Sòcia de les Young IT Girls

Objectiu 2050

"El futur podria ser comprar els arxius de fabricació a Ikea, anar al fab lab més proper i fabricar els teus mobles"

El Pacte Verd Europeu (European Green Deal) té com a objectiu reduir les emissions de gasos del transport amb efecte hivernacle en un 90% l'any 2050, i un dels punts a revisar amb urgència per assolir aquest objectiu és les mercaderies. El pacte convida a arribar gradualment a uns sistemes de transport més sostenibles, de més baixes emissions, tant pel que fa als contaminants locals com als gasos amb efecte d'hivernacle. Però és realment aquí on hem d'enfocar els esforços? Estem parlant del fet que ja l'any 2013 travessaven Catalunya més de 10.000 vehicles de gran tonatge diàriament i amb un increment previsible del 10% anual des de llavors.

Estic segura que molts de vosaltres coincidireu amb mi en la sensació d'estar envoltada de camions en els trajectes que realitzem per les autopistes del país. Amb aquesta sensació al cos i amb les notícies que cada dia apareixen sobre l'increment del comerç electrònic; les bones xifres que tot i la pandèmia està tenint el sector logístic; i l'augment de consumisme generalitzat, em pregunto fins a quan ens podem permetre tenir aquest increment infinit de camions a les nostres carreteres. També em pregunto si realment és necessari, encara que es transformin en vehicles menys contaminants.

"Ja l'any 2013 travessaven Catalunya més de 10.000 vehicles de gran tonatge diàriament i amb un increment previsible del 10% anual des de llavors"

Al conjunt de l'Estat espanyol, l'any 2019 les empreses de logística van registrar increments del 8% respecte exercicis anteriors i les expectatives són d'un augment d'entorn del 20% en el comerç electrònic durant aquest any. Tots els analistes recomanen als seus clients invertir en empreses de logística, i ja se'l coneix com el "sector refugi". És en aquest punt on em plantejo si la tecnologia podria ajudar a arribar a aquells objectius de 2050 dels quals us parlava a l'inici de l'article i que tan llunyans veiem.

És realment necessari tot aquest anar i venir de mercaderies? Heu sentit mai a parlar dels fab labs? El terme prové de fabrication laboratoryen anglès i fa referència a un taller de fabricació digital d'ús personal, és a dir, un espai de producció d'objectes físics a escala personal o local que agrupa maquinària controlada per ordinadors, talladores làser, fresadores, impressores 3D, etc. La seva particularitat resideix principalment en la vinculació d'aquests espais amb les comunitats que els formen més que amb el sector industrial. Doncs bé, deixeu-me somiar una estoneta i explicar-vos com m'imagino un futur pròxim.

"El futur podria ser comprar els arxius de fabricació a Ikea, anar al ‘fab lab’ més proper i que allà et fabriquin els teus mobles amb materials locals"

Els fab labs ja s'estan començant a estendre i en podem trobar a diferents municipis de Catalunya, majoritàriament aquells amb presència universitària. Barcelona, Sant Cugat i Terrassa són algunes de les ciutats ja se'n poden localitzar. Amb una xarxa municipal de fab labs tothom tindria a prop de casa un espai on es podrien fabricar moltes de les coses que qualsevol de nosaltres demanem per internet. Posem l'exemple dels mobles: en comptes d'anar a Ikea, demanar la teva propera habitació i que aquesta hagi de venir des de la Xina o des de Polònia (països on es fabriquen la majoria de referències d'Ikea) travessant mig món per acabar al teu menjador.

El futur podria ser comprar-li els arxius de fabricació a Ikea. Un cop tens els plànols dels teus mobles, te'n vas al fab lab més proper i allà et fabriquen els teus mobles amb materials locals. Reduïm així el transport de mercaderies fins a la fàbrica i l'impacte del transport de tots aquests productes en la seva distribució mundial; generem posicions de feina a les nostres comunitats i pobles; estalviem matèria primera en l'embalatge... Són molts els beneficis que un sistema així ens podria aportar.

"Per molt que siguem capaços de reduir a zero les emissions dels transports, l'impacte a la xarxa seguirà existint i ara mateix no està gens preparada per assumir els increments previstos de demanda"

Soc molt conscient que aquest model no podria aplicar-se a tot el que comprem per internet, però per què no intentar trobar formes de fer-ho? És cert que cada cop vivim en un món més globalitzat, però igual que les cartes ja no van en paper fins a l'altra punta del món, hem de començar a trobar noves formes de fer. Per molt que siguem capaços de reduir a zero les emissions de tot el nostre sistema de transports, l'impacte en el territori i en la xarxa de carreteres seguirà existint i ara mateix no estan gens preparats per assumir els increments previstos de demanda. L'única solució és començar a valorar opcions més respectuoses i alternatives. Se t'acut alguna?