El món digital s’acomiada dels advocats més tradicionals

Els professionals de l’advocacia i la justícia viuen una transformació del sector que els obliga a vincular l’esfera virtual a qualsevol entorn, i a prendre mesures davant l’entrada de tota mena de tecnologies

Categories:

Aida Corón

Els nous negocis digitals han obligat els advocats a actualitzar-se i a interpretar un nou marc legal
Els nous negocis digitals han obligat els advocats a actualitzar-se i a interpretar un nou marc legal | Unsplash

El sector legal s’ha hagut de transformar per imperatiu de la tecnologia. “Tot s’havia centrat fins ara a ser expert en una cosa determinada i a generar autoritat a partir de missatges llargs i tècnics. Això, ara, no funciona. Els advocats han de ser versàtils i saber-se adaptar fàcilment a nous entorns, i aprendre a suavitzar missatges i arribar a un públic més ampli”. Així ha il·lustrat la situació viuen ara aquests professionals l’advocada i cofundadora de Data Guardins i de TechandLaw, Elena Gil, en el primer Congrés TechandLaw. Gil és doctora en dret digital, però divulga diàriament a través dels canals socials sobre legalitat juntament amb el també advocat Eduard Blasi com a mostra de com “l’àmbit s’ha convertit en una cosa transversal”. “Ja no hi ha un expert en fiscalitat tradicional. Si vol continuar tenint negoci, ha de saber com tributen les criptomonedes”, ha posat com a exemple, “hem de ser molt ràpids perquè estem en un moment de vòmit legislatiu i has d’anar construint sobre una base prèvia anterior, però tots som júniors perquè canvia la tecnologia i canvia la norma”.

Aquests reptes s’han viscut de primera mà a la Kings League, que amb una trajectòria curta, ha vist com liderava la creació de continguts a Twitch i es convertia en un jugador clau a TikTok. I tot això, sense deixar de banda un entorn madur com el del futbol i l’entreteniment. “Crear aquest ecosistema ha implicat afegir coses d’àmbits diferents com ho són els esports, amb contractes per a jugadors i clubs, o la gestió del talent al món streaming”, ha assenyalat el CEO, Oriol Querol. Amb l’afegit de conèixer i aprendre sobre el marc normatiu de cada país nou on aterren: “Cal començar de zero i aprendre com fer les coses”. “El perfil d’un advocat que treballi per a nosaltres ha de ser transversal i tenir la capacitat d’abordar qualsevol àmbit. Cal ser creatiu, perquè hi ha molta feina de crear i pensar coses noves”, ha remarcat.

Querol: “Crear aquest ecosistema ha implicat afegir coses d’àmbits diferents com ho són els esports, amb contractes per a jugadors i clubs, o la gestió del talent al món 'streaming'”

Una visió que ha compartit l’assessora general de Wallapop, Anna Viñas, que va passar de dedicar-se al dret en despatxos a tenir un càrrec de direcció en una companyia plenament digital. La seva experiència l’ha portat a confirmar que cal aquesta “versatilitat i capacitat de fer qualsevol estudi quan sorgeixen oportunitats”, i d’aprendre a acceptar que ja no es pot ser expert en un sol àmbit. “És igual el que sàpigues, has d’aprendre constantment i innovar, però també d’envoltar-te un bon equip”, ha conclòs.

Més tecnologia, més riscos i més regulació

Noves tecnologies. “Segur que hauríem de continuar parlant de noves tecnologies?”, s’ha qüestionat l’advocat Eduard Blasi. “La intel·ligència artificial té més de 20 anys, potser no és tan nou. Hauríem de parlar de tecnologies emergents i que han arribat a públics més amplis”, ha asseverat. I és que el novembre del 2022 OpenAI va revolucionar el món amb el llançament de ChatGPT. Primer, perquè acostava la IA generativa a l’usuari; i segon, perquè també oferia un nou camp de possibilitats per als desenvolupadors. “ChatGPT va agafar tots els models que hi havia per sota i el va servir a audiències molt diferents, això va suposar una doble democratització”, ha assegurat el cap d’Innovació tecnològic global de Nestlé, Alex González.

En els entorns corporatius, els algoritmes són presents des de fa temps en àmbits tan diversos com la logística, la comunicació o les vendes. “És més difícil dir on no apliquem la IA que on sí la utilitzem”, ha remarcat el responsable de la multinacional alimentària, una resposta que ha compartit el cap de Compliment i Integritat de Boehringer Ingelheim, David Ródenas, qui ha recordat que això suposa certs riscos: “Estem parlant d’una tecnologia que topa de front amb riscos com la propietat intel·lectual en els entrenaments dels models; el medi ambient per l’emmagatzematge de dades que té una petjada de carboni més alta que la indústria de l’aviació...”. I tot i que no és un risc com a tal, sí que és necessari tenir una capacitat crítica davant el resultat que ofereixen els algoritmes. “Sempre cal supervisió humana i saber llegir els resultats per evitar les al·lucinacions que poden generar”, ha comentat.

