La Judit Giró Benet és una enginyera biomèdica que ha convertit el que va ser una investigació motivada per la curiositat en la base d’un producte mèdic que pot capgirar la detecció del càncer. El resultat és The Blue Box, una start-up que té la capacitat d’analitzar una mostra d’orina per detectar biomarcadors vinculats als tumors de mama en menys de 30 minuts i sense cap prova invasiva, feta a casa i amb un cost molt baix. L’origen de tot plegat va ser conèixer un gos que olorava l’alè dels pacients i bordava si hi havia càncer de pulmó. “Això em va fer pensar que, si un animal podia detectar-ho, la biologia havia de tenir alguna altra manera de fer el mateix amb els humans, i ràpidament em vaig posar a treballar en com convertir-ho en números per traslladar-ho a l’enginyeria”, afirma Giró en una entrevista a MetaData. Aquest va ser el treball de final de grau dels estudis d’Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona i és el treball que la va portar a Califòrnia, on va estudiar un màster en Sistemes Ciberfísics Integrats i on va conèixer en Billy, l’informàtic de Taiwan que es va sumar al projecte com a cofundador per aportar el coneixement vinculat a la programació. La companyia ha estat reconeguda amb diversos guardons. L’últim, el Premi Emprèn XXI 2025 de CaixaBank a la start-up amb més potencial de Catalunya.

Ha traduït un procés biològic a números. Es pot traduir tot a les matemàtiques?

Traduir la biologia a números és una de les maneres més eficients que tenim per entendre-la. Com que l'entens, pots actuar sobre ella i curar, prevenir, investigar o el que sigui. En un futur, tot ho traduirem a números per entendre-ho i treballar sobre això. Ara bé, això necessitarà una capacitat de computació molt gran. Si ho fem amb els recursos que tenim ara, sí que podrem traduir-ho tot, però ens hi estarem fins a l'infinit i, potser, ens extingirem abans!

Sempre s'ha aplicat al sector mèdic o ho ha permès la IA?

Són dues coses diferents que comencen des de dos costats diferents. L'estudi de la biologia és molt contrari al de la ciència de dades i la intel·ligència artificial. Quan vam començar amb The Blue Box a la universitat, volíem traduir la biologia i el sistema olfactiu a números. Vam començar, primer, a entendre bé com funciona el sistema olfactiu d'un gos i quan ho vam entendre, ho vam traduir a un maquinari, a un dispositiu electrònic per simular-ho. Després, quan ens vam posar a treballar en la creació de l'algoritme, vam anar a l'altre costat. Teníem les dades, que eren una gran quantitat, i les vam multidimensionar per trobar patrons que es correlacionaven en una mostra d'orina. Per trobar aquests patrons, no has de començar anant al detall, sinó buscar detalls en un marc de dades molt gran. Quan vam fer el dispositiu, vam intentar entendre-ho tot en el seu conjunt; quan vam fer la ciència de dades, vam començar a tenir un procés. Això vol dir treballar dades sobre el càncer de mama, però hi ha més informació en aquestes dades que no sabem què volen dir. Si tot va bé, això ens ajudarà, en uns anys, a tenir una Blue Box que detecti també càncer d'ovari.

"Els enginyers biomèdics creem eines per fer més eficient la feina dels metges, que són qui realment ens salven la vida"

Per arribar a aquest punt, ha estat clau ser una enginyera en biomedicina i un informàtic, dues visions oposades, però complementàries.

Som dos perfils diferents, aquesta és la gràcia. L'enginyeria biomèdica té un punt molt bonic i molt interessant que altres enginyeries potser no tenen, que és el de l'enginyeria aplicada. Quan acabes la carrera, et llancen a un hospital i et diuen que busquis metges frustrats perquè els preguntis què els frustra. Quan hagis trobat un problema real, llavors has de construir alguna cosa. No és començar des de la ciència del laboratori, sinó que es tracta de començar a partir de problemes reals. No es tracta de menystenir la ciència bàsica, perquè ens aporta grans solucions, i els uns sense els altres no podem existir, però m'agrada més aquesta visió aplicada. Els enginyers biomèdics creem eines per fer més eficient la feina dels metges, que són qui realment ens salven la vida. Però sovint es troben amb problemes complexos que necessiten solucions que no es troben en un programari en una aplicació, sinó en un sistema més integral que ha d'incloure un software, hardware, IA, una bona interfície, ciència de dades... tot junt. Per això, en l'enginyeria biomèdica calen perfils polifacètics.

The Blue Box barreja IA, sensors i programari. Com funcionen entre ells?

Cada element fa una funció diferent per obtenir al final un sistema ciberfísic integrat, que és la manera correcta de definir internet de les coses, que ara està molt de moda. Aquest sistema connecta el món cíber al núvol amb el món físic. Els mòduls sols no serveixen per a res, però integrats, solucionen un problema. El primer mòdul que tenim són els sensors, que llegeixen el món físic. Els pots exposar a un estímul com un color, una olor o una temperatura i et retornen un número. Quantifiquen les coses físiques del món real. En aquest cas, quantifiquen l'olor de l'orina. Després, tenim la part que envia al món cíber tot això, ho envia al núvol. El nostre dispositiu és per screening i ha de ser extremadament barat i fàcil de fer servir, tant com un test d'embaràs. La intel·ligència artificial no corre dins de la caixa, sinó al núvol, per això és barat. Allà, al núvol, la IA llegeix les dades del món físic i les tradueix en 'càncer sí' o 'càncer no' i envia la resposta de nou al món real perquè aparegui a l'ordinador del metge.

Aquesta reducció de costos també es tradueix en la forma, la capsa. El prototip es va fer amb impressió 3D.

La capsa final no està feta amb impressió 3D, és un mòdul d'injecció. Però aquesta és la part menys interessant de tot, perquè es podria substituir el plàstic de la Blue Box per un tupper amb els mateixos mòduls i funcionaria igual.

Al final, tot el plantejament porta implícita una reducció de costos. El sistema mèdic ha de tendir cap a la innovació amb aquesta visió econòmica?

Depèn de l'objectiu, i no diria tant sistema mèdic en general, perquè hi ha camps i dispositius diferents. Per exemple, tenim els camps del tractament i del diagnòstic, que són molt diferents i molt menys biotecnològic i més d'enginyeria biomèdica, que és on som nosaltres. En el camp del diagnòstic, hi ha dues tendències. Una són els dispositius mèdics que serveixen per diagnosticar i confirmar que es té una malaltia, i dir, a més a més, que tens aquest subtipus de malaltia i recomanar un futur pla de tractament segons el teu perfil molecular. Són tecnologies molt cares, però ho han de ser perquè són molt precises. Si cal desplaçar-te a l'únic hospital del país que et pot fer el diagnòstic final, no passa res. L'altra, com la Blue Box, són les tecnologies de screening o de cribratge, que serveixen per aixecar sospites de malalties i cribar quines persones s'han de referir. En el cas de càncer de mama, primer tenim la mamografia que és una tècnica barata i ràpida, i la pot fer qualsevol hospital. Però no et confirma el càncer, sinó que t'aixeca una sospita de càncer de mama. Si hi ha sospita, et fas una prova d'imatge i, al final, una biòpsia, que ja és irrefutable. El que nosaltres fem és oferir un dispositiu molt fàcil d'utilitzar i fer-lo accessible per qualsevol persona si no té un hospital a prop.

"The Blue Box podria ser capaç de detectar el biomarcador per a diferents càncers"

Per què heu començat pel càncer de mama?

Perquè és un problema real observat per la comunitat mèdica. És el càncer més tractable, però al mateix temps és la primera causa de mort per càncer en dones, i aquí tenim una incongruència. Això es dona perquè encara no ho estem fent prou bé en la detecció, no arribem a temps. I no ho detectem a temps perquè el procediment no està optimitzat Primer tens un cribratge, després el diagnòstic i després comences el tractament. La mamografia és necessària, però amb la Blue Box ho podem millorar i accelerar-ho, fer que totes dues proves siguin complementàries, però fer que la Blue Box, que té més sensibilitat, sigui el primer procés. I en un futur, si tot va bé, la Blue Box podria reemplaçar la mamografia

Es podria estendre a qualsevol càncer com a prova de cribratge?

Sí. La ciència fa dècades que va demostrar que la composició de l'orina canvia si tens càncer, i s'ha pogut veure clarament en alguns tipus de càncer com el d'endometri, el d'ovari, el de bufeta, el de pròstata o el de pulmó, però es continua investigant per saber si en poden ser més. Els canvis que es donen en la composició de l'orina són aparició o desaparició de molècules, anomenades biomarcadors, perquè indiquen alguna cosa, i la Blue Box podria ser capaç de detectar el biomarcador per a diferents càncers. En les següents línies d'investigació farem això per expandir el pipeline -sèrie automatitzada de processos- de productes.

La medicina tendeix cap a més prevenció i personalització. Aquest és un camí per arribar-hi?

