Més de 250. Aquesta és la resposta que se li pot donar a qualsevol visitant del Mobile World Congress que aquests dies faci un passeig –llarg, farcit d’estímuls i amb dificultats per captar totes i cadascuna de les disrupcions que s’hi presenten- pels pavellons i es pregunti, amb curiositat, quin nombre d’empreses catalanes s’ha fet lloc entre tantes multinacionals. Doncs en són més de 250, des de companyies amb més d’una dècada de trajectòria al territori, fins a projectes emprenedors que llueixen amb orgull les seves idees als estands del 4YFN. Ho fan amb nom propi i a títol individual, però també sota el paraigua de la Generalitat, de les universitats catalanes, de centres tecnològics o d’empreses que han impulsat tota mena de programes d’emprenedoria.

Bona part d’aquests negocis segueixen el camí de la indústria i porten la intel·ligència artificial com a eix principal dels productes i serveis, però amb dues àrees com a receptores fonamentals de la innovació: sostenibilitat i salut.

Dades al servei del medi ambient

Cactus IoT té al seu estand una mena de clauers en forma de cactus, fent honor al nom. Però la realitat és que aquest element no és un simple clauer, sinó que mitjançant la connexió NFC del mòbil, trasllada el visitant al seu web i informa sobre la temperatura ambient. Aquest és només un dels exemples de tot el que porten en cartera, ja que aquesta companyia fa tres anys que actua com una consultora tecnològica i com un desenvolupador de maquinari i programari per captar dades, parametritzar-les i treballar-les. “Vam començar oferint serveis, però vam ampliar per cobrir més segments, perquè vam veure que els clients ho demanaven”, apunta l’enginyer de l’equip Gerard Massana. El projecte va néixer de la mà de tres professors La Salle Campus Barcelona fa tres anys i es troba sota l’ala de l’àrea d’emprenedoria del centre universitari. Per ell han passat estudiants dels graus que ofereixen i alguns s’hi ha quedat, com en Massana.

La companyia treballa en el sector mediambiental, en el qual hi ha “molt recorregut” gràcies al desplegament de les ciutats intel·ligents: “Han de tenir molts dispositius que captin i enviïn dades, és la clau per a una presa de decisions intel·ligent”. Però també és clau perquè cada cop hi ha més normativa al voltant de les emissions i l’impacte de l’activitat. També tenen com a clients empreses automobilístiques i mèdiques, les quals busquen aplicar sensors i altres elements IoT precisament per obtenir informació que sigui clau a l’hora de fer més eficients els processos de producció.

I si, per una banda, existeixen els sensors com a captadors de big data, per l’altra hi ha la utilització de satèl·lits. És la base d’Earth Pulse, fundada el 2020 per “democratitzar l’ús de les dades que venen de satèl·lits d’observació de la terra”, explica la desenvolupadora de negoci, Judith Hernández, “tot aquest coneixement s’ha centrat fins ara en l’àmbit científic per estudiar el canvi climàtic i la meteorologia, o en l’àmbit de la defensa”. I són dades prou valuoses per a traslladar-les més enllà d’aquests entorns, i per tractar-les de manera que les empreses convencionals puguin aplicar-les.

La captació de dades satel·litals és una de les fonts d’informació que més s’estan explotant, especialment pel valor afegit que aporta la introducció de la IA en la seva traducció i anàlisi

A efectes pràctics, tota aquesta informació es pot aplicar a la presa de decisions sobre inversions en projectes vinculats amb l’entorn agrari, ramader o forestal, amb les cadenes de subministrament que poden estar afectades per les inclemències o, entre altres, a la detecció de fuites d’aigua en canonades. “Un de cada quatre litres d’aigua potable es perd perquè la infraestructura no està en bon estat. Amb les dades de satèl·lits es poden detectar anomalies i posar-hi remei”, explica Hernández, fent referència a dades publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua, que són clients de l’empresa. Treballen també braç a braç amb Hispasat o l’Agència Aeroespacial Europa (ESA), referents en la tecnologia d’observació de la Terra.

Una altra proposta ve de la mà de Cinergia Power Solutions, que des del 2008 dissenya, fabrica i distribueix solucions avançades per a l’electrificació i la transició energètica de múltiples sectors. “El producte clau és un convertidor regeneratiu bidireccional de potència per a aplicacions de test i mesura”, apunta el director de màrqueting, Kilian Skoogh. Aquests dispositius s’utilitzen per recuperar l’energia que normalment es perdria en un sistema per tornar-la al circuit i emmagatzemar-la, i són habituals en motors elèctrics, els quals aprofiten l’energia cinètica per convertir-la en elèctrica i utilitzar-la més tard. El convertidor gestiona aquesta conversió energètica per fer més eficient el sistema.

El reaprofitament de l'energia és una de les investigacions que avança en paral·lel a la creació de bateries més eficients

En el cas de Cinergia, els dispositius es destinen a la investigació i la validació industrial. Permeten emular xarxes elèctriques i simular condicions de càrrega, facilitant proves funcionals en infraestructures elèctriques. El 40% dels clients que tenen provenen de l’electromobilitat, però els segueixen de ben a prop les xarxes elèctriques intel·ligents que busquen fer més eficient el consum energètic.

Més precisió per al sector mèdic

Si les dades són clau per a la presa de decisions en l’operativa diària de les empreses, també ho són per aportar un plus de precisió en l’àrea sanitària. VDM Health té una llarga trajectòria al mercat de salut, i ha aprofitat el MWC per fer una passa més enllà i presentar una solució basada en intel·ligència artificial generativa que ajuda els sanitaris. “Hem desenvolupat un model extens (LLM) propi entrenat amb dades cíniques i mèdiques que tenim de tants anys al sector”, relata el cap d’Operacions, David Ferrer, “busquem millorar la telemedicina i ajudar el metge que atén els pacients perquè es resolguin els dubtes i problemes de forma eficient i ràpida”.

La proposta disposa d’un xatbot que interactua amb el pacient per recollir el coneixement fonamental per detectar una afectació. Tot això es trasllada al facultatiu, qui pren les decisions respecte de la identificació definitiva de malalties i la medicació o actuació més adient. També té la capacitat de llegir imatges, des de radiografies o ecografies, fins a fotografies i vídeos enviades per les persones. “Això permet recollir dades i biomarcadors que permeten valorar tota mena de situacions”, apunta, i remarca que la tecnologia es basa en imatge hiperespectral, que captura informació d’objectes o escenes en longituds d’ona diferents de les que pot llegir l’ull humà.

Malgrat que tot just la tecnologia veu la llum de portes enfora, Ferrer es mostra convençut del potencial de revolució que pot aportar al sector: “Som un país que disposa de polítiques adequades, tot i que a vegades falta el finançament per desenvolupar solucions per oferir una millor assistència. Ja hi ha projectes en dansa a la salut pública, que ja no és reticent com abans a la IA generativa; ha entès que té usos beneficiosos i ja comença a definir i executar projectes pioners”.

La IA ja treballa braç a braç amb els metges per identificar fàcilment i ràpida anomalies o per fer una primera diagnosi a partir de l'anamnesi d'un pacient

Qui sí que fa temps que col·labora amb centres de referència com els hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge o Taulí és Lifevit. Ho fa amb la distribució de dispositius mèdics connectats que s’apliquen en la telemonitorització de signes vitals en pacients crònics, unitats d’hospitalització domiciliària o en geriàtrics. Tots els ginys es connecten per Bluetooth a una aplicació mòbil pròpia que envia les dades a la plataforma del metge i així aquest pot fer-ne un seguiment en temps real. “Les dades ajuden els sanitaris a monitorar el pacient a distància i tenir les constants vitals quan hi ha casos de fragilitat o cronicitat”, detalla la desenvolupadora de negoci, Paola Delgado, “la tensió arterial, la temperatura, la saturació, el pes o el moviment són biomarcadors de primera referència per valorar com està una persona”.

Tant el programari com el maquinari és de creació pròpia, i el gran gruix del desenvolupament es fa a les oficines a Santa Perpètua de Mogoda, on treballa l’equip d’enginyeria. La previsió de la companyia és mantenir unes xifres a l’alça pel que fa a negoci, ja que “la sanitat creu cada cop més en la tecnologia i la incorpora”. “Han anat a més les unitats d’hospitalització a domicili que tenen monitorats els pacients, perquè ser a casa permet tenir més confort i ajuda a normalitzar el dia a dia”, afegeix Delgado, “les empreses que ens dediquem a això hem anat guanyant terreny i ja ningú dubta de tot el que pot oferir la tecnologia”.

La robòtica assistencial és una de les àrees que més s'està nodrint de l'esclat de la IA, la qual introdueix xatbots per a la interacció amb les persones

I dels dispositius de petit format, passem a la robòtica. Eurecat porta al MWC Jana, un robot social assistencial que reconeix cares i analitza l’entorn per interactuar amb total naturalitat amb les persones. Així, cada cop que algú saluda amb un “Hey, Jana”, aquest respon i inicia una conversa. A més a més, les faccions formades per uns ulls i una boca també reforcen la parla amb expressions facials. Aquest és un exemple, segons el director de la Unitat de Robòtica i Automatització, Daniel Serrano, de com “la robòtica social i la intel·ligència artificial poden transformar la manera com les persones interactuen amb la tecnologia, humanitzant la innovació i acostant-la a la societat”. La proposta s’ha implementat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona en una fase de proves per comprovar l’efectivitat a l’hora de millorar la comunicació entre pacients, famílies i metges.

També a l’estand d’Eurecat es pot obtenir més informació sobre un dispositiu intel·ligent petitó i quadrat que es col·loca darrere del coll de la camisa per detectar moviments que puguin ser indicadors de caigudes. Es pot configurar el nivell de sensibilitat per adaptar-lo a cada usuari i es connecta a una plataforma mòbil perquè qualsevol cuidador o familiar rebi una alerta en cas d’incident. La proposta, anomenada Sit2Stand, s’ha posat a prova a la residència Sant Víctor per ajudar la gent gran i les persones amb deteriorament cognitiu o mobilitat reduïda.