L’estiu o els festius que permeten incloure algun pont al calendari ja no són els únics períodes de l’any per fer turisme. La tecnologia ha introduït un nou format per incloure els viatges a l’agenda i ho ha fet a través del perfil del nòmada digital, una mena de professional que manté la seva carrera a través del teletreball mentre ho compatibilitza amb recórrer el món.

I és que complir amb la jornada laboral “des del paradís” és menys feixuc, com assegura Pauline Pierre. Aquesta experta en màrqueting digital va deixar París fa cinc anys per mudar-se a Berlín per temes laborals. A la capital alemanya s’hi va estar aproximadament tres anys, però va conèixer de prop l’experiència d’un company de feina que va decidir canviar d’oficina cada sis mesos. “Em va dir, literalment, que no volia que la carrera professional li fes perdre l’oportunitat de viatjar i va aprofitar la possibilitat del teletreball per conèixer el món. Em va semblar increïble i vaig veure clar que havia de fer el mateix”, explica a MetaData. Així, va deixar Berlín per anar a Budapest i a Tallin, i a acabar passant el confinament a Barcelona. En el seu cas, les facilitats que ofereix la seva empresa no són un impediment, ja que el format en remot ja era un sistema que aplicava abans que es fes popular a partir del coronavirus.

Tazzo: “Em sembla increïble que hàgim necessitat un coronavirus per descobrir les virtuts de la tecnologia, les videoconferències i les relacions professionals a distància”

En el cas de Pierre, les facilitats que ofereix la seva empresa no són un impediment, ja que el format en remot ja era un sistema que aplicava abans que es fes popular a partir del coronavirus. Però la unió entre turisme i feina també és una opció vàlida per als autònoms.  En Giacomo Tazzo és un consultor amb més de 15 anys d’experiència, dels quals només tres es van efectuar des de la seva ciutat natal, Nàpols. “Em sembla increïble que hàgim necessitat un coronavirus per descobrir les virtuts de la tecnologia, les videoconferències i les relacions professionals a distància”, lamenta en una conversa a través de Zoom, “internet, l’ordinador i viatjar m’han permès descobrir món i trobar negoci en països molt diferents”. “Sense ampliar horitzons, no hauria establert contacte amb clients internacionals que ara són claus per a la meva cartera”, insisteix. I no només s’ha adherit ell al model del nòmada digital, sinó que també ho ha fet la seva dona, a qui va conèixer en un període sis mesos a Bali. “Ella hi havia anat per oci i es va enamorar de mi, o potser del meu estil de vida”, fa broma, “ara viatgem plegats, conciliem amb més facilitat i gaudim coneixent diferents països i cultures”.

Qualitat de vida sense deixar la feina

Un ordinador, bona connexió a internet i un espai des d’on treballar. Això és l’únic que necessita un nòmada digital, explica el propietari del coworking BCNewt, Gustavo Franco. “Són persones que bàsicament tenen una feina vinculada a internet i la tecnologia, i poden exercir les seves tasques en remot”, apunta. I malgrat que la pandèmia ha donat visibilitat a aquest perfil, Franco assegura que “ni s’ha posat de moda, ni és un format que acabi de sortir”.

El principal motiu que mou aquests treballadors és la cerca d’unes millors condicions de vida. En termes generals, es busquen localitzacions on la balança entre cost de vida, temps i opcions en cultura i oci estigui equilibrada. “Això s’ho pot permetre algú que es dediqui al software, ja que hi ha una alta demanda de professionals i poques persones que puguin cobrir les vacants, així que les empreses busquen persones per tot el món per integrar el millor talent independentment del lloc des del qual treballin”, exemplifica.

Franco: “Són persones que bàsicament tenen una feina vinculada a internet i la tecnologia, i poden exercir les seves tasques en remot”

Ara el coronavirus s’ha encarregat d’estendre el model a altres sectors. Franco ha vist de primera mà com algunes de les persones habituals al coworking tenien reunions amb càrrecs superiors de les seves empreses que buscaven consell sobre com fer front a les jornades a distància per si s’havia de parlar d’un confinament: “Eren trobades virtuals a finals de febrer, quan tot apuntava a un tancament generalitzat. Buscaven consell de treballadors que ja havien posat en pràctica aquesta metodologia des de feia temps i en tenien l’experiència”. Tot ha estat de cop, però ha servit per demostrar que el teletreball pot ser efectiu i té clars avantatges en la productivitat i la satisfacció personal.

