El codi de barres ja és un element més a tenir en compte en l'envàs d'un producte. Per al consumidor no és un element informatiu com ho pot ser la taula amb els valors nutricionals, però per a un comerç és vital de cara a la identificació del mateix. Està entre nosaltres des de fa 70 anys, i és que el 7 d'octubre del 1952 es va registrar la seva patent per a una aplicació massiva.

L'origen d'aquestes aparents simples barres, però amb molt contingut en elles, es troba en un grup d'estudiant que el 1932 intentava trobar un sistema per facilitar la compra. La proposta era oferir targetes amb codis perquè qualsevol interessat la pogués portar al venedor i aquest, amb un lector mecànic, identifiqués el producte i la seva ubicació al magatzem per portar-lo a caixa. La idea es va continuar desenvolupant de la mà dels investigadors de l'Institut de Tecnologia de Drexel a Philadelphia (Estats Units) Norman Woodland i Bernard Silver, que 17 anys més tard van presentar el primer prototip.

Codi binari

La tecnologia proposada es basava a crear codis personalitzats per a cada producte. Inicialment, els patrons comptaven només amb quatre línies negres sobre un fons blanc, però s'hi van anar afegint més i amb amples diferents a mesura que el sistema es va anar implantant. Amb quatre línies es podien fer set combinacions, mentre que amb deu es podien superar les 1.000.

Les barres negres es llegeixen com un 1 i els espais en blanc, com un 0

El sistema per a la lectura es va basar en un codi binari en el qual la barra negra es llegeix com un 1 i l'espai en blanc, com un 0. Amb el temps, i amb la implantació en els diferents països, s'han anat creant codis diversos, tot i que amb la mateixa base. Això va portar al cap dels anys a la introducció de números a la part inferir, els quals ofereixen informació sobre classe de producte, origen o fabricant, entre altres. Actualment trobem un total de cinc codis diferents.

Un joc de llums

El lector dels codis de barres es va utilitzar per primera vegada el 1973. Era un aparell amb capacitat de llegir els símbols al moment mitjançant un raig làser. Va ser el producte estrella de Symbol Technologies, que forma part de Motorola, i l'ha portat ser un referent en desenvolupament d'escàners i sistemes de lectura de codis arreu del món.

L'aparell funciona amb un joc entre les barres negres i els espais en blanc. El color fosc absorbeix la llum vermella que emet, mentre que les parts més clares la reflecteixen. Tot això es converteix en un senyal elèctrica que facilita la lectura del codi. La informació recaptada s'entrecreua amb la base de dades de productes i, finalment, s'identifica l'element en qüestió.