La sostenibilitat i el desenvolupament tecnològic han d’anar de la mà, perquè es nodreixen mútuament. Aquesta és la premissa principal que defensa el president executiu de La Salle Technova Barcelona, Josep Miquel Piqué, també membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), que demana introduir “el diàleg entre el sector tecnològic i d’altres entorns com l’agricultura i el transport que veuran i viuran des de la tecnologia els avenços cap a la sostenibilitat”. Recollim en aquesta entrevista, part del treball de recerca elaborat per al Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2024 del Cercle Tecnològic, la seva visió i peticions per tal que hi hagi “consciència, transparència i responsabilitats” per part de tots els actors que han d’empènyer cap a un ús de les TIC de forma inclusiva, ètica i amb un impacte transversal positiu.

Quin creu que és el paper que juga la tecnologia en la promoció i el desenvolupament de la sostenibilitat en els entorns urbans i empresarials?

Les tecnologies de la informació i les comunicacions són elements claus per fer que la dupla digital and green puguin realment ser retroalimentades. De fet, no s'entén la sostenibilitat sense la digitalització i no s'entén la digitalització sense una estratègia sostenible. En aquest sentit, la mateixa intel·ligència artificial, la internet de les coses, les mateixes energies renovables o, fins i tot, la captura i l'emmagatzemat de carboni ens permeten desenvolupar estratègies per maximitzar aquestes relacions i, per tant, assegurar allà on podem posar sensòria. Per tant, afegint sensòria a la realitat, introduint comunicació per capturar aquesta informació i intel·ligència sobre aquestes dades, podrem prendre decisions de forma efectiva per tal d'assegurar que tenim un futur més verd i més sostenible digitalment.

Quins projectes específics s'estan desenvolupant al CADS per minimitzar l'impacte ambiental del sector TIC?

En l'últim informe es va desenvolupar un conjunt de reptes explícits, deu reptes amb els que Catalunya ha de treballar. Primer, la necessitat d'accelerar una transició energètica sostenible i justa. Segon, un canvi cap a una economia de model circular i, per tant, un model molt més sostenible. Es tracta d’un model de transport que també vinculi la mobilitat de les persones i de les coses per tal d'assegurar que hi hagi una sostenibilitat amb aquest transport, però també incorporar tot un conjunt d'estratègies cap al canvi climàtic que poden ser des de temes d'economia, salut o benestar per les persones. En acabar, és important veure el tema del repte de l'habitatge. Cal recordar que el CADS no només se centra en la sostenibilitat mediambiental, sinó també en la sostenibilitat social, i es demana una incidència bàsica amb la substitució o la transformació d'aquesta cronificació de la pobresa per tal que aquests reptes d'exclusió social puguin ser incorporats amb el futur de Catalunya. També s'incorpora un element interessant, que és l'abandonament dels espais rurals i com des de les tecnologies de la informació i des de la sostenibilitat també s'incorpora el món rural amb el desenvolupament econòmic i social.

"Els propòsits de la sostenibilitat estan marcant una agenda clara no només de l'economia i la societat, sinó també d’aquestes noves empreses que donen resposta disruptiva a solucions del futur"

Quines tecnologies jugaran un paper crucial en la lluita contra el canvi climàtic i la reducció de la petjada de carboni?

