Barcelona és la gran ciutat amb un percentatge més elevat de treballadors tecnològics de l’Estat
El 12,1% dels afiliats a la seguretat social de la capital catalana es dediquen a professions tecnològiques, mentre que al conjunt de Catalunya la xifra és del 9%
Categories:
Barcelona té un total de 148.997 afiliats a la seguretat social entre les 13 categories que, sota estàndard europeu, es consideren activitats intensives en tecnologia, una xifra que la situa com la segona ciutat de l’Estat espanyol amb més treballadors tecnològics, un 10,3% del total, només per darrere de Madrid (16,4%). Aquesta és una de les principals conclusions a què arriba el Mapa del empleo tecnológico 2025 elaborat per la Fundación Cotec, que també situa la capital catalana com la ciutat gran amb el percentatge més elevat d’afiliats en professions tecnològiques respecte al total de la població activa del municipi, amb un 12,1%.
L’estudi ofereix dades fragmentades per municipis, províncies i comunitats autònomes, fet que permet tenir una visió més detallada de la situació del país. En conjunt, a Catalunya hi ha un total de 343.231 afiliats en professions tecnològiques, amb la programació, consultoria i altres activitats com l’àmbit amb un gruix més elevat de treballadors, gairebé un terç del total (109.463 persones). La xifra ha augmentat 0,68 punts percentuals respecte al 2019, un dels creixements més notoris dins del territori estatal. De fet, dels 238.000 nous afiliats a tot l’Estat que s’han registrat en aquest quinquenni, un 21,9% han estat a Catalunya (uns 52.000). Quant al pes relatiu respecte al total d’afiliats a l’economia catalana, les 13 activitats tecnològiques representen el 9% de totes les ocupacions del país, situant Catalunya com la quarta comunitat autònoma amb un pes més elevat, per darrere de Madrid (10,6%), Navarra (10,1%) i País Basc (9,2%).
Pel que fa a les províncies, l’estudi remarca una vegada més l’element concentrador de Barcelona dins del món tecnològic, amb un total de 295.697 afiliats, un 86% del total de professionals tecnològics del Principat. La resta es reparteixen entre Tarragona (20.710), Girona (19.103) i, més tímidament, Lleida (7.721). El pes relatiu de les ocupacions tecnològiques respecte al total de població activa ha crescut en les quatre demarcacions, però ho ha fet molt més pronunciadament a Barcelona (0,83 punts) que a Girona (0,34), Tarragona (0,14) i Lleida (0,12). Comparant amb la resta de l’Estat, Barcelona empata en quarta posició amb Navarra amb el pes relatiu de les professions tecnològiques i té per sobre Guipúscoa (11,5%), Madrid (10,5%) i Saragossa (10,4%).
Quant als municipis, més enllà de Barcelona, l’estudi no identifica concretament les poblacions catalanes amb més afiliats totals, però sí que n’hi ha alguns que destaquen al capdavant d’alguna de les 13 activitats tecnològiques analitzades. És el cas d’Amer (la Selva) en la fabricació de productes farmacèutics, amb 1.190 afiliats (un 51,9% del total del municipi); Sant Joan Despí en la programació i emissió de ràdio i televisió, amb 2.404 afiliats (13,6%); Viladecavalls (Vallès Occidental) en els serveis d’informació, amb 257 afiliats (4%), i Santa Oliva (Baix Penedès) en investigació i desenvolupament, amb 1.792 afiliats (47,5%). L’estudi també destaca el paper de Sant Vicenç dels Horts, ja que és un dels pocs municipis d’Espanya de menys de 30.000 habitants que té almenys un afiliat en cadascuna de les 13 branques tecnològiques. També sobresurten Cervera (la Segarra), la Vall d’en Bas (la Garrotxa) i Sils (la Selva), ja que es troben entre els 10 municipis en què el percentatge d’afiliats a professions tecnològiques que són dones és més elevat (entre un 66 i un 69%).