González: "ChatGPT va agafar tots els models que hi havia per sota i el va servir a audiències molt diferents, això va suposar una doble democratització”

Els biaixos són precisament un dels elements que més dubtes ha generat al voltant de l’entrenament dels algoritmes. “El risc zero no existeix”, ha reconegut González, però ha calmat els ànims assegurant que es fan auditories i revisions constants per garantir que no succeeixen episodis altament greus. El nou reglament europeu que limita els usos de la intel·ligència artificial en fa esment i ho situa com un element vital per garantir que la tecnologia no té impacte per a les persones.

El marc normatiu, que va entrar el vigor el passat agost i que té un període d’aplicació de dos anys, ha classificat en quatre categories les aplicacions segons l’objectiu i arquitectura dels seus algoritmes de cara a l’usuari. “Al voltant del 85% estan permeses, però una part d’elles necessitarà un certificat”, ha explicat el director de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), Ignasi Belda. Aquest document mostrarà de forma transparent com s’han entrenat els algoritmes, com funcionen i com parlen amb les persones, i garantirà que una empresa pot exercir la seva activitat amb la IA.

Davant la por que pugui suposar un entrebanc per a les start-ups i per a les empreses que operen en altres mercats, Belda ha garantit que s’està treballant perquè no perdin competitivitat i perquè la càrrega administrativa no sigui un element que els jugui a la contra. També ha reconegut que la proposta es veu en l'obligació de dialogar amb altres lleis de sectors com la salut, les finances o la protecció de dades. L’escenari es contempla des d’Europa i s’ha establert com a mecanisme els grups de treball: “Hem creat 12 taules de sectors diferents amb presència de totes les agències europees perquè la interpretació del reglament sigui homogeni. No volem discrepàncies ni emprenedors que no sàpiguen a qui dirigir-se”.

Incrementar la seguretat davant la tecnologia

Si els advocats han hagut de tenir una mirada transversal, algunes organitzacions han hagut de canviar l’operativa per adaptar-se a l’entorn digital. N’és exemple el Banc Sabadell, que ha passat de tenir petites divisions de seguretat en les àrees corresponents a cada producte a tenir una direcció que ho aglutina tot. Al capdavant hi ha en David Armengol, que ha vist tota mena de fraus i estafes els darrers anys, i ha pogut concloure que no hi ha un sol perfil de víctima. L’activitat s’ha professionalitzat fins al punt de poder fer caure qualsevol persona davant enllaços i comunicacions falses, clonació de targetes o suplantació d’identitat.

Els algoritmes també han pres un paper protagonista en aquest escenari. La banca utilitza dades delicades per garantir la identitat de les persones i eines que poden utilitzar la identificació biomètrica per validar-la. “La tecnologia ha evolucionat molt i està a les mans de qualsevol, també dels ciberdelinqüents. Estem notant un augment en l’intent d’altes de clients fraudulents que mouen diners de forma il·legal”, ha relatat. Actuen de forma preventiva, amb eines específiques per a la detecció d’aquests deep fakes, i també en una segona fase reactiva quan es detecten moviments sospitosos.

Bona part d’aquests mecanismes usen IA per frenar més algoritmes, i tenen un potencial d’ús molt més ampli que, si es posés en marxa, podria “enviar la intimitat” de les persones. Així, es podrien aplicar per detectar altres aplicacions que intenten accedir a la del banc o que estan monitorant dades de forma sospitosa, posa com a exemple. El que sí que actualment està a les seves mans, i ho permet el marc regulador, és que l’app de cada entitat financera actuï si detecta alguna acció que no encaixa amb l’habitual d’un client o que la plataforma es posa en marxa quan el mòbil està inactiu.

Aperador: “No és únicament posar el doble factor d’autenticació, és adquirir uns costums com el d’agafar ben fort la bossa quan vas pel carrer”

Per tal d’acompanyar la tecnologia, la criminòloga i membre de l’equip de ciberseguretat de LISA Institute, María Aperador, demana més participació per part de “l’administració pública, les escoles, l’empresa privada i la divulgació perquè tothom adquireixi l’hàbit de la ciberseguretat”. “No és únicament posar el doble factor d’autenticació, és adquirir uns costums com el d’agafar ben fort la bossa quan vas pel carrer”, ha il·lustrat. En la seva petició, ha recordat, refermant la visió d’Armengol, que qualsevol persona pot ser víctima d’un cas de ciberdelinqüència, especialment les vinculades amb els enganys que facilita la IA: “Permet simular la veu d’un familiar o posar la cara d’una altra persona en una videotrucada. Hem vist dones que s’han pensat que estaven parlant amb Brad Pitt i les han enganyat. Normalment, són víctimes les persones que viuen un moment vital complicat”.

Segons les dades més recents de l’Agència de Protecció de Dades, les situacions més habituals són els atacs externs, com els robatoris d’informació; els errors humans, com l’accés a un enllaç fraudulent; o les actuacions que es duen a terme amb consciència, com l’abús de credencials. Pel que fa a les denúncies, els darrers temps han anat a l’alça les que estan vinculades al reconeixement facial. En són principals culpables, segons la inspectora de l’entitat Núria Pedrós, les empreses que obliguen a fitxar amb l’empremta dactilar, un element gairebé impossible de canviar. “Som reticents amb questa tecnologia davant qualsevol finalitat. La biometria ens caracteritza i ens individualitza. No cal prohibir-les, però les hem de poder controlar i avaluar cada context i els riscos”, ha conclòs.