El Clúster TIC Catalunya Sud celebra el seu desè aniversari amb la xifra dels 100 socis superada. L’entitat ha crescut progressivament per ser la veu referent del sector tecnològic al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, els quals, els darrers anys, han vist l’arribada de grans firmes com T-Systems, o l’arrelament d’Inetum. L’associació té molt clar que bona part del futur es troba en aquest ecosistema, perquè és tractor de l’economia i perquè aporta el coneixement i les eines necessàries per modernitzar indústries tradicionalment al territori. Per això, els tres eixos que la defineixen són “tecnologia, talent i territori”. Així ho assevera el president de l’ens, Pablo Mazón, també CEO de Movertis, qui assenyala que aquests tres puntals són també “els valors amb els quals les empreses de la zona s’identifiquen”. “Som una entitat amb una part privada i una de pública que cada cop té més importància”, afirma, i no dubta a proposar la zona com una àrea metropolitana capaç d’atreure tota la riquesa que genera Barcelona.

El sector TIC ja està sortint de la capital catalana. Costa demostrar que hi ha potencial més enllà de la gran ciutat?

Tenim la tendència a mirar només cap a Barcelona quan es parla de Catalunya, però a només 45 o 50 minuts en cotxe, i ben comunicada, tenim la Catalunya sud. Som un territori que té molt potencial i no només per les empreses tecnològiques que hi ha, sinó també per la qualitat de vida. És cert que no podem competir amb ciutats grans com Barcelona o Madrid en volum de feina i projecció professional, tot i que després de la covid-19 s’han equiparat força els punts geogràfics, però tenim un ecosistema molt bo. Tenim ciutats grans on pot haver-hi qualitat de vida i bona comunicació amb la resta del país i amb Europa, i amb molt de talent. Ara mateix tenim uns 100 socis. La majoria són empreses tecnològiques o que tenen la tecnologia en el seu core, i també tenim administracions públiques que volen crear aquesta visió de territori. Volem mostrar que a la Catalunya sud no només destaquen el sector químic o turístic o l'agroalimentari, sinó que hi ha la quarta branc de la tecnologia. A escala d'empreses, trobes de tota mena: tant petites com multinacionals que s'han implantat a Reus, com T-Systems o ViewNext, o Inetum a Tarragona. Són multinacionals creant 2.000 o 3.000 llocs de feina. És una cosa que normalment passa desapercebuda, però que diu molt del potencial que té la regió. I són empreses que treballen amb dades massives, intel·ligència artificial, gestió de processos, desenvolupament d'aplicacions... N'hi ha de tota mena.

Reus és un punt clau. Aglutina el 2% de la població ocupada del sector TIC, només superat per Barcelona, que és del 3,6%. Què ha fet que sigui tan atractiva?

Tradicionalment, Reus ha estat enfocat al comerç, mentre que Tarragona ho ha estat a la part més administrativa o de multinacionals del sector químic. Les dues ciutats es complementen i estan buscant el seu encaix pel que fa a créixer tecnològicament, però Reus va fer una aposta forta en el seu moment per REDESSA -empresa pública de suport a l'empresa- i es va adonar que si invertia en infraestructura perquè les empreses tecnològiques poguessin venir, captaria un perfil de talent amb un poder adquisitiu mitjà i alt. Així, aquesta gent vindria a viure a Reus, hi sortiria a sopar, gastaria diners en els fills a la zona... al final, es dinamitzaria aquest comerç tradicional. Aquesta visió local de Reus de fa anys ara és més una visió de territori. Ara veiem com els ajuntaments de Salou, Vilaseca o Cambrils, i la Diputació de Tarragona, són col·laboradors i socis del clúster perquè s'han adonat que si volem fer una regió forta, hem de pensar més enllà de la geografia local. Ara es pensa en l'encaix amb la resta d'ajuntaments i la resta d'estratègies polítiques i empresarials. Reus, simplement, va portar la batuta i ha ajudat a fer que la resta del territori miri cap al sector tecnològic.

"Reus va portar la batuta i ha ajudat a fer que la resta del territori miri cap al sector tecnològic"

Oferir qualitat de vida és suficient per combatre la capacitat de Barcelona d'eclipsar?

És un element, però també intervé la facilitat burocràtica. A diferència dels sectors tradicionals, el TIC no necessita inversions molt altes, no estàs muntant una fàbrica, i per això busquen zones on la burocràcia sigui tan senzilla com sigui possible i on la cerca de talent també ho sigui. En darrer cas, per proximitat amb Reus, Tarragona, Vilassar o Salou, Barcelona ha estat moltes vegades un pol d'atracció. Si algú volia estudiar una carrera vinculada a l'Enginyeria Informàtica, mirava cap a Barcelona. Amb 20 o 30 anys, la gent valora la vida i la independència d'una ciutat gran, perquè estàs sortint de l'ambient familiar. Per això, ens hem trobat amb el fet que a Tarragona o a Reus, o a la resta de ciutats, el jovent marxava i no sempre tornava. Aquesta gent tampoc coneixia l'ecosistema de les ciutats d'origen, o no podien oferir tot el que ofereixen ara. Per aquest motiu, la captació de talent ha estat una de les prioritats del clúster. El jovent d'avui dia ha d'entendre que aquí tenim universitats que estan fent formació molt bona enfocada a les empreses que ja tenim aquí i que necessiten talent. Estudiaran una cosa que després els generarà un futur segur, i no els caldrà anar a la gran ciutat per fer carrera professional. Aquí es pot estudiar, treballar i créixer professionalment al mateix nivell que a Barcelona, però amb més qualitat de vida. Per tant, burocràcia i talent són dos factors importants.

