Fundació BCN Formació Professional ha publicat un estudi sobre l’ecosistema de la impressió 3D a Catalunya amb un focus en el món laboral i les direccions que està prenent aquest sector pel que fa a les inclinacions professionals. L’informe, anomenat Tendències i necessitats formatives en el sector de la impressió 3D, és el resultat de la recopilació de bibliografia i dades despreses d’entrevistes i enquestes a agents i empreses del mercat, resultant en una anàlisi que revela les possibilitats d’aquesta indústria emergent.

L’estudi assenyala Catalunya, i especialment l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com una de les principals impulsores de la impressió 3D a tot el món. Es tracta d’una forma de producció amb uns avantatges que cada cop és més difícil passar per alt. De fet, en un informe precedent sobre la impressió 3D a Catalunya publicat per ACCIO, es descriu un ric ecosistema que vol treure profit dels grans avantatges de la impressió 3D: reducció del cost, flexibilitat, llibertat de disseny o disminució de l’impacte ambiental són només algunes de les raons que expliquen el gran augment en la
quantitat d’inversions, professionals i patents que s’han produït en els pocs anys des que es va implementar l’ús d’aquesta tecnologia.

"Catalunya, i especialment l’AMB, són dels principals impulsors de la impressió 3D a tot el món"

Això no es tradueix, però, segons l’informe, en un interès generalitzat per la impressió 3D, ni per part de les empreses ni de la població, el que demana un potenciament interdisciplinari d’aquesta indústria. Actualment hi ha una certa limitació en els models de negoci que s’introdueixen en aquest sector, i la gran majoria formen part del mateix motor del seu desenvolupament, com la producció d’impressores, softwares i materials per a la impressió 3D. Tanmateix, són precisament aquests esforços els que ja a hores d’ara estan permetent un abaratiment d’aquest tipus de producció i, per tant, una diversificació en el seu ús.

Per tal de fer això, i continuar i garantir el desenvolupament del sector, la indústria de la impressió 3D demanda certes habilitats i perfils professionals. Va lligada a un coneixement que varia depenent de si el professional ha de crear productes que seran produïts amb impressió 3D, o està implicat en la mateixa tecnologia (recerca, desenvolupament, produïnt o operant màquines, comercialitzant-les…), així com a unes capacitats molt vinculades a la natura de la impressió 3D, com la flexibilitat o l’adaptabilitat. Es tracta d’un sector canviant que aviat demanarà que treballadors d’altres àmbits en coneguin el funcionament, i exigirà a l’ecosistema laboral competències transversals com l’agilitat, la
comunicació i la capacitat d’adaptació.

"Hi ha una certa limitació en els models de negoci que s’introdueixen en la impressió 3D i la gran majoria formen part del mateix motor del seu desenvolupament"

Amb tot això, l’estudi assenyala quins són els perfils més demandats actualment i quina és la previsió d’això en un futur. La majoria de professionals avui compten amb una formació industrial o d’enginyeria, i la gran majoria són incorporats a llocs de disseny, comercial, administració i tècnic o operari, amb una demanda a les empreses d’entre un 9% i un 14%. Tanmateix, més de la meitat dels perfils demandats (informàtic, tècnic operari, modelador, dissenyador, electrònic, I+D i comercial) són de molt difícil cobertura a causa de la manca d’adequació de l’oferta formativa. I és que el problema que més assenyalen les empreses és el baix nivell d’especialització (65%) seguit, de lluny, de la poca experiència i la falta de professionals (47%).

Així, les entitats assenyalen la necessitat d’especialitzar la formació i, amb ella, el mercat laboral. A l’estudi es diferencien tres àmbits d’especialització. El primer, enfocat al disseny per a la impressió 3D, que englobaria perfils que, especialitzats en l’ús de softwares CAD i el modelatge, resulten figures indispensables per la producció en impressió 3D i en forma d’assistència a perfils alts (per exemple, biomedicina). El segon tipus de perfils està enfocat als material i a l’experimentació amb noves matèries o millora de les ja conegudes. Finalment, els perfils involucrats en el tercer àmbit són aquells enfocats al procés de fabricació, això és, tècnic i operari, per mantenir i fer anar la maquinària, introduint el material, fent ajustaments, funcions per a les quals seria idònia una Formació Professional, com també és el cas del postprocessament.

