El cibermareig (cybersickness) és la sensació que pateixen algunes persones quan experimenten la sensació de moviment dins d’un món virtual sense que aquesta coincideixi amb el seu moviment real, sovint associada a la realitat virtual. De la mateixa manera que els marejos tradicionals, això pot provocar diversos símptomes, com mal de cap, nàusees, desorientació o vòmits. Fins ara, no es tenien evidències que aquests efectes tinguessin diferències de gènere, però un grup d’investigadors d’Enginyeria i Psicologia de la Universitat Estatal d’Iowa ha determinat amb un estudi que les dones són més propenses que els homes a patir aquesta condició.

Per dur a terme la investigació, els autors van reunir 150 persones que no havien experimentat mai amb aquesta tecnologia i les van fer jugar durant 20 minuts a un videojoc amb un casc de realitat virtual. Totes elles podien deixar de jugar en qualsevol moment si sentien malestar. La prova va determinar que les dones van abandonar l’experiència el doble de vegades que els homes, i que la intensitat dels seus cibermarejos era un 40% més gran.

En una segona prova, els acadèmics van voler comprovar si la distància entre les pupil·les d’una persona podria ser un factor condicionant en aquest àmbit, ja que les dones, de mitjana, tenen una distància menor que els homes. Tanmateix, l’estudi no va treure cap conclusió que donés suport a aquesta hipòtesi. En canvi, els resultats sí que van apuntar que el cibermareig era més habitual entre les persones que en el passat ja havien experimentat cinetosi (motion sickness, la sensació de sentir-se malalt davant imatges en moviment), la qual també és més habitual tradicionalment en les dones.

Amb aquestes dues proves fetes, els recercadors continuaran estudiant per què succeeixen aquests efectes secundaris. “Una de les coses que estem fent ara és comparar les configuracions de les ulleres i dels entorns virtuals per veure quines són les més efectives a l’hora de reduir el cibermareig per als usuaris primerencs, i si alguns d’ells són millors que els altres per a determinades persones”, ha explicat el professor de Psicologia i un dels caps del projecte, Jonathan Kelly.