Les TIC arrosseguen escassetat de talent. Se'n crea prou a la Catalunya sud per cobrir la demanda del territori?

Aquí també tenim desequilibri. Hi ha molta més demanda que oferta, i hem de pensar que potser les empreses TIC no necessiten grans inversions per néixer i per créixer, però sí capital humà. I si trobes que els centres de Formació Professional o les universitats no poden cobrir aquesta necessitat, et trobes amb desequilibri. Una de les reclamacions històriques a la Generalitat que està fent el clúster, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), és que s'augmentin els recursos per oferir més places que generin talent tecnològic al territori. Hem aconseguit en els darrers anys que s'augmenti el nombre d'estudiants, però no és suficient. Els centres d'FP i la universitat estan lligats de mans i peus perquè ofereixen les places segons el pressupost que els ve assignat. Ara estem intentant ajuda a què l'administració central entengui que hi ha molta més demanda que oferta i que calen més recursos perquè surti gent formada. Una altra tasca important que hem fet al clúster és parlar amb els centres d'FP i la universitat perquè entenguin quina mena d'estudis poden ser útils per a les empreses. No ens serveix que formin en llenguatges de programació que no s'utilitzen, per exemple. Mantenim un diàleg obert i actiu entre el món educatiu i les empreses per garantir-ho.

Per tant, els que surten ara mateix, tenen feina assegurada si estan disposats a quedar-se aquí.

El nivell d'inserció és altíssim. A la URV, la majoria d'estudiants estan col·locats fins i tot abans d'acabar la carrera. Volem que la Generalitat entengui això, que si vols que la zona creixi, que el sector tecnològic creixi, hem de tenir més recursos. Calen recursos més enllà de les fronteres de Barcelona per al sector TIC. Si no arriben més recursos, no es podrà créixer. I ja no és una previsió, és una realitat.

"Els centres d'FP i la universitat estan lligats de mans i peus perquè ofereixen les places segons el pressupost que els ve assignat"

Quins són els perfils més sol·licitats?

Tenim de tot. Es busquen des de perfils de programadors experts en Java, PHP, Angular, React... fins a tecnologies més obsoletes, però importants en sectors com la banca. També calen perfils especialitzats en dades massives, en intel·ligència artificial, en anàlisi de dades; i perfils digitals com a tal, persones que sàpiguen de màrqueting digital, de paraules clau, de SEM, de xarxes socials... O perfils digitals en vendes, perquè una empresa tecnològica que és a Reus, a Tarragona o a Vila-seca, pugui comercialitzar un programari com a servei a través d'una reunió o amb una demostració en línia. Aquí trobem diferències respecte de Barcelona, on és molt més fàcil trobar perfils digitals, mentre que aquí costa més trobar professionals en el sector comercial que estiguin acostumats a fer demostracions en línia. Si tenim recursos, podrem formar treballadors per a aquestes posicions. Així, garantirem que el jovent no depengui de les nuclears el dia de demà per tenir feina. Si oferim formació i garantim el teletreball, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta o el Priorat són comarques que podran oferir feina digital i amb bones condicions, i no caldrà marxar a Barcelona a buscar-se la vida. Amb aquesta estratègia, cobriràs tres punts: millorar l'economia de la regió, evitar la despoblació i evitar la saturació de Barcelona.

El sector TIC està creixent per l'arribada d'empreses de l'ecosistema al territori o perquè els sectors forts tradicionalment han fet el pas cap a la digitalització?

És una combinació dels dos factors. Evidentment, hi ha sectors tradicionals com l’agroalimentari, el químic o el turístic, que per competir i mantenir marges, els agradi o no, han hagut d’introduir tecnologia i perfils tecnològics; però també hi ha una forta implantació de noves companyies de base tecnològica. Cada cop veiem més gent jove que ha acabat d’estudiar i està muntant la seva companyia especialitzada en intel·ligència artificial, dades, analítica o consultoria estratègica enfocada al món digital. Aquests joves veuen que, si poden estudiar i treballar aquí, també hi poden muntar la seva companyia. Al voltant tenen actors que són importants i que necessiten serveis tecnològics i digitals. Al clúster intentem donar veu a aquests projectes per fer entendre que hi ha un ecosistema que no para de créixer perquè també hi ha oportunitats. Així, aconseguim captar més empreses del sector. Tot està relacionat.

"Hi ha sectors tradicionals com l’agroalimentari, el químic o el turístic, que per competir i mantenir marges, els agradi o no, han hagut d’introduir tecnologia i perfils tecnològics"

Voldríeu més seus centrals de grans empreses?

Per descomptat, però cal començar per baix. Les empreses necessiten capital humà, i això vol dir oferir feina. Per tenir feina, cal oferir formació, bones condicions laborals i de vida. Som en una situació en la qual a la gent jove li costa trobar feina estable, trobar habitatge, tenir fills... Intentem ser interlocutors de l’administració pública per fer veure que podem ser l’àrea metropolitana sud de Catalunya. No importa si dius a 10, 15, 20 o 40 quilòmetres d’una gran ciutat com Tarragona, o com Barcelona, tindràs qualitat de vida i en poc temps seràs on vulguis. Si reforcem aquest missatge i aconseguim que s’inverteixin aquí més recursos, podrem captar més grans empreses que ens ajudin a fer créixer el sector.