Fer previsions de transformació en entorns en els quals la tecnologia ha entrat per generar una revolució pot ser una tasca gairebé impossible. El ritme accelerat de canvi que viu ha provocat una metamorfosi que els experts passin d’afirmar que arribaran nous mètodes de treball a les operatives quotidianes en un termini de 10 anys a escurçar el període a la meitat i, fins i tot, a deixar-lo en poc més de 24 mesos. I és que la intel·ligència artificial ha estat el principal element que fet que parlem de revolució fins i tot en la indústria, un àmbit d’avantguarda TIC i que ha servit històricament de banc proves per al trasllat de solucions a entorns més propers al dia a dia de la ciutadania.

El BNEW, organitzat pel Consorci de la Zona Franca, ha estat l’escenari de reflexió d’aquest nou món que ja s’està dibuixant. Els algoritmes i les dades han estat al centre de la conversa en diverses de les seves sessions i sempre amb una conclusió comuna: han canviat, estan canviant i canviaran encara més el que coneixem. “El 90% dels negocis utilitzaran la IA en menys de 2 anys”, ha assegurat el director de Tecnologia de Fujitsu, Carlos Cordero. Però no només pel potencial que té la tecnologia en si mateixa, sinó per com pot donar la mà a la supercomputació, a la quàntica, a les comunicacions 5G i 6G o a la inclusió de tot el coneixement que pot recaptar en processos bàsics com la ciberseguretat o la convergència de tècniques han donat com a resultat els bessons digitals.

Pavón: “Moltes empreses no tenen dades, i per això no arrenquen. És com voler córrer una marató, però sense les sabates adequades”

Però per al cap d’Ingressos i Estratègia de M47 Labs, Ángel Pavón, no tot és tan simple: “No arribarà en 2 anys perquè primer cal entendre com pot millorar la IA el dia a dia d’una empresa i saber com està de preparada cada companyia per desplegar-la”. Actualment, la pedra a la sabata són les dades i la dificultat de les organitzacions per obtenir el coneixement necessari per entrenar algoritmes. “Moltes no tenen les dades, i per això no arrenquen”, ha afirmat, “és com voler córrer una marató, però sense les sabates adequades”. Per evitar que les dades es converteixin en un fre, una de les propostes sorgides implica recórrer a mètodes més arcaics: llapis i paper. “La simbiosi entre la intel·ligència artificial i la humana és important, és coneixement estratègic”, ha recordat la fundadora i CEO de OlisTIC, Sandra Arcos, en la seva intervenció. La seva recomanació és fer una passa enrere per reflexionar sobre els objectius que es volen assolir i els recursos disponibles per dissenyar una estratègia d'acord amb les etapes de cada procés que es puguin i es vulguin automatitzar.

De l’automatització més senzilla als xatbots

La intel·ligència artificial fa temps que s’aplica en sectors diversos amb models d’aprenentatge profund o automàtic que han permès fer prediccions i automatitzar processos senzills, ara els algoritmes generatius poden aportar una capa que han de permetre passar de “millorar l’eficiència” a “entendre què passa a tota la cadena” perquè tota l’operativa s’optimitzi, segons Pavón. I és que en alguns entorns gener prediccions o en automatitzar processos per reduir el volum de feina dels treballadors és suficient.

Aquesta fase ja l’han viscut sector com l’aeronàutica, l’automoció o la logística, i l’han viscut més recentment la salut o la banca, entre altres. Als hospitals, l’ús de bessons digitals ja ha permès identificar com pot avançar l’envelliment de certs òrgans o com actua un fàrmac en una malaltia; i en finances, les entitats ja poden incorporar xats conversacionals per assistir els usuaris que tenen problemes amb l’ús de les apps.

Entorns en plena eclosió

La creació de nous materials pot ser un dels principals beneficiats de l’eclosió dels algoritmes. Tal com ha relatat el vicepresident de Solucions Digitals de T-Systems, Manuel Gutiérrez, “Abans hi havia un equip de científics que els dissenyava i una planta on es creaven. Ara això s’ha accelerat de forma brutal perquè hi ha models que els simulen abans de crear-los. L’automatització i la IA ha accelerat el disseny de nous materials”. Però tot plegat és el resultat de la “creativitat que aporten les persones”, ha recordat, “per reflexionar qualsevol procés productiu i millorar-lo amb tecnologia primer hem de fer aflorar la creativitat”.

Gutiérrez: “Per reflexionar qualsevol procés productiu i millorar-lo amb tecnologia primer hem de fer aflorar la creativitat”

Vinculada a tot aquest escenari es troba la tecnologia quàntica. Per tal de processar tota la informació calen superordinadors, però cal que aquests també avancin amb la rapidesa que ho està fent el coneixement que sorgeix al voltant dels algoritmes. El principal hàndicap al qual s’enfronta la indústria és la mida dels materials i aquí és on els experts en quàntica, com el cofundador de Qilimanjaro Quantum Tech, Víctor Canivell, tenen molt a dir: “Els últims 40 anys la capacitat de fer que els transistors siguin cada cop ha anat a límits i ja som en el nanòmetre, que és de l’ordre d’un àtom. Ja no es pot fer res més petit perquè tot canvia i cal trobar altres elements que puguin treballar al nivell dels àtoms”.

Per continuar avançant, els ordinadors haurien de consumir menys i ocupar menys espai. Només així es pot garantir que el maquinari tindrà una capacitat de càlcul que evolucioni al ritme al qual pot arribar sense generar un impacte mediambiental que posi en dubte la seva viabilitat. Els computadors quàntics poden tenir la resposta, ja que es basen en “manipular els estats de la natura a escala atòmica”. “Els que tenim avui són relativament primitius i permeten fer càlculs senzills, però hi ha una cursa mundial per fer que arribin a càlculs milions de vegades més de pressa del que es fa ara”, ha afegit, “això té a veure amb el disseny de molècules i criptografia”. Aquesta tecnologia tindrà la capacitat de desxifrar fins i tot els codis més segurs que s’utilitzen actualment en ciberseguretat.

Canivell: “Els computadors quàntics que tenim avui són relativament primitius i permeten fer càlculs senzills, però hi ha una cursa mundial per fer que arribin a càlculs milions de vegades més de pressa del que es fa ara”

El futur que es dibuixa els pròxims anys té com a protagonista la IA, però també la quàntica. La combinació d’ambdues tecnologies, sumades als entorns virtuals, les cadenes de blocs o el futur 6G seran les encarregades de convertir tot el potencial tecnològic en solucions reals per a la indústria i per a les societats.