Un estudi liderat per la UPF aplica la biologia computacional per millorar la diagnosi de l’esclerosi múltiple
La investigació permet aprofundir en el funcionament biològic de la malaltia i es podria replicar en la recerca sobre alzheimer i altres demències
Categories:
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa i crònica que afecta el sistema nerviós central, provocant la inflamació i despreniment de la mielina, el material que embolcalla les fibres nervioses i facilita la conducció d’impulsos elèctrics. Segons dades de l’INE i el Ministeri de Salut recollides per Esclerosis Múltiple España, a Catalunya hi havia el 2021 10.771 casos, més d’un 70% dones. El diagnòstic de la malaltia no sempre és fàcil, ja que es basa en símptomes, historial clínic i exploració neurològica, i és per això que s’investiga per millorar els mètodes actuals. Fruit d’aquest esforç, una recerca internacional liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha desenvolupat una eina de biologia computacional, basada en l'anàlisi de xarxes multinivell, per a tenir una visió integrada de l'esclerosi múltiple.
Gràcies a l'enorme capacitat de les xarxes de simplificar dades complexes, l’estudi ha aconseguit revelar la correlació entre la proteïna MK03 -prèviament associada amb l'esclerosi múltiple- amb el recompte total de cèl·lules T -cèl·lules del sistema immunitari que ajuden a combatre les infeccions-. També ha mostrat el gruix de la capa de fibres nervioses de la retina i la prova de marxa cronometrada -que mesura el temps que triga un pacient a recórrer 7,5 metres tan ràpid com sigui possible-. Malgrat que la mida de l'estudi no ha permès validar que aquesta correlació es pugui utilitzar com un biomarcador per a diagnosticar i tractar l'esclerosi múltiple, sí que ha permès tenir una visió integrada d'aquest sistema complex i revelar la relació entre quatre escales biològiques: proteïnes, cèl·lules, teixits i comportament. “En les malalties complexes és molt difícil tenir biomarcadors genètics. Sovint són determinades per múltiples gens i hi ha molt de soroll de fons”, ha explicat el catedràtic de Biologia de Sistemes de la UPF, Jordi Garcia-Ojalvo.
L’estudi, publicat a la revista Plos Computational Biology, ha combinat tècniques de biologia bàsica amb la medicina aplicada, i s’ha dut a terme amb la participació de 328 pacients amb esclerosi múltiple i 90 persones sanes. Es tracta de la primera investigació que ha analitzat al mateix temps dades d’escales molt diferents, cobrint des dels gens fins a l’organisme complet. “En les malalties complexes, com en la societat, succeeixen moltes coses alhora, i ho fan a múltiples escales i al llarg del temps. Pel que els éssers humans, investigadors i metges, difícilment podem visualitzar-ho si no és amb aquesta mena d'eines que ens permeten discernir i identificar els elements que estan relacionats”, ha afegit el cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coresposanble de l’estudi, Pablo Villoslada.
En l’estudi han participat la UPF, l'Hospital de la Mar, l’Hospital Clínic, la Universitat de Medicina de Berlín i les universitats d'Oslo i Gènova. Els autor confien que l’obra col·labori a expandir el coneixement sobre com funciona una malaltia tan complexa com l’esclerosi múltiple, i esperen que es pugui aprofitar per investigar altres malalties complexes com l'Alzheimer o altres demències.