El filòsof Yuval Noah Harari, en el seu llibre Homo Deus, ja ens anticipava el 2016 un futur basat en el dataisme, és a dir, on uns algoritmes cada vegada més intel·ligents ens podrien arribar a conèixer millor que nosaltres mateixos. L’israelià plantejava el dubte de sobre si guanyaria l’home o la màquina en un món on les dades s’han convertit en un valor molt preuat per a tothom. En aquest context, sorgeix l’humanisme tecnològic, un corrent ideològic que integra ètica i innovació.

L’humanisme tecnològic planteja objectius diversos: acabar amb la bretxa digital, garantir la privacitat de les persones, vetllar per un ús ètic de les noves tecnologies i cercar solucions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Vivim immersos en una transformació digital constant, la implantació de tecnologies disruptives com el blockchain, la intel·ligència artificial o el machine learning tenen un impacte brutal en el funcionament de la nostra societat. Per això, l’humanisme tecnològic pren rellevància i ens interpel·la a tots a fer un ús responsable de la tecnologia més innovadora. En els següents dos assajos, escrits per dues catalanes —professionals expertes en els camps de la innovació i de la transformació digital— s'aprofundeix en el vessant més humà de la tecnologia.

Una revolució liderada pels sinergents

La tecnologia ja no és una qüestió de minories; és a tot arreu i ens afecta a tothom. Per això resulta important trobar obres que ens parlin de manera directa, amena i que ens facin reflexionar i actuar. En el cas de l’Àurea Rodríguez, això sempre està garantit. A l’espera de poder gaudir del seu segon llibre, Antes muerta que sin la IA. que es publicarà en breu, parlem del primer: Antes muerta que analógica, editat per Horsori.

Al llarg de 14 capítols l’autora planteja reflexions sobre aspectes com la poca representativitat de la dona en la tecnologia (sobretot la poca presència en els camps més disruptius), el poder de les dades i del seu maneig, les dificultats (i necessitats) d’innovar i d’emprendre, les noves professions que la tecnologia ens aportarà, les finances digitals i el seu impacte encara desconegut per a molts o la personalització de la tecnologia en l’àmbit de la salut. També posa sobre la taula el concepte ‘educació massiva’ (com arma de “construcció massiva”), del metavers i de com la tecnologia ha canviat les relacions humanes. Professionals de reconeguda solvència fan la seva aportació a la part final de cada tema, amb unes “conclusions visuals” de l’Anna Maria Segarra que resumeixen d’una manera molt original tot el que s’explica.

A Antes muerta que analògica, Rodríguez parla com a tecnòloga, emprenedora, mentora i divulgadora, però també com a dona, mare i “feminista algorítmica”, tal com es defineix, amb l’objectiu que la tecnologia sigui l’eina imprescindible per tal que el talent femení assumeixi un rol social determinant. A banda d’oferir bona documentació i rigorositat, la lectura és fluida, divertida i conté un punt d’àcida ironia que ens anima a deixar de ser simples espectadors i convertir-nos en activistes en favor d’una tecnologia més justa, solidària i inclusiva. En tancar el llibre us plantejareu: “seré jo un sinergent?”, terme fruit de la fusió entre sinergia i gent. Esperem que sí.

Tecnologia amb ànima

Passem prop de sis hores al dia davant una pantalla, sigui per feina o per oci. La tecnologia forma part del nostre dia a dia, ens ajuda a treballar, ens relleva de tasques feixugues i repetitives i ens permet comunicar-nos de manera àgil amb persones d’arreu... però no hauria de substituir en cap cas el tracte humà. D’això en parla Rehumanizando la tecnologia. Claves para sobrevivir como especie en la era digital (editada per Profit) amb un pròleg de luxe escrit per en Xavier Marcet i tres epílegs de renom a càrrec de Marc Cortés Ricart, Therèse Jamaa i Anna Navarro Schelegel.

L’autora és Joana Barbany, que després d’una trajectòria laboral versada sobretot en la transformació digital, tant en l’àmbit públic com en el privat, analitza la deshumanització que patim en estar permanentment connectats i de la necessitat d’aprendre a connectar “en directe”, i no només en format virtual. L’assaig parla d’aprofitar millor el nostre temps, alerta del perill de convertir-nos en zombis digitals i de la importància de ser crítics i no deixar-nos abduir per influenciadors que no volen que pensem. A més, posa èmfasi en com orientar els joves dins del món digital i en entendre el procés de digitalització com una eina per anar endavant i no com un destí final, tot introduint el concepte de la digitalgracia un nou model de governança d’allò més interessant.

Rehumanizando la tecnologia són reflexions breus, que no pas senzilles, fetes des de l’experiència de Barbany, el seu aprenentatge constant i la seva mirada crítica envers els abusos de la tecnologia que patim actualment. Tot plegat amb un llenguatge proper, directe, sense floritures, apte per a tots els públics. Ideal per a generar interessants debats en les llargues sobretaules nadalenques. És un títol que busca remoure consciències i interpel·la a actuar, a implicar-nos més i no deixar-nos enlluernar per les capacitats de màquines. I, sobretot, ens recorda la importància de mantenir la nostra essència, la nostra humanitat i el nostre cor, allò que cap màquina podrà copiar mai.