés de recompte de vots. En el cas de ser així, no només no podrem parlar de millora democràtica, sinó d'una involució socialment inacceptable.

Tornant al terreny de les oportunitats i millores, segons diuen fonts de la Generalitat, aquests JJOO han de ser diferents pel que fa a sostenibilitat, dimensionament de les infraestructures, beneficiaris finals, etc. La manera com es faci la consulta ha de demostrar que això serà així: cal donar la possibilitat al fet que les pimes del sector puguin ser els proveïdors, o no escudar-se en excuses legals -com ara la certificació tecnològica- per  no començar a emprar noves eines que poden aportar més transparència que les utilitzades fins ara. A tall d'exemple, ja hi ha solucions de votació digital que mitjançant l'ús de les cadenes de blocs (blockchains) públiques aconsegueixen que l'urna realment sigui pública i que, per tant, garanteixen que tothom pugui fer el recompte de vots. Tenim, doncs, una ocasió idònia per fer evolucionar el paradigma dels processos electorals digitals i demostrar que hi ha una voluntat política real per implementar i millorar l'ús de la tecnologia en els processos de presa de decisions.

"Els JJOO d'hivern són una ocasió idònia per fer evolucionar el paradigma dels processos electorals digitals"

Cal tenir present, però, que per poder implantar el vot electrònic de manera transversal cal disposar d'una identitat digital efectiva per a tota la ciutadania. Una identitat que actualment no existeix i que és indispensable per treure molt més partit de les noves tecnologies. I un cop més, ens hem d'enfrontar a la pregunta del com es farà, perquè no és el mateix que sigui cadascú que es generi i es gestioni la seva identitat -el que es coneix com el paradigma de la identitat autosobirana- en comptes que sigui una tercera part, per exemple una administració pública, que ho faci. Tot i que estrictament parlant, el debat de la identitat digital és independent del de l'eina de votació que cal fer servir, sí que serveix per fer encara més palès que els com es farà no poden quedar fora del debat públic.