CEO de l'Agència Karmina
Agents d’IA: la nova evolució a les empreses i administracions catalanes
"Les empreses hauran de fer un esforç per entendre i integrar aquesta nova realitat si volen mantenir-se competitives"
Els agents d'intel·ligència artificial (IA) són programes avançats capaços d'entendre instruccions, analitzar informació i actuar de forma autònoma per assolir un objectiu. Representen un pas més enllà dels xats conversacionals tradicionals (com ChatGPT) cap a sistemes més proactius i integrats. La diferència és que els nous agents no es limiten a respondre preguntes, sinó que poden prendre iniciatives, connectar-se a eines i bases de dades i executar tasques complexes de manera autònoma. En altres paraules, si els primers chatbots oferien respostes estàtiques, els agents d'IA actuals aprenen de l'entorn, planifiquen accions i cooperen amb humans per resoldre problemes. Aquesta evolució promet canviar profundament la manera com interactuem amb la tecnologia a l'empresa.
L'arribada d'agents d'IA a l'empresa no és una moda passatgera, sinó una evolució tecnològica que requereix adaptació organitzativa i cultural. Les empreses catalanes hauran de fer un esforç per entendre i integrar aquesta nova realitat si volen mantenir-se competitives. En primer lloc, és important conèixer el funcionament dels agents d'IA: els directius i empleats han de tenir unes nocions bàsiques de què pot (i què no) fer un sistema d'IA, quines dades necessita i com aprèn. Això implica invertir en formació i alfabetització digital. Moltes companyies ja estan formant els seus equips en conceptes d'IA i data science, perquè treballar colze a colze amb sistemes intel·ligents serà part del dia a dia. De fet, la demanda de professionals especialitzats en IA està creixent en tots els sectors a mesura que la intel·ligència artificial esdevé integral en els negocis.
A escala organitzativa, caldrà també replantejar processos i fluxos de treball. Introduir un agent d'IA en un departament pot canviar la manera com es fan les coses: per exemple, si un bot s'encarrega de respondre primeres consultes de clients, els humans del suport hauran d'enfocar-se a casos més avançats. Aquesta redistribució de tasques ha de ser planificada i explicada als equips per evitar resistències i fins i tot, per aportar major valor afegit, no al revés, en aquest cas, atenció al client. Idealment, els agents d'IA s'han d'implantar per complementar la feina de les persones, alliberant-les de feines repetitives perquè puguin centrar-se en tasques de major valor creatiu o estratègic.
"Idealment, els agents d'IA s'han d'implantar per complementar la feina de les persones, alliberant-les de feines repetitives perquè puguin centrar-se en tasques de major valor creatiu o estratègic"
Les empreses que aconsegueixin aquesta simbiosi home-màquina probablement veuran increments de productivitat i innovació. Però per arribar-hi, necessiten lideratge clar, comunicació interna i una cultura oberta al canvi. En resum, adaptar-se als agents d'IA implica formació, talent especialitzat i transformar processos, tot des d'una visió estratègica de llarg termini.
A Catalunya comencem a veure els primers casos d'empreses i institucions públiques fent ús d'aquesta tecnologia. Per exemple, en el cas de la traducció de documents, un agent pot detectar automàticament quan arriba un nou document a una carpeta específica, traduir-lo a l'idioma requerit i amb un estil definit, desar la versió traduïda en una altra carpeta corresponent, enviar una notificació o la versió final per correu electrònic al departament responsable, i fins i tot esperar una aprovació abans d'enviar-lo al client. Tot això sense que una persona hagi d'intervenir manualment en cada pas. A diferència dels xats actuals com ChatGPT, que només podria fer un dels passos i de forma manual amb la persona.
Altres exemples podria ser la classificació automàtica de procediments o l'assistència per la cerca de tràmits, la creació de continguts per xarxes socials o l'edició automàtica de la gravació d'una videocall de reunió o un ple municipal, detectant veus, resumint i editant els vídeos. També es comencen a veure les primeres agències, empreses i consultores oferint els serveis d'automatització i creació d'agents, amb eines com Make, 8n8, Zapier, entre d'altres.
Marc normatiu i reptes ètics
Juntament amb els beneficis, l'ús massiu d'agents d'IA també planteja qüestions ètiques i legals que les empreses han de tenir molt presents. Europa està liderant la regulació en aquest àmbit mitjançant la Llei d'IA de la Unió Europea (AI Act), un marc normatiu que entrarà en vigor els pròxims anys i que estableix requisits segons el nivell de risc de les aplicacions d'IA.
"Juntament amb els beneficis, l'ús massiu d'agents d'IA també planteja qüestions ètiques i legals que les empreses han de tenir molt presents"
Per exemple, els sistemes d'IA aplicats a l'ocupació i gestió de treballadors (com ara eines de reclutament o d'avaluació de personal) es consideren d'alt risc i hauran de complir estàndards estrictes de transparència, explicabilitat i equitat. Això significa que, si una empresa utilitza un agent d'IA per preseleccionar candidats, estarà obligada a informar els aspirants que hi ha un algoritme involucrat en el procés i a garantir que no es produeixin discriminacions per raó de gènere, origen, edat o altres factors protegits. A més, aquests sistemes d'IA en recursos humans requeriran supervisió humana: la decisió final no pot deixar-se únicament a la màquina quan està en joc l'accés a una feina o una promoció laboral.
En aplicacions menys crítiques, catalogades de risc limitat, també hi haurà obligacions de transparència. Un cas típic són els chatbots d'atenció al client: la norma europea exigirà que els usuaris siguin conscients que estan interactuant amb una IA i no amb una persona real. Aquesta mesura busca evitar enganys i manipulacions, i alhora fomentar la confiança en aquestes eines: la gent té dret a saber si el assistant del web és artificial. Igualment, s'espera que les empreses mantinguin registres del funcionament dels seus agents (per exemple, què decideixen, quin marge d'error tenen) i que apliquin mecanismes de supervisió humana adequats.
Més enllà de la legalitat, hi ha el compromís ètic. Les companyies hauran de ser transparents no només de cara a reguladors i clients, sinó també internament amb els seus empleats. La implementació d'agents d'IA hauria de venir acompanyada d'una comunicació clara sobre què faran aquestes eines i com afectaran la feina del personal. És normal que hi hagi preocupació entre els treballadors sobre si la IA podria substituir llocs de treball. En aquest sentit, els experts assenyalen que, ben aplicada, la IA tendeix més a transformar la feina que a eliminar-la completament: certes tasques s'automatitzen, mentre n'apareixen de noves que requereixen supervisar, entrenar o complementar la IA. Per això és fonamental planificar una redistribució de tasques justa, invertint en la formació dels treballadors perquè puguin assumir funcions de més valor afegit al costat de les noves tecnologies. Aquesta transició pot comportar reptes, però si es fa de manera responsable, pot augmentar la satisfacció laboral alliberant els equips de feines monòtones i potenciant les seves habilitats humanes (creativitat, empatia, pensament estratègic) allà on les màquines no arriben. Alhora, l'empresa ha de vetllar per la privacitat i la seguretat de les dades: els agents d'IA sovint processen gran volum d'informació, i és crític complir amb el RGPD i altres regulacions de protecció de dades. En resum, l'ètica i la normativa van de bracet per garantir que la IA es faci servir de forma transparent, segura i centrada en les persones, minimitzant riscos i impactes negatius.
Reflexió final: cap a la IA general
Els agents d'IA que veurem desplegats en el teixit empresarial els mesos vinents són només un pas més en la ràpida evolució de la tecnologia. Molts experts assenyalen que l'actual boom d'IA generativa (models com ChatGPT, capaços de generar textos, imatges o codi) és l'avantsala de la intel·ligència artificial general (AGI), és a dir, aquella IA que algun dia podria emular les capacitats cognitives humanes de forma plena i també de les organitzacions.
"Les empreses que abracin aquestes eines amb mentalitat oberta, formació i prudència normativa gaudiran d'avantatges competitius importants, mentre que les reticents corren el risc de perdre eficiència i rellevància"
Encara estem lluny d'assolir una IA general autònoma com la de la ciència-ficció, però els avenços són constants i imprevisibles. Els agents que avui fan tasques específiques a l'empresa –respondre consultes, analitzar dades, prendre decisions acotades– aniran guanyant abast i sofisticació. Cada vegada s'aproparan més a comprendre contextos amplis i resoldre problemes amb flexibilitat humana. Aquesta transició tecnològica presenta enormes oportunitats per a qui sàpiga aprofitar-les: de la mateixa manera que Internet o l'electricitat van transformar els negocis en el seu moment, la intel·ligència artificial està cridada a fer el mateix en aquesta dècada. Entendre i adoptar progressivament els agents d'IA és essencial per no quedar enrere. Les empreses que abracin aquestes eines amb mentalitat oberta, formació i prudència normativa gaudiran d'avantatges competitius importants, mentre que les reticents corren el risc de perdre eficiència i rellevància. En última instància, els agents d'IA no són sinó extensions del nostre enginy: una prova més del potencial de la tecnologia per amplificar el talent humà. Preparar-nos per a una eventual IA general vol dir començar a treure el màxim partit d'aquests agents especialitzats avui. El futur ja es comença a escriure amb ells i Catalunya no es pot permetre no llegir-ne el guió.