Estem fent un canvi en medicina que va cap a les quatre P: personalitzada, predictiva, preventiva i participativa. Cada vegada parlem menys de biomarcadors estàndards i parlem més de patrons. Això permet dir que, pel teu tipus de persona, per com és el teu metabolisme i la teva estructura química, certs elements estan elevats, però no direm només que un biomarcador està elevat o disminuït, sinó que parlarem de patrons. Així, compararem resultats d'avui amb els de fa dues setmanes, no amb els de la mitjana espanyola, sinó que et compararé amb tu mateixa. Tenir més dispositius com aquest, ens facilita fer tot aquest diagnòstic.

"En el camp de la investigació biomèdica hi ha més dones que homes. Però no estan liderant grups d'investigació, sinó que estan investigant"

The Blue Box no és invasiu i té en compte el patiment de les dones en les proves actuals. Hi ha ja un canvi en el disseny de nous dispositius?

Hi ha un canvi molt gran. Primer de tot, que no sé si és frustrant o no, perquè en el camp de la investigació biomèdica hi ha més dones que homes. Però no estan liderant grups d'investigació, sinó que estan investigant. Per tant, té sentit que hi hagi un focus més cap a la dona, com a mínim amb patologies que són més prevalents en dones que en homes. Això fa que es tingui en compte informació com que hi ha països que se salten la mamografia preventiva, com Alemanya o França, mentre que a Espanya el 80% de les dones se la fa. Per què passa? El primer motiu és una falta d'accés als hospitals on se'n fan, i el segon, el mal que provoca la prova. Ara s'està quantificant que això és un problema i està sobre la taula, per això és important fer una tecnologia que es pugui portar a qualsevol hospital i a qualsevol CAP que no sigui dolorosa i que es pugui fer en qualsevol poble remot.

Quan veurem que és un producte comercial?

El focus està en el 2025. Estem concentrats en l'assaig clínic, que serà similar a les proves de concepte que hem estat fent en set hospitals a tota Espanya durant els últims quatre anys. La diferència és que ara ens avaluarà un organisme notificar per la Comissió Europea i mirarà els resultats per decidir si som segurs o no per al pacient. Quan hàgim acabat aquest assaig clínic, redactarem la documentació tècnica, que ho explica tot sobre el producte, i llavors a mitjans del 2026 ens donarien llum verda per sortir al mercat, i preveiem ser-hi plenament a finals d'any.

Algun sistema sanitari públic s'hi ha interessat ja?

Sí, molts metges amb els quals hem parlat tenen la voluntat d'acceptar el dispositiu i els hospitals amb qui hem treballat ho han dit obertament. I no només ens han dit que ho volen, sinó que ens han ajudat a dissenyar el dispositiu. L'objectiu és entrar al sistema públic perquè és la manera de fer-ho accessible per a totes les zones, però és cert que el sistema públic té una manera d'adoptar tecnologies que és molt lenta. Ha de ser així per garantir un llindar de seguretat, però és lent. Per això, primer entrarem als hospitals privats, però amb asseguradores perquè sigui molt accessible econòmicament, i mentrestant treballarem per entrar als centres públics.

"Fer una empresa és el vehicle que et permetrà reunir finançament per pagar el projecte de transferència tecnològica que vols fer"

Quines diferències ha vist a l’hora d’emprendre entre els Estats Units i Europa?

Als EUA, mentre ets a la universitat vas fent el treball de final de màster i sense que te n'adonis, et diuen que facis una empresa, i la fas quasi per error. Allà, pagues 50 dòlars a un notari en línia i tens una empresa. Fer una empresa és el vehicle que et permetrà reunir finançament per pagar el projecte de transferència tecnològica que vols fer, però ens fa massa por aquesta idea, quan realment el més difícil no és crear-la, sinó la part de transferir el coneixement. Aquí tot això és molt més lent i té molts més passos.

Tradicionalment, als Estats Units també ha estat més fàcil aixecar finançament. Encara ho és?

Diners privats, sí; públics, no. Tenim massa romantitzada aquesta idea dels EUA, que abans era certa, però ara ja no ho és. A més a més, l'administració actual de Trump ha congelat moltíssimes beques públiques que pagaven ciència bàsica i transferència tecnològica, que és una gran notícia per a Europa, però no per a la recerca que depenia d'aquests diners. I a tot això cal sumar-hi que els agents que han d'ajudar a fer la transició al mercat són molt més oberts a Europa. Aquí hem tingut molt bona acollida a l'hora de fer proves en hospitals públics i de parlar amb l'administració pública, allà no passa. A Catalunya, per exemple, hi ha moltes empreses que t'acompanyen, mentre que no ho trobes en altres llocs. També hem de pensar que a Espanya, no ets una empresa espanyola, ets una empesa europea que pot aixecar diners d'Europa. Ser a Europa, ara mateix, és el millor encert.