"Més de la meitat dels perfils demandats en la impressió 3D són de molt difícil cobertura a causa de la manca d’adequació de l’oferta formativa"

La importància d’aquests perfils no farà més que créixer segons les previsions de l’estudi. En els pròxims cinc anys, la demanda de dissenyadors pujarà fins a un 76%, i la de tècnic o operari i enginyer de materials un 73% i un 64% respectivament. Aniran seguits de les figures de consultor, I+D, metròleg i químic, i es relegaran al final de les preferències perfils com el de comercial i administració, tot això degut al desenvolupament de la tecnologia i el mercat de la impressió 3D. La naturalesa canviant i la rapidesa amb què s’innova justifiquen que, a llarg termini, es realitzi un canvi radical en els perfils demandats, i professionals com el d’enginyer en biomedicina o biomaterials i expert en modelatge d’arquitectura i construcció passin a liderar la llista.

Aquestes previsions de creixement necessiten una oferta formativa adequada, que no només la complementarà, sinó que en alguns casos la farà possible. En aquest context, els nous professionals gaudiran d’una elevada inserció i molt bones condicions laborals. Tanmateix, la creació de nous perfils s’ha de realitzar en tots els àmbits formatius, tant a través d’una adaptació del currículum a les enginyeries, el disseny industrial, l’arquitectura, les matemàtiques, la mecànica o l’electrònica, com a través de la creació de noves formacions específiques. L’objectiu d’això, assenyala l’estudi, seria estendre el coneixement de la impressió 3D a la societat, i que aquesta l’adopti com un mitjà de producció bàsic, abandonant els mites que hi ha al seu voltant i que avui han generat una sobrequalificació que ha encarit la producció i ha minvat la competitivitat del sector. Així, segons l’estudi, s’ha de posar el focus en adaptar l’oferta formativa per generar mà d’obra qualificada que dinamitzi aquest sector i en faciliti el desenvolupament. Com dèiem, això implicaria crear formacions específiques a la Formació Professional, els postgraus i els màsters, per així cobrir la manca de talent.

"Adaptar l’oferta formativa generarà mà d’obra qualificada que dinamitzi el sector i en faciliti en desenvolupament"

L’estudi apunta que una de les problemàtiques ve donada per exemple pel fet que la formació específica que s’està duent a terme avui en dia s’imparteix majoritàriament a entitats privades, amb algunes excepcions com és el cas dels postgraus i màster específic impartit al CIM de la UPC (Màster DEFAM). Així, des d’aquest centre tecnològic que va ser pioner en la introducció de la impressió 3D a Catalunya es preparen perfils per a fer disseny i enginyeria adaptada al potencial de la fabricació additiva, però cal oferta complementària a nivell de graus professionals per a l’ús i manteniment d’equips que han de ser una de les bases de la indústria 4.0 que hem d'impulsar.

Com a bona notícia, al territori comencen a existir moltes iniciatives al respecte orientades a solucionar la mancança de personal per atendre les necessitats de les empreses que volen entrar a la impressió 3D, amb aplicacions disruptives a sectors tant diversos com la construcció o l’automoció, passant per l’alimentació i la medicina. Com sempre, la flexibilitat i ambició que ens caracteritza com a poble fa que la realitat la formin perfils híbrids, que havent estudiat quelcom diferent, s’especialitzen en impressió 3D: benvinguts, tenim feina! De fet, i tornant a l’informe, es posa de relleu quelcom de què, personalment, puc donar fe per l’experìencia professional dels darrers 25 anys: la impressió 3D està definida pel seu dinamisme. És una tecnologia canviant i en constant evolució que demana molta flexibilitat i adaptabilitat, i inclús els professionals que ja en coneixen l’ús hauran de seguir actualitzant-se. D’aquí que sigui tan necessària una oferta adient, que no només introdueixi les bases d’aquest mètode de producció als futurs especialistes, sinó que també asseguri el constant desenvolupament dels que ja treballen al sector, quelcom que assegurarà l’avenç de la tecnologia.

“La impressió 3D és una tecnologia canviant que demana flexibilitat i adaptabilitat, fins i tot els professionals que la coneixen hauran de seguir actualitzant-se”