El llibre de família posa punt final aquest divendres a més de 100 anys d’història en favor d’un nou document civil individual i en format digital. La mesura arriba després que el Senat aprovés el dimecres la llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil, per la qual s’impulsa el nou Registre Civil Únic, “una aposta clara i decidida per a la modernització d’un servei públic essencial per a la ciutadania", segons el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo.

El nou certificat digital estarà vinculat al codi alfanumèric del DNI i, a diferència de l’actual llibre de família, les dades que recollirà no estaran dividides per seccions, sinó que es registraran de manera continuada i cronològica. L’objectiu d’aquest canvi és que “el Registre Civil s’adapti al nou entorn tecnològic i a la transició digital que estem vivint”, d’acord amb Campo. Amb aquest fi, el nou document, que podrà ser expedit en qualsevol de les llengües oficials de la localitat, comptarà amb una base de dades comuna a la qual tindran accés totes les administracions i funcionaris públiques, exceptuant totes aquelles dades que quedin protegides per la llei. La seva implantació serà progressiva a tot el territori espanyol, i començarà a Barcelona i Madrid.

Aquest canvi no implica, però, la inutilitat dels llibres de família existents. Els documents físics ja expedits seguiran sent vàlids i actualitzats fins a la defunció dels seus titulars. El llibre de família va ser creat el 1915 a través d’una llei promulgada per Alfons XIII, i des d’aleshores ha esdevingut el document de referència en qüestions de naixements, matrimonis, tuteles i defuncions. Amb la digitalització i individualització del registre, es preveu augmentar l’agilitat dels tràmits telemàtics.