Què hem après de la covid-19? Aquesta pregunta pot rebre una multitud de respostes, però una de molt clara és que la tecnologia ha de ser un aliat de la medicina. Segons un estudi impulsat des de la sanitat pública, Catalunya va destinar un 5,3% del seu PIB al sector entre el 2003 i el 2016, molt per sota del 6,81% que presenten de mitjana els països de l’OCDE. Amb l’aplicació de solucions digitals, l’impuls d’una telemedicina efectiva i la concepció d’aquestes eines com un suport clau, es pot generar el canvi cap a un sistema de salut de qualitat que beneficiï professionals i ciutadans.

En un acte organitzat per Oracle sobre els reptes en l’àmbit sanitari, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha volgut destacar que la pandèmia “ha posat en evidència l’estat de precarietat dels professionals i de la infraestructura”. En la primera onada va quedar molt clar, però la ràpida reacció de la ciutadania i la seva aportació en forma de mascaretes i altres materials de protecció individual va permetre superar una gran manca de recursos per treballar.

Col·laboració a gran escala

En aquests mesos també s’ha posat en pràctica de manera accelerada la telemedicina. Les visites al metge a través de videoconferència o de trucada telefònica són l’exemple més clar i més estès, però podem trobar solucions més complexes com plataformes per intercanviar informació entre els Centres d’Atenció Primària i les residències de gent gran, o l’ús –des de fa un temps- de dispositius que monitoren l’estat de salut de pacients amb malalties cròniques per alertar de quadres greus als facultatius.

Aquestes aplicacions són, a ulls de Padrós, una passa endavant que beneficia el sistema, però demana que no s’utilitzin “per substituir el personal, sinó com una eina de suport”. En aquest sentit, reconeix que el ventall d’oportunitats que obre la tecnologia és molt ampli, però alerta que cal anar també amb peus de plom perquè s’entra en l’àmbit de les dades personals. “Necessitem un marc regulador que doni seguretat perquè estem parlant també d’elements no estrictament assistencials i que tenen a veure amb la protecció d’informació sensible”, apunta.

Padrós: “Necessitem un marc regulador que doni seguretat perquè estem parlant també d’elements no estrictament assistencials i que tenen a veure amb la protecció d’informació sensible”

I de la mateixa manera que la innovació tecnològica pot permetre una millor comunicació entre professionals sanitaris i pacients, també la pot facilitar entre els mateixos metges. “La telemedicina ajudaria molt a la cooperació internacional”, ha afirmat el president del Col·legi de Metges de Barcelona, “estem utilitzant totes les formes diagnòstiques amb professionals d’arreu del món i n’hi ha que estan fent proves funcionals que nosaltres necessitem”.

‘Startups’ al servei del metge i el pacient

Una altra mostra de l’aportació que pot fer la tecnologia es troba en les iniciatives que sorgeix per part del món emprenedor. Elem Biotech treballa des del 2005 en el seu CEO, Christopher Morton, defineixcom “la fàbrica d’humans virtuals”. Aquesta spinoff del Barcelona Supercomputing Center ha desenvolupat models predictius per reproduir òrgans i el seu funcionament en el cos humà. A la pràctica, això permet provar l’eficàcia de dispositius mèdics i fàrmacs. “És una ajuda per als metges, i també per als pacients, perquè permet desenvolupar de forma més àgil els productes i sense impacte sobre les persones”, assenyala.

La primera solució que han aportat al mercat s’ha aplicat en assajos clínics per comprovar el funcionament de dispositius com marcapassos o vàlvules ventriculars. A partir d’un model tridimensional dels òrgans al qual se li confereixen les mateixes característiques cel·lulars que les d’una persona, es pot posar a prova si el tractament tindrà els efectes desitjats o si cal millorar-lo.

Morton: “No es pot tractar per separat la part mèdica i la part personal, no funciona, s’ha de treballar en conjunt”

Per a Morton, el resultat és una clara mostra dels grans avenços que està fent la tecnologia, però recalca que no hauria estat possible sense la col·laboració amb els metges: “A Catalunya treballem amb els hospitals de Sant Pau i el Clínic, també amb centres de Madrid i del Regne Unit, perquè la innovació no seria efectiva sense els professionals”.

Però no es tracta únicament de donar una empenta a la recerca mèdica, sinó de ser més transparents amb el pacient. “Saber què et pot passar, quines conseqüències pot tenir un tractament i entendre millors els riscos, són coses que et poden ajudar”, afirma el CEO de la spinoff, qui ha pogut comprovar en primera persona que l’ús de models numèrics ajuda la part més tècnica, però també ofereix “informació i confort al pacient”. “No es pot tractar per separat la part mèdica i la part personal, no funciona, s’ha de treballar en conjunt”, conclou.