Les històries estan arrasant a les xarxes socials. Snapchat va aconseguir crear un format efímer, dinàmic i de fàcil consum que no va passar per alt a ningú, pel que Instagram no va trigar a oferir la seva versió amb les Stories. Però tot feia només que començar, ja que Facebook, WhatsApp, Twitter, LinkedIn i, fins i tot, Spotify han seguit la tendència. “Ara ho hem recuperat, però l’origen es troba en Vine, que era de Twitter, i que permetia fer vídeos de set segons en bucle”, explica el director del postgrau en Comunicació Digital i Xarxes Socials d’Inesdi, Alberto Chinchilla, “però Twitter la va deixar de costat amb Periscope i no li va donar la importància que tenia com a plataforma social”. Tenia entre mans la gallina dels ous d’or i va permetre que se li escapés de les mans, ara va a remolc dels èxits dels competidors. Ara té feina a recuperar el temps perdut, com Facebook o LinkedIn, que intenten recollir el guant de les plataformes més joves i amb una identitat més fresca amb l’objectiu d’obtenir uns resultats amb el mateix èxit malgrat que els seus usuaris se’n resisteixin.

Sempre s’ha defensat que cada xarxa social té una finalitat. Per què ara totes estan copiant el mateix format?

Intenten copiar allò que triomfa per tenir els mateixos resultats. Primer es va copiar Snapchat i ara es fa amb TikTok, però cal tenir en compte que cada xarxa té una essència i uns usuaris amb comportaments diferents. Però amb el temps cada plataforma decidirà què funciona i què no, i eliminarà formats. Ara mateix tenim xarxes socials amb més xarxes socials a dins. Tenim Instagram amb un feed de continguts, amb els vídeos de Reels, amb vídeos en un altre format a IG TV, amb missatges a IG Messenger. No tot s’utilitza igual ni pels mateixos usuaris, són eines que van canviant amb els hàbits a la xarxa.

"Ara mateix tenim xarxes socials amb més xarxes socials a dins"

Els usuaris saben diferenciar quin ús fer de cada eina?

Els usuaris són més intel·ligents que les xarxes socials i saben adaptar el comportament a elles. Cada xarxa social té una raó de ser i a la llarga això ens ha donat la raó. Podem fer vídeos a Instagram o TikTok, però continuem fent-los a TikTok. Seguim entrant a Twitter per saber quins són els trending topics, però no aniré a les històries. La majoria d’usuaris que en comparteixen, ho fan per posar els tuits que han publicat, és repetitiu. Hem de limitar la infoxicació i adaptar cada contingut al llenguatge propi de cada xarxa social.

Per tant, sabem adaptar-nos bé a cada missatge i plataforma.

Els joves tenen més facilitat per fer-ho i encaixen millor els canvis constant de cada xarxa. Els més grans, en canvi, llancen una mateixa fotografia a WhatsApp, a Facebook i a Instagram. Un jove sap que una imatge en horitzontal encaixa més en un lloc o altre. Facebook, a vegades, ni se’l miren perquè cada cop està sent més copat per perfils d’usuaris de més de 35 anys. Els de menys edat són a TikTok i a Instagram, les altres xarxes socials no les usen. Els millennials sí que són més propers a Twitter.

Un altre format que vol créixer és el dels missatges de veu i els àudios.

Costarà perquè ja tenim els podcasts i és una cosa de fa anys. Encara em crida l’atenció quan diuen “nou format de comunicació”. Però és cert que han augmentat quasi un 50% les cerques per veu a Google i que el SEO sonor està condicionant; i que Spotify ara està donant més rellevància als podcasts. Tot i això, no veig que sigui possible integrar-ho a les xarxes socials, ni amb Twitter Spaces, a no ser que surti una plataforma expressament per a contingut locutat. Aquí sí que tindria sentit, malgrat que caldria veure com intercanviar contingut entre usuaris. Si acostumes a un usuari a una cosa, és el que queda. Per què van funcionar les històries a Snapchat i a Instagram? Perquè són xarxes visuals, i a WhatsApp no funciona perquè no ho és.

La xarxa ha posat nom i cara a algunes persones. Per què ara Twitter aposta per continguts anònims? L’anonimat serà una tendència?

Em va sorprendre saber això de les històries anònimes, no ho entenc ni crec que funcioni. Més que garantir l’anonimat, cal solucionar els problemes de seguretat i privacitat que hi ha a la xarxa, i més quan en les últimes setmanes estem veient que s’envien tants missatges de bloqueig de comptes després de fer verificacions amb preguntes, codis i Captcha. Han de fer l’exercici de donar més validesa als comptes no oficials i eliminar-ne de falsos. L’anonimat és contradictori, el que han de fer és identificar, de cara a ells i als usuaris.

Els canvis de les xarxes fan que alguna corri el perill de desaparèixer?

Desaparèixer és difícil. Hi ha milers de milions d’usuaris a les xarxes, sobretot a Facebook, que és la que més en té. Desapareixeran formats, apps i funcions perquè la gent no participarà en cadascuna de les innovacions que es llancen. Vam veure la mort de Google+, però perquè no van arribar a apostar per ella i LinkedIn va guanyar la partida. Pinterest també semblava tenir menys èxit, però al final ha trobat el seu nínxol i té un públic exclusiu que sempre és allà. I té, a més, la capacitat d’atraure un usuari més general quan necessites idees sobre decoració, llar o cuina.

"En el moment en què es va facilitar escriure 280 caràcters, esprémer-se el cervell per escriure un tuit es va perdre"

Amb aquesta homogeneïtzació de formats, podrien arribar a perdre la seva essència inicial?

Les xarxes socials estan perdent la seva identitat, fa temps que ho dic. Es nota sobretot a LinkedIn, i Twitter ja fa temps que la va perdre. En el moment en què es va facilitar escriure 280 caràcters, esprémer-se el cervell per escriure un tuit es va perdre. Ara Snapchat copia TikTok amb Spotlight... totes perden. LinkedIn ha tret les històries quan hauria de millorar altres aspectes d’usabilitat.

Han deixat de ser crítiques amb les seves capacitats?

Es fixen més en les dades de la competència que en les seves. Si analitzessin les seves dades, veurien que hi ha marge de millora en l’experiència d’usuari, en la usabilitat, en la configuració de l’app o en la privacitat. No fan el primer exercici de valorar què tenen que encara no funciona bé. Un exemple són els algoritmes, que canvien constantment, generen errors i fan que els seus continguts no funcionin bé. Els usuaris es queixen i posen reclamacions perquè veuen que perden visibilitat, però no sempre se soluciona i s’obliga els usuaris a adaptar-se de nou a la xarxa. Les plataformes han d’invertir més temps en analitzar què estan fent i copiar menys les altres.

"Si analitzessin les seves dades, veurien que hi ha marge de millora en l’experiència d’usuari, en la usabilitat, en la configuració de l’app o en la privacitat"

Escolten poc als seus usuaris?

Tothom ho fa a internet. Necessitem escoltar més el públic que tenim i preocupar-nos menys per informar, compartir o llançar novetats. A vegades el què tenim ja funciona i només cal perfeccionar-lo abans de fer un nou llançament. I si fem més enquestes? Això podria ser valuós, especialment si es fa amb usuaris que tenen molts seguidors. Que els teus usuaris et diguin en què volen que milloris és una informació molt valuosa.