Ho sabem bé, no es pot construir abans la teulada que la casa. No obstant això, resulta que des d’empreses i organitzacions culturals sovint es comença el camí digital per la tecnologia. Ara bé, és l’estratègia la que ens ajudarà a definir els objectius, els públics als quals volem arribar, com ho farem, com ho avaluarem. També en un entorn cultural com el dels museus.

Una estratègia és una guia per anar prioritzant i desplegant l’actuació digital. I això val tant per a grans organitzacions com per a centres petits i mitjans, que són la majoria al nostre país. Davant l’escassetat de recursos -humans, tecnològics, econòmics, en definitiva-, resulta encara més essencial planificar molt bé, prioritzar allò que aporta valor, lligar aliances i repensar processos de treball. Tot això, tenint els públics en el punt de mira, per proveir-los d’una experiència digital enriquidora i, òptimament, aconseguir el tan buscat digital engagement; la implicació digital dels usuaris.

Si el panorama digital ja era prou complex i el procés de transformació digital prou accelerat, van apareixent altres aspectes i qüestions que cal incorporar a l’estratègia com la bretxa digital, l’accessibilitat digital, la sostenibilitat tecnològica, la hibridació presencial/virtual de programació i serveis, la incorporació de narratives digitals que contemplin aspectes de creixent preocupació social o l’ús ètic de la intel·ligència artificial, entre d’altres. Davant l’allau de possibles projectes i accions digitals a emprendre, plantejar-se unes qüestions estratègiques ajudarà a decidir i a prioritzar: respon als objectius globals del centre?; és d’interès per al públic?; podem fer-ho? Si la resposta és afirmativa, endavant; si no, caldrà calibrar-ne molt bé el risc o reajustar el projecte.

Tot i defensar fermament la conveniència de disposar d’una planificació estratègica, cal també restar oberts. L’estratègia haurà de ser flexible i dinàmica per adaptar-se a noves necessitats i oportunitats que puguin sorgir. Amb una actitud oberta a l’experimentació, amb una mirada ambiciosa i realista alhora. Publicar l’estratègia digital no és encara un hàbit molt freqüent en el sector cultural. Alguns bons exemples d’institucions culturals amb estratègia digital publicada són el Science Museum Group al Regne Unit, Digital strategy 2018–2021, la Galeria Estatal de Baviera a Alemanya, Digital Strategy o la Library of Congress als EUA, Digital Strategy Plan 2019-2023. 

“La formació contínua és avui un element indispensable del desenvolupament professional”

Ara bé, es disposa de personal capacitat en estratègia digital als museus o a qualsevol altre tipus d’organització cultural? Des de la UOC, juntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, teníem la convicció que hi havia molta necessitat de formació en aquest àmbit i és així que ens vam embarcar en l’aventura de proveir un curs d’especialització d’Estratègia Digital per a Organitzacions Culturals que porta ja sis edicions. La proposta combina teoria i pràctica per arribar al final amb un pla d’estratègia digital aplicable a un museu o a altres equipaments i projectes culturals.

I és que l’entorn de canvi constant i accelerat fa que la formació contínua sigui avui un element indispensable del desenvolupament professional. Dins les moltes capacitats que avui requereix l’entorn professional, les habilitats digitals ocupen un lloc destacat. També dins el sector cultural. Benvingudes siguin les iniciatives com la de la Universitat Politècnica de València que el 2021 va iniciar la xarxa REMED (Red de Museos y Estrategias Digitales), que agrupa ja més d’un miler de professionals de museus i universitats que, de manera col·laborativa, comparteixen i aprenen.

"Per tal d’aconseguir una transformació digital sistèmica al sector cultural, cal un bon coneixement sobre què pot aportar a les nostres organitzacions i als públics el món digital"

Davant el context, m’imagino els museus -uns pocs ja són així ara- com a llocs de trobada, fent de bons connectors entre les col·leccions, el coneixement i el públic. Uns museus distribuïdors -no directors- de coneixement i experiències. Uns museus amb estructures flexibles on tot estigui interconnectat. Uns museus que tindran obert àmpliament l’accés a les dades dels fons posant-les a disposició de l’ús i la reutilització públics. Uns museus sostenibles, innovadors i oberts a la participació del públic que el convidaran a cocrear exposicions i contingut digital. Uns museus rellevants per a la societat, que formin part de la comunitat i que la comunitat se’ls faci seus. Per tot això, la dimensió digital hi juga un paper clau. Saber explorar-la i explotar-la és el millor que podem fer per al benefici dels públics.

Així doncs, estem en un moment molt interessant pel que fa a la transformació en la creació i distribució de continguts. Per tal d’aconseguir una transformació digital sistèmica al sector cultural, cal que els professionals i els líders tinguin un bon coneixement sobre què pot aportar a les nostres organitzacions el món digital i, sobretot, als nostres públics, i enfocar-ho amb una visió estratègica. La revolució digital està plena de possibilitats si les aprofitem al màxim.