Barcelona, un paradís mediterrani

Catalunya és atractiva tant per als nòmades digitals que busquen entorns rurals i els troben en zones com la Garrotxa, però també per als urbanistes que prefereixen la capitalitat de Barcelona. De fet, els ciutadans nord-americans i del nord d’Europa són alguns dels professionals més habituals a la ciutat. Segons Franco, es tracta de persones que venen per passar-hi entre 6 i 12 mesos, i que no sempre marxen: “Els qui compleixen amb el període marcat és perquè se’n van a altres punts com Berlín, Londres o Nova York, mentre que una bona part de la gent es queda perquè Barcelona s’enamora d’ella”.

Tot aquest potencial que presenta el clima, l’oferta cultural i d’oci, i les oportunitats d’una economia que no para créixer en el segment TIC és el que ha volgut aprofitar Turisme de Barcelona amb la creació Barcelona Workation. Amb l’eslògan Move your desk, change your life (Trasllada el teu escriptori, canvia de vida), la campanya pretén captar estrangers que busquen un canvi d’aires i que tenen la possibilitat de teletreballar des de la capital catalana.

El projecte es va iniciar amb les xifres de la pandèmia i recollides per l’ens públic l’octubre del 2020, quan tot semblava que havia de remuntar. “Teníem un 20% de turistes i només el 30% dels hotels estaven oberts”, recorda la directora de màrqueting Turístic, Alexandra Marcó, en el marc del Fòrum TurisTIC organitzat per Eurecat, “la mobilitat europea estava limitada, calien tests de covid per moure’s i havíem de buscar maneres per reactivar el sector”. Una enquesta elaborada per l’organisme va concloure que el 24% de persones que treballaven en remot havia crescut fins al 64%. D’aquest que executaven la jornada en remot, un 88% va afirmar que podria viatjar fora de casa sense deixar la feina i un 77% va confirmar que ho faria. Un big data clau per acabar prenent la millor decisió, afirma Marcó: “Les dades van ratificar que la gent estava cansada de veure el mateix paisatge i volia sortir”.

Barcelona Workation promociona la capital catalana com una destinació per als teletreballadors que volen bona qualiat i baix cost de vida

La tria de Turisme de Barcelona ha estat avalada per allotjaments com Gallery Hotels. En paral·lel, aquesta cadena va decidir virar la seva estratègia de vendre habitacions on passar la nit per als turistes a modificar les estances i convertir-les en oficines. “Vam convertir-nos en el primer coliving d’hotels”, explica la directora de màrqueting i comunicació, Ariadna Randuà, al Fòrum TurisTIC. Es van treure llits per convertir les habitacions en oficines, es van crear espais per al coworking i es va crear una nova oferta anomenada long stay coliving amb preus mensuals perquè els treballadors poguessin viure-hi i treballar.

Una legislació que avali la tendència

Barcelona va fer tota una declaració d’intencions, especialment des del sector privat. Ara bé, cal establir un marc legal que avali la proposta i Estònia és, un cop més, l’exemple a seguir. “Tallin és una ciutat digital, atrau professionals en remot i demostra que està a anys llum”, afirma el director de BCNewt, Gustavo Franco. I ho fa amb certa enveja, ja que ell ha vist de prop els esforços del govern del país: “Vam participar en tallers que han fet arreu del continent per promoure aquest format. Són un bon exemple d’una política institucional activa i innovadora. Conec residents a Barcelona que han iniciat els tràmits per obtenir la ciutadania digital d’Estònia i poder treballar des de qualsevol lloc”.

Franco: “Tallin és una ciutat digital, atrau professionals en remot i demostra que està a anys llum”

Però més enllà de la capital del país bàltic, de San Francisco, de Berlín o de Londres, hi ha altres punts del món que ja despunten: Bali (Indonèsia), Bangkok i Chiang Mai (Tailàndia), Taipei (Taiwan) o Ho Chi Minh (Vietnam) ja fa temps que han agafat embranzida en la cursa per estar en el top de la llista de destinacions per als nòmades digitals. Espanya no vol quedar-se enrere i recentment ha anunciat mesures que vagin en la línia. El mecanisme serà la ja coneguda com a Llei de les Start-ups, l’avantprojecte de la qual inclou incentius fiscals per a la creació i atracció d’empreses emergents estrangeres al territori. Alguns d’ells són promoure el teletreball a professionals de fora del país i a nòmades digitals amb un visat especial, facilitats per accedir a l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) i una reducció d’aquesta mateixa taxa.