Es pot parlar de ciència i de tecnologia de forma independent, però també en conjunt. I es pot parlar de les dues disciplines també des d'una visió de les humanitats i les Ciències Socials. Aquesta segona mirada és la que aporten els Estudis de Ciència i Tecnologia que, valgui la redundància, són "la idea que tot el que té a veure amb la ciència i la tecnologia afecta la societat, i que tot el que té a veure amb la societat afecta la ciència i la tecnologia", assenyala la doctora en aquesta àrea, sociòloga i investigadora de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial - CSIC, Núria Vallès. Des de fa pocs dies, és també la vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Estudis de la Ciència i la Tecnologia (STS-CAT), una nova entitat que vol situar Catalunya en l'ecosistema i ajudar a fer que aquesta àrea de coneixement nascuda als anys 80 arreli també al territori.

És una disciplina que pensa més en l'impacte que en la innovació i la recerca de per si?

Les dues coses. Seria pensar, analitzar i estudiar la ciència i la tecnologia des d'un comportament interdisciplinari per entendre el rol social que compleixen actualment i de quina manera aquests àmbits de coneixement afecten les societats contemporànies. Per exemple, seria tenir en compte el component social de la pandèmia, i tenir una visió de la ciència i la tecnologia allunyada de la idea que són neutres i que només ens hem de fixar en els seus usos. Aquests estudis parteixen de l'aproximació que vivim en societats complexes en les quals la ciència, la tecnologia i la societat van juntes. És molt difícil establir línies divisòries clares, perquè el que trobem en la realitat és que aquestes formes de coneixement estan entrellaçades.

Aquesta és la visió que darrerament s'està reivindicant en les STEM.

La divisió rígida entre ciències, enginyeries i humanitat és relativament recent. Els grans científics i tecnòlegs, igual que els grans filòsofs, sempre han estat coneixedors també de l'altre àmbit de coneixement. Ara estem veient la necessitat d'integrar aquests diversos coneixements. És cert que en els estudis d'enginyeria hi ha una voluntat creixent d'integrar la filosofia, les humanitats i les ciències socials, però aquest esforç potser no es reflecteix tant en els estudis d'humanitats i de ciències socials. Aquesta integració és necessària perquè des de la interdisciplinarietat veiem cada cop més clar què és el que ens resulta més útil per entendre els reptes i les complexitats contemporànies, des de problemes ambientals o rol de les tecnologies, fins a les controvèrsies ètiques que apareixen amb la tecnologia o la recerca en biomedicina. Necessitem conèixer aquesta relació i pensar nous marcs mentals que ens permetin superar la divisió tradicional de coneixements.

"La divisió rígida entre ciències, enginyeries i humanitat és relativament recent. Els grans científics i tecnòlegs, igual que els grans filòsofs, sempre han estat coneixedors també de l'altre àmbit de coneixement"

Hem compartimentat massa el coneixement i hem reflexionat poc de forma transversal?

No sé si reflexionem poc, però sí que a vegades les polítiques públiques i en ciència i tecnologia tendeixen a entendre-ho tot des de la neutralitat sense integrar com afecten les societats. No diria reflexionar poc, sinó que integrem poc aquesta relació de coproducció que tenen les tecnologies amb el coneixement social. Perquè això no quedi només en eslògans, és important generar una infraestructura de coneixement que permeti relacionar els diferents àmbits de coneixement i unes polítiques públiques que integrin les necessitats i els desitjos dels diferents públics. Justament, la nostra associació neix amb dos objectius específics: enfortir la recerca interdisciplinària des de l'enfocament de plans d'estudis, projectes de col·laboració, etc.; i impulsar o intensificar la visibilitat pública de la interrelació entre les ciències socials i humanes, i les ciències i la tecnologia. Volem que aquests enfocaments estiguin presents en els processos d'elaboració de polítiques públiques. Ara amb el debat sobre la intel·ligència artificial, per exemple, és evident aquesta necessitat. Cal molta recerca, reflexió pública i estructura sobre les conseqüències socials i ètiques de la tecnologia.

La IA és la primera tecnologia que fa manifesta la necessitat de la interdisciplinarietat?

No ho diria així. A escala social, les noves tecnologies sempre ens semblen més disruptives i les que ens requereixen més atenció. Ara tenim el boom de la intel·ligència artificial, per tant, es fa molt evident aquesta necessitat. Però la necessitat de relació sempre ha estat present i penso en la contaminació, la gestió de residus i de l'aigua... Tot això són qüestions en què és important veure quins són els impactes entre ciència i societat. També podríem parlar de la biomedicina, que és un camp on els Estudis en Ciència i Tecnologia han tingut molt camí i molt impacte, perquè justament és molt més fàcil identificar aquestes relacions entre ciència i controvèrsies ètiques o efectes socials.

"Les polítiques públiques i en ciència i tecnologia tendeixen a entendre-ho tot des de la neutralitat sense integrar com afecten les societats"

Una de les atribucions que es fa a aquests estudis és que intenten entendre com la tecnologia i la ciència tenen la capacitat de crear un nou ordre social. En quin moment ens trobem ara?

Els estudis es qüestionen la idea del determinisme tecnològic, la idea que per si soles la tecnologia i la ciència no porten cap a les transformacions socials, sinó que sempre van acompanyades de models econòmics i voluntat política; i a la inversa, el mateix. Les tecnologies no són neutrals, sinó que depenen de com s'utilitzen, de com es produeixen i de quins valors porten inscrits. Per això, els estudis proposen una mena de debats teòrics, a banda de les qüestions més empíriques. Ara vivim en un moment en què no podem entendre res del que passa si no entenem tampoc quina és l'enorme acumulació de riquesa de les grans tecnològiques i les farmacèutiques. Al final, qualsevol debat sobre tecnologia o ciència acaba sent un debat polític. Bruno Latour diu que la ciència és fer tecnologia i política amb altres mitjans. Som en un món amb una important acumulació de riquesa en grans empreses tecnològiques i farmacèutiques i on falten mecanismes reals perquè s'escolti la veu de la ciutadania, dels pacients i dels col·lectius de persones afectades. Ens interessa tot el que té a veure amb la democratització de la tecnologia, que vol dir veure de quines són les pors, les necessitats, els efectes i de quina manera la gent s'apropia de la tecnologia.

Es posa molt el focus en la capacitat de les futures generacions de ser més crítiques i conscients. El sistema educatiu està incorporant aquesta visió interdisciplinària?

Parlem amb massa tòpics de l'educació i els joves, i de posicions molt polaritzades i molt apassionades. Això a vegades ens dificulta comprendre què està passant a l'àmbit educatiu. D'altra banda, també som ara en l'era de la desinformació, de les notícies falses, del negacionisme científic... tot això és un problema greu perquè impacta en els joves. Però no pot ser que l'educació ens interessi només quan els resultats són negatius, que ens ha de preocupar, però també hem de pensar que l'educació i l'escola són espais de futur. L'educació és l'eina més rellevant que tenim com a societat occidental per discutir sobre el futur i sobre quins valors i quins coneixements són importants. L'educació és la institució que més garanteix equitat social i justícia; i aquests components, quan parlem de ciència i tecnologia, sovint s'obliden. Tenim problemes que van més enllà de l'ús dels mòbils i de les pantalles, com les altes taxes d'abandonament, l'infrafinançament o la reproducció de desigualtats, que han fet perdre la capacitat d'ascensor social a l'escola. El focus del debat hauria de ser quins són els interessos socials i les prioritats per a l'àmbit educatiu, i quines eines digitals poden acompanyar això, no a la inversa.

Ha apel·lat als governs i a l'acció política, la Generalitat té aquesta mirada integradora?

En altres països aquesta integració interdisciplinària i l'establiment de mecanismes de participació ciutadana ha estat més intensa, però s'estan fent coses per tenir aquesta interacció, i penso molt en la centralitat del pacient. Però cal fer molta feina encara, sobretot donar més finançament per reconèixer la recerca interdisciplinària i l'aproximació de les ciències socials i l'ètica a la ciència i la tecnologia per entendre-les com coses entrelligades. La recerca és més lenta, necessita fons de finançament específics i programes de docència específics. Ens estem trobant que la gent jove que vol formar-se en aquesta disciplina ha de marxar a fora a estudiar o a treballar. És important generar aquesta xarxa institucional de suport i facilitar que hi participin diferents actors i col·lectius d'afectats per les diferents qüestions de la ciència i la tecnologia.

"Som en un món amb una important acumulació de riquesa en grans empreses tecnològiques i farmacèutiques i on falten mecanismes reals perquè s'escolti la veu de la ciutadania"

Cap a on marxa el talent?

Passa el mateix que a qualsevol altre àmbit de coneixement. Marxa als Estats Units i a altres països d'Europa com França, Alemanya, Països Baixos o el Regne Unit, on hi ha centres molt interessants amb una llarga tradició.

A l'associació sou ara una vintena d'investigadors, de quines disciplines?

Tenim d'estudis de diferents orígens. Venen de la física, de l'enginyeria, de la filosofia, de la sociologia, la biologia... Tenim perfils atípics que tenen estudis de disciplines totalment diferents, però que en la Ciència i la Tecnologia són el més comú.

“L'educació és la institució que més garanteix equitat social i justícia; i aquests components, quan parlem de ciència i tecnologia, sovint s'obliden”

La presència femenina és més alta en aquesta disciplina que a les STEM? 

Com passa en la ciència, hi ha dades que diuen que hi ha unes tisores o una canonada que no deixa que les dones arribin a dalt. Però aquí també hem de veure una cosa: massa sovint ens preguntem sobre la manca de presència de dones en l'àmbit STEM perquè està molt ben valorat econòmic i socialment, i ens preocupem poc dels homes que estan en els estudis relacionats amb el servei de les persones i les cures. Estem establint una important jerarquia en les formes de coneixement, també en el coneixement social i humanístic. Hauríem d'analitzar quins són els coneixements en els quals, tradicionalment, han participat les dones i quina és la valoració que en fem. Aquest debat té una mirada ètica i social sobre el desenvolupament tecnològic i la responsabilitat social, perquè implica també reconèixer el valor de les cures i de les relacions d'interdependència de les nostres societats.