Més consensos i menys curtterminisme. Aquesta és la principal reclamació que el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports als partits polítics de cara a les eleccions al Parlament del 12 de maig, que s’ha fet pública en un acte conjunt celebrat aquest dimecres a la seu de Barcelona de l’EIC. “Ens hem d'anticipar als problemes que generen les grans infraestructures que necessita el país. Si planifiquem i expliquem quin és el model de país, els consensos són més senzills i els impactes i conflictes que generen molt menors”, ha assegurat el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Pere Calvet. La trobada ha servit per presentar el document conjunt en què ambdues entitats demanen cinc consensos clau per a la Catalunya de 2050: infraestructures, transició hídrica, transició energètica, indústria i competitivitat del sector públic.

El primer dels cinc consensos fa referència a les infraestructures principals del país, amb especial atenció a l’ampliació de l’Aeroport del Prat, la finalització de l’L9 del metro, l’actualització de la xarxa de Rodalies, els accessos al Port de Barcelona o la construcció de la ronda del Vallès. “És una necessitat de país. No fer-ho, té un cost per a la societat i per a la competitivitat”, ha assenyalat el degà de l’EIC, Narcís Armengol. En segon lloc, i potenciat per la sequera per què passa el país, el document reclama un acord per fer una “gran inversió” en noves fonts de subministrament d’aigua que no depenguin del cicle natural, atès que “a causa dels efectes del canvi climàtic, els recursos hídrics provinents del cicle natural disminuiran”. En aquest sentit, els enginyers aposten especialment per tècniques de regeneració i dessalinització de l’aigua, a més d’una interconnexió de totes les xarxes ja en marxa per assegurar un “sistema resilient i flexible”.

El tercer punt fa referència a la transició energètica, en el qual es demana una acceleració del model actual, “encara massa depenent dels combustibles fòssils”, ja que Catalunya “no està avançant al ritme necessari” en comparació amb altres països. És per això que els col·legis reclamen reforçar l’estructura de la xarxa de transport, promoure efectivament la mobilitat elèctrica i garantir la seguretat del subministrament elèctric, entre altres accions. Pel que fa a l’àmbit industrial, protagonista del quart consens, el document pren com a punt de partida (“i no d’arribada”) l’actual Pacte Nacional per a la Indústria per assenyalar cinc sectors prioritaris per potenciar: l'alimentació, la química, l'automoció, la farmacèutica i la biotecnologia. Tots ells, asseguren, han de ser complementats amb la innovació provinent de la indústria 4.0, la de la salut i l’economia digital, així com integrar les tecnologies digitals i de sostenibilitat. Aquest acord ha de servir, segons els autors, per “reforçar una cultura industrial” al territori i per promoure les vocacions STEM per disposar “dels professionals que han de seguir fent d’aquest país un referent industrial europeu”.

Finalment, el darrer punt dirigeix la mirada a l’administració pública, a la qual acusa de ser “feixuga i rígida” i de patir d’un “excés de burocràcia” i un “lideratge poc professionalitzat”. Els enginyers demanden una “profunda reforma” del sistema que impliqui que “s’escolti més als professionals i experts”. Per tot això, demanen un “profund procés de desburocratització i agilització administrativa” i una separació entre la política i la gestió pública. “Ens cal una visió compartida per modernitzar i adaptar les infraestructures de Catalunya als reptes del segle XXI”, conclou el text.