Les tecnologies, sense cap dubte, han d'abordar els reptes que té la sostenibilitat. Primer, amb la gestió eficient de l'energia, i aquí tenim xarxes intel·ligents i tot el que significaria smart grids o Internet of Things per assegurar la sostenibilitat. Després, les tecnologies que ajuden a la millora de la mobilitat urbana. Això vol dir la sensòria de tot el transport i, per tant, assegurar que d'alguna forma aquest transport és sostenible, però també perquè podem evitar embussos o optimitzar rutes de transport tant públic com privat. Tot el que significa la gestió de residus, aquí veuríem com la internet de les coses ens assegura donar una traçabilitat, no només amb la recollida, sinó amb la gestió de residus i tot el que és els contenidors connectats per tal d'assegurar que hi ha rutes que recullen aquells contenidors que estan plens. O també la vinculació amb el consum de l'aigua, on tenim sensors intel·ligents per detectar fuites en temps real i per monitorar l'ús de l'aigua. Les tecnologies també estan sent utilitzades per a una millora en l'emmagatzemen d'energia. Avui dia, tenim bateries, però aquestes bateries i aquestes tecnologies tenen reptes per aquest emmagatzematge i el que cal és assegurar que es cobreixen les necessitats. Cal dir també que les xarxes intel·ligents i gestió de la demanda són elements claus, tecnologies que ens podem permetre predir la demanda i sobretot l'ús de les infraestructures i l'energia, i tot el que significaria actuacions vinculades ja ficaria directament amb el cotxe elèctric o vehicles elèctrics. Aquests vehicles elèctrics tenen el gran repte de la càrrega i de les smart grids, de com d'alguna forma, o el vehicle-to-grid, que pugui permetre que els cotxes estiguin no només carregats, sinó que estiguin realment sostenibles en tot el seu cicle de treball. I per últim el desenvolupament de microxarxes.

Observant l'ecosistema d'innovació actual, ha detectat un increment en el nombre d'empreses TIC que giren al voltant de solucions sostenibles?

Veiem un increment substancial amb el nombre de start-ups que estan desenvolupant iniciatives per als reptes d’aigua, de residus, de tecnologies d’IoT, de sensòria o de les comunicacions o la mateixa intel·ligència artificial. Clarament, hem vist com el món de l'emprenedoria pren sentit quan hi ha reptes. I els reptes venen perquè tenim propòsits, i els propòsits de la sostenibilitat estan marcant una agenda clara no només de l'economia i la societat, sinó també d’aquestes noves empreses que d'alguna forma donen resposta disruptiva a solucions del futur o a reformular solucions del passat amb noves formes de propostes de models econòmics o de negoci.

Quin rol específic considera que haurien de jugar les aliances públic-privades en la promoció de la sostenibilitat dins del sector tecnològic?

La auàdruple hèlix pren sentit quan connecta les seves capacitats per resoldre reptes comuns. És aquí on queda clara la importància que de la política pública, les activacions empresarials i els centres tecnològics o universitats perquè puguin treballar de forma conjunta per resoldre reptes. Aquí veiem la gran força que tenen els clústers com a mecanisme i estratègia de treball conjunt per resoldre temes de sostenibilitat o temes vinculats amb els àmbits que hem dit d'energia, com els clústers de finançament energètic, o el clúster de residus.

"Catalunya té una ubicació estratègica que li permet ser un ‘hub’ de connexió no només amb Europa, sinó amb Amèrica Llatina o amb Àfrica"

Quines oportunitats i avantatges té Catalunya per esdevenir un referent mundial com a hub d'innovació en sostenibilitat?

Primer de tot, Catalunya té una ubicació estratègica específica que, d'alguna forma, li permet ser un hub de connexió, no només amb Europa, sinó amb Amèrica Llatina o amb Àfrica; és a dir, té una ubicació geogràfica clau per interactuar amb diferents agents. La segona veritat és la dels recursos naturals i la diversitat ecològica que té Catalunya. Això significa que tenim un ampli espai de no només aplicació, sinó d'exposició, perquè tenim des de la muntanya o el mar, a la terra d'interior. El tercer element clau és les universitats de prestigi i centres de recerca, que d'alguna forma alberguen un conjunt de persones, talent i grups de recerca que poden ser claus per generar nou coneixement i l'aplicació de coneixement. I, òbviament, l'apartat clau pera mi és aquest teixit empresarial innovador que pot donar, no només amb start-ups, sinó en corporacions en vinculació amb start-ups, solucions als reptes de sostenibilitat. Per últim, sense deixar de banda el paper del govern, voldria destacar que una administració pública líder que marca una agenda pública, bé sigui pels incentius fiscals, bé sigui per subvencions o per regulacions favorables, sense cap dubte fa de Catalunya un marc laboratