Barcelona es prepara per repetir l’èxit rotund dels Jocs Olímpics del 1992, tant en termes esportius com de progrés social i econòmic. Tres dècades després, l’esdeveniment clau és la 37a edició de la Copa Amèrica, però amb l’afegit de donar visibilitat al potencial tecnològic d’una capital catalana que, dia a dia, puja graons per posicionar-se com a hub clau per a l’ecosistema TIC mundial. I és que Catalunya ja té la seva cita anual amb la Fórmula 1 o la MotoGP, esports on l’enginyeria són protagonistes, per això, les cinc regates de vela més importants del món també havien de ser presents en un escenari amb un pes creixent per a l’economia TIC. L’horitzó és una Catalunya que el 2030 pugui ser referent en la indústria de la tecnologia i l’esport nàutic.

La mateixa competició té el seu interès en termes d’estructura tecnològica, però hi ha un rerefons que pot ser clau per a l’impuls de l’esport en termes de sostenibilitat i de noves modalitats. La Fundació Barcelona Capital Nàutica ha creat una taula sectorial amb la Generalitat i Barcelona Activa per donar sortida al disseny i fabricació de vaixells elèctrics, i la instal·lació de drassanes preparades per rebre’ls. “Ara mateix, per l’elevat cost i les dificultats de creació, tenim al voltant de 10 embarcacions de mitjana cada any”, ha relatat el director general de la fundació, Ignasi Armengol, en una trobada organitzada pel Cercle Tecnològic. En el marc de la Copa Amèrica, s’ha de poder captar l’interès necessari per mantenir obert el projecte i assolir, afirma, unes 20 embarcacions més l’any que ve. “És un sector industrial que pot créixer molt i volem ser-ne referents, però calia treballar amb les administracions aprofitant la Copa Amèrica”, ha insistit, tot recordant l’estratègia implica companyies que puguin fabricar bateries, motors elèctrics o cartutxos d’hidrogen, entre altres.

La nàutica vol aprofitar la Copa Amèrica per conscienciar sobre el potencial de les embarcacions de elèctriques per crear un esport sostenible i una indústria amb llarg recorregut

La fundació té l’objectiu d’aprofitar la competició per treure diàriament a navegar models de vaixells elèctrics i demostrar el seu potencial. “Ja tenim sis drassanes amb sis embarcacions que ens cediran per treure-les al mar amb els seus equips tècnics, mitjans tecnològics i tot el que hi ha al darrere”, ha apuntat, i ha reconegut que, ara per ara, “són embarcacions poc eficients perquè el pes de la bateria té dificultats per cobrir l’autonomia que demanen”. Aquest pla es troba alienat amb un segon objectiu de descarbonització de les embarcacions d’esbarjo, on també preveuen captar nous interessats per al centenar de clubs nàutics que es poden trobar al litoral català. “Tenim una mar i uns recursos que, els que en són experts, envegen. En canvi, som el 22è o 23è esport en nombre de federats. Hi ha molt camí per recórrer”, ha afegit Armengol.

Els videojocs i els esports electrònics també han d’heretar part del potencial que deixarà la Copa Amèrica a Barcelona. El passat mes d’abril es va presentar AC Sailing, que recrea el litoral de la ciutat comtal i les vistes que poden veure els competidors des de les embarcacions en plena navegació. El projecte s’ha desenvolupat prenent com a base el material del qual disposen els simuladors dels equips per entrenar-se i apamar les novetats tècniques que presenten enguany els vaixells. Això permetrà als jugadors viure-ho com si fossin vertaders esportistes i, si es troben entre els millors, poder participar en una competició final que se celebrarà al setembre. L’estudi català Playable Dreams Studios ha recreat tots els escenaris del litoral de la ciutat barcelonina de la proposta, que està disponible gratuïtament per a ordinadors als portals Epic Games Store i Steam.

AC Sailing és el videojoc basat en la Copa Amèrica que busca crear afició per la nàutica a través dels esports electrònics

Les entranyes de les embarcacions

La Copa Amèrica té dues tipologies de vaixells: AC75 i AC40. Els primers són els que maneguen els homes i són els que porten la tecnologia punta. Però no tecnologia punta en el sentit únic de gran maquinària i programari, sinó de pensament i dispositius de vital importància per a la captació de dades. Aquestes embarcacions estan dirigides per vuit persones: quatre ciclistes, que posen la força física; i quatre analistes de dades, que escullen l’estratègia adequada en funció de la informació que arriba de l’exterior.

La incorporació dels ciclistes es va efectuar fa tot just dos anys, quan es va veure clarament que la força del moviment clàssic de manovella amb els braços es pot superar amb el pedaleig de les cames. “No porten cap mena de motor i la norma diu que tot ha de sorgir de la força física humana que genera potència hidràulica”, Armengol, “la potència no s’utilitza tota de forma automàtica, una part s’emmagatzema en bateries”. L’energia acumulada permet moure els foils –ales que aixequen l’embarcació- i les veles, i va acompanyada d’un sistema electrònic amb sensors que capta informació clau com l’alçada de les onades o la humitat. Aquest coneixement és el que treballen els quatre estrategs que completen la tripulació, que també incorporen models d’intel·ligència artificial per prendre les decisions més encertades.

La tecnologia de les embarcacions es troba en el desenvolupament de l’aerodinàmica i en la captació de dades de l’exterior a través de sensors, llegides mitjançant IA i els estrategs de cada equip

Com que els vaixells no porten motor, l’aerodinàmica juga un paper fonamental. “Els darrers 35 anys s’ha avançat per multiplicar per tres la velocitat del vent gràcies a l’eliminació del frec de l’aigua per anar cap a la lògica de la llei de l’aerodinàmica dels avions”, remarca Armengol. Les embarcacions són monocasc i no porten quilla, sinó que els foils donen l’estabilitat necessària.

En el cas dels equips formats per dones i joves, els vaixells són més petits i reben el nom d’AC 40. Segons el director de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, també incorporen molta més tecnologia: “Només hi naveguen quatre persones, hi ha més electrònica i la força física intervé menys. És més una estratègia de pilot automàtic per ajudar”.