Encara aixequen el capó els mecànics?
Els programaris i l’electrònica prenen un paper protagonista als tallers, on les revisions i reparacions més habituals ja combinen el coneixement automàtic amb el dels professionals
Categories:
Qui no recorda anar al taller amb el cotxe anys enrere i trobar el mecànic amb una granota bruta d’oli a sota del vehicle? O bé amb el capó aixecat i envoltat d’eines? Ara, per contra, qui ha de fer la revisió o anar a fer alguna reparació sovint diu a tall d’anècdota que aquesta imatge ja no es troba. I és que la mecànica tradicional ha donat pas, de mica en mica, a una disciplina més electrònica, on els cables i els programaris especialitzats s’encarreguen de fer la primera cerca de possibles problemes en els cotxes, camions, motos i, en general, mitjans de transport en carretera. Cap sector està exempt de la digitalització.
“Ara els mecànics comencen la seva feina endollant l’ordinador a la centraleta del vehicle perquè el software examini tota mena d’elements. Si un d’ells es troba per sobre o per sota dels barems estàndards, que serien els que indiquen que hi ha un bon funcionament, salta l’alarma i el mecànic s’ha d’encarregar de fer una revisió al detall per veure què passa”, explica Juan C. Pascual, que amb 59 anys ja suma més de quatre dècades a la professió. Per les seves mans han passat cotxes, camions, tractors, vaixells i maquinària industrial. “És cert que avui dia ja no es treballa com abans, quan havíem de partir de zero, de la intuïció, d’escoltar quin soroll feia el vehicle i de lligar caps”, rememora, “però que tinguem programaris i més tecnologia no vol dir que els mecànics ja no fem res, perquè l’ordinador diagnostica l’avaria, però no diu com solucionar-la”.
Els programaris especialitzats identifiquen barems erronis dels components i elements que formen un cotxe, però no identifiquen quina és l’avaria al total certesa
De forma planera, es podria dir que un vehicle consta de diverses centraletes que controlen els sistemes que permeten el seu funcionament. Els frens en són uns; les llums, un altre; també hi ha la de les portes, la transmissió... i així fins a un centenar que s’instal·len en els cotxes més moderns. Tot i que en són molts, s’agrupen en sistemes més generals. “Per fer-ho fàcil, podríem dir que són els que s’encenen al quadre de comandament i a la pantalla del cotxe quan alguna cosa no va bé”, diu C. Pascual. Aquest primer indicador ja permet al mecànic connectar el programari a la centraleta pertinent i començar a treballar.
Malgrat que la tecnologia és una gran ajuda per als professionals, l’experiència porta aquest mecànic a afirmar, amb un càlcul fet sobre la marxa, que més de la meitat de les vegades no troba l’avaria “amb claredat”. “El programari indica elements que donen error, però poden ser el resultat de tres o quatre problemes diferents, i la nostra feina aquí és anar i mirar-ho”, detalla.
De mecànic a ‘canvia-peces’
“Cada cop hi ha més electrònica i costa més treballar intuïtivament. Per això, dins del sector, sovint es diu que els mecànics ja no són mecànics, sinó ‘canvia-peces’. L’augment de l’electrònica en els vehicles ha fet que ens veiem encotillats, perquè sense l’ordinador, no podem accedir a les entranyes i treballar-hi com abans. Cada cop es canvien més peces, i prou, quan abans les netejàvem, les obríem, les reparàvem...”, lamenta C. Pascual. Tot i això, agraeix haver viscut i après la mecànica més bàsica, la qual ha permès que perfils com el seu cotitzin a l’alça: “Moltes marques i tallers que trobem a peu de carrer busquen mecànics sèniors, perquè sabem utilitzar les mans, desmuntar i muntar peces, escoltar els vehicles i moure’ns pel que palpem. Els nois joves que surten ara, en saben molt més d’electrònica, però no de mecànica i això sovint els limita”.
L'augment de l'electrònica als vehicles ha canviat el dia a dia dels mecànics sèniors, habituats a treballar més directament amb els components i peces
Malgrat que els programaris han facilitat el dia a dia, també han posat traves. Cada marca té el seu software, amb la seva informació i les seves dades. Un taller qualsevol no pot adquirir el programari de totes les marques, per això al mercat trobem propostes que treballen amb totes les cases. “Són legals, adquireixes una llicència i les fas servir, però aquí només trobes potser el 80% de la informació que té un taller oficial”, comenta el mecànic, “Renault, per exemple, té al seu programari el 100% de la informació que cal per revisar un vehicle, per això hi ha problemes que s’han de derivar al servei oficial”. I, així i tot, encara hi ha fallades electròniques que han d’anar a fàbrica: “El programa d’ordinador identifica les avaries per codis. Els mecànics coneixem els més habituals o podem buscar dins del programa què és aquell codi, però també trobem codis que no sabem què és. Quan això passa, ho hem d’escalar. Cada cop hi ha més xips en un cotxe i dificulta el dia a dia de la mecànica”.
Anar de bracet de la tecnologia
C. Pascual riu quan escolta que algú explica, sorprès, com ha deixat de veure mecànics aixecant el capó del cotxe o estirar-se a terra i a sota del vehicle. “És cert, no ho negarem. Cada cop anem amb més cables”, reconeix, amb un to encara graciós que canvia quan se li pregunta per si li espanta l’evolució tecnològica: “Sí i no. Sí, perquè cada cop tenim les mans menys lliures per fer coses; però no, perquè un motor continua funcionant igual i cal tenir-ne un perquè un cotxe rodi”. “És important entendre que la tecnologia ens està ajudant, fa que siguem més ràpids en la detecció d’algunes avaries, però no podem pretendre que ens ho faci tot. Per tant, sí, els mecànics cada cop endollem més cables per connectar els vehicles als ordinadors, però també aixequem el capó i ens estirem a terra quan cal el coneixement humà”, conclou.