El Departament de Salut ha presentat una nova Guia de Salut Digital que alerta dels efectes que l’ús de pantalles i dispositius digitals pot tenir en infants i joves. El document, elaborat a partir de l’anàlisi de 700 estudis científics, identifica riscos físics, emocionals, cognitius i relacionals que varien segons l’edat.

La subdirectora general d’Addiccions, Lluïsa Conejos, ha advertit que alguns d’aquests impactes, especialment durant la primera infància, poden arribar a ser “irreversibles”. La guia actualitza el document publicat el 2022 i servirà de base perquè el Govern concreti mesures i recomanacions adreçades a famílies, educadors i professionals.

La presentació arriba el mateix dia que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha plantejat prohibir l’ús de la intel·ligència artificial a les escoles fins “al llindar dels 14 anys” i ha defensat potenciar la lectura i les relacions presencials.

El mòbil arriba cada vegada més aviat

Segons les dades recollides per Salut, el 99% de la població d’entre 16 i 74 anys té algun dispositiu electrònic i el 96% en fa un ús setmanal. Entre els joves, el 82,4% disposa de telèfon mòbil propi.

L’edat mitjana d’accés al primer mòbil és de 10,8 anys. A primària, el 51,6% dels alumnes ja en té, mentre que a l’ESO el percentatge arriba al 92,8%.

La nova guia de Salut actualitza les recomanacions del 2022 a partir de l’anàlisi de 700 estudis científics sobre l’impacte de les pantalles.

Conejos ha remarcat que retardar l’accés pot ser especialment rellevant perquè, amb el mòbil, els infants poden accedir a xarxes socials abans de disposar de capacitat suficient per “discriminar i discernir” els continguts.

L’exposició també és elevada durant l’adolescència. Els joves d’entre 14 i 18 anys dediquen 4,8 hores diàries a internet per oci entre setmana, una xifra que puja fins a les 6,7 hores durant el cap de setmana.

Pel que fa a les xarxes socials, el 74% dels adolescents hi dedica dues hores o més entre setmana i el percentatge arriba al 88% els caps de setmana. Salut calcula que un 34% dels alumnes d’entre 14 i 18 anys presenta un possible ús problemàtic de les xarxes socials.

Els riscos depenen de l’edat

Una de les novetats de la guia és que, per primera vegada, els impactes s’han classificat segons el moment evolutiu.

Entre els 0 i els 6 anys, Salut identifica possibles retards en el desenvolupament del llenguatge i de l’aparell motor, miopia, alteracions del son, sedentarisme i augment de pes, així com canvis en el funcionament cognitiu i emocional. També alerta del desplaçament de les interaccions cara a cara.

Entre els 7 i els 11 anys, els riscos inclouen interferències en l’aprenentatge, miopia, excés de pes, trastorns del son i malestar emocional. La guia també relaciona l’ús de pantalles amb l’aparició de càries, en part pel consum de begudes i aliments ensucrats davant dels dispositius.

L’edat mitjana del primer mòbil és de 10,8 anys i el 92,8% dels alumnes d’ESO ja disposa de telèfon propi.

Durant l’adolescència, el document assenyala una menor interacció presencial i la substitució d’altres activitats, disminució de la capacitat d’atenció, interferències en l’aprenentatge, malestar emocional, simptomatologia ansiosa i depressiva, problemes d’autoestima i ciberassetjament.

A aquests factors s’hi sumen les violències digitals, els problemes relacionats amb la imatge corporal, els hàbits no saludables i els anomenats patrons foscos, dissenys digitals que busquen condicionar el comportament de l’usuari, així com dinàmiques d’atzar i micropagaments.

No és només una qüestió d’hores

Salut subratlla que els efectes de les pantalles no depenen únicament del temps d’exposició. També hi intervenen l’edat, el context familiar, les pautes educatives, les oportunitats de lleure, les desigualtats socials, l’educació, l’habitatge i la competència digital.

La guia també posa el focus en el mateix disseny de les plataformes, els algoritmes i altres elements de l’entorn digital. Alhora, identifica com a factors protectors els vincles familiars, la resiliència i l’alfabetització mediàtica.

Conejos ha advertit que una connexió molt intensa amb les pantalles pot anar associada a dificultats en les relacions presencials i ha remarcat la importància de desenvolupar capacitats de regulació emocional.

Salut alerta d’impactes que poden ser irreversibles

L’advertiment sobre els impactes “irreversibles” se centra especialment en els primers anys de vida. Conejos ha posat com a exemple el vincle de seguretat i presència entre els nadons i les persones cuidadores.

Segons la subdirectora general d’Addiccions, una presència insuficient dels adults, inclosos els casos en què estan “connectats a les seves pròpies pantalles”, pot afectar aquest vincle de manera irreparable.

Un 34% dels adolescents d’entre 14 i 18 anys presenta un possible ús problemàtic de les xarxes socials, segons les dades analitzades per Salut.

Conejos també ha relacionat l’ús intensiu de pantalles amb els resultats educatius, tot i que ho ha plantejat en termes de possible relació. En referència a l’informe PISA, ha apuntat que els mals resultats poden tenir antecedents en una infància en què l’aprenentatge no hagi estat prou ric i en què l’ús de pantalles també hi hagi tingut presència.

Illa planteja limitar la IA a les escoles fins als 14 anys

El mateix dia de la presentació de la guia, Salvador Illa ha defensat prohibir la intel·ligència artificial a les escoles fins “al llindar dels 14 anys” i potenciar la lectura entre les noves generacions.

El president ha afirmat que les pantalles “generen addicció” i ha defensat buscar un equilibri entre els seus avantatges i els riscos. La seva proposta inclou també reforçar el contacte amb la literatura i les relacions humanes presencials.

Salvador Illa planteja prohibir la IA a les escoles fins als 14 anys i avançar cap a una futura llei basada en les recomanacions de la Guia de Salut Digital. 

Illa ha avançat que la voluntat del Govern és recollir les recomanacions de la Guia de Salut Digital en una futura llei, dins de les competències de la Generalitat i buscant “el màxim consens possible”.

Sobre la possibilitat de prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys, una mesura que estudia la Comissió Europea, Illa ha dit que cal “estudiar-la molt seriosament” i ha defensat que qualsevol nou pas es faci coordinadament amb Europa i el govern de l’estat espanyol.

Una resposta que no recaigui només en les famílies

Salut defensa que la resposta als riscos digitals ha d’implicar tot l’entorn dels infants i adolescents. Conejos ha reclamat mesures que no se centrin únicament en responsabilitzar els joves, sinó que proporcionin eines a famílies, cuidadors i educadors.

El Govern haurà de concretar ara aquestes mesures a partir de les conclusions de la guia. Entre les línies apuntades hi ha retardar el contacte dels infants amb els mòbils i les xarxes socials, reforçar les eines per a famílies i educadors i promoure un ús més conscient de la tecnologia també entre els adults.

La guia identifica riscos diferents segons l’edat, des de retards en el desenvolupament i alteracions del son fins a problemes d’aprenentatge, ansietat i ciberassetjament. 

La qüestió, segons Salut, no és només quant temps passen els infants davant d'una pantalla, sinó quin ús en fan, en quin moment del seu desenvolupament i en quin entorn digital, familiar i educatiu ho fan.