Part de l’activitat laboral, comercial, d’oci i fins i tot personal passa ara per una pantalla. Fem videotrucades a dojo i, inevitablement, alguns termes relacionats amb l’ús d’aquestes trobades virtuals s’han fet habituals.

Per exemple, quan no volem que se sentin sorolls innecessaris, hem d’apagar/tancar/desactivar el micròfon, o bé silenciar-lo (i no mutejar-lo). I quan volem intervenir, hem d’activar/obrir/engegar o encendre el micròfon (i no desmutejar-lo); dessilenciar també es podria arribar a crear, però se sent molt forçat.

Si volem guardar una imatge de la trobada, hem de fer una captura de pantalla (i no un pantallasso ni una pantallada). El verb capturar és un terme normalitzat que s’aplica a l’obtenció de dades externes, especialment imatges o sons, per a enregistrar-les o emmagatzemar-les. Consegüentment, el substantiu captura serveix per a designar l’acció expressada per aquest verb.

Assistim a seminaris web (i no a webinars). I evidentment tota aquesta activitat té lloc en línia (i no online) i de manera virtual; en general, virtual fa referència a la intangibilitat de l’entorn en contraposició amb la tangibilitat del món real i s’utilitza en termes com ara reunió virtual, aula virtual o comunitat virtual. Per la seva banda, en línia fa referència al que se sosté o es desenvolupa per mitjà d’internet, com ara curs en línia, diccionari en línia i també formació en línia.

I encara, si participem, per mitjans digitals, en esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, o veiem posteriorment esdeveniments prèviament enregistrats, farem referència a una transmissió en línia, reproducció en línia o difusió en línia (i no streaming). En els casos en què es tracta de la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, és més adequat utilitzar reproducció en continu.

Podeu consultar aquests termes al canal Terminologia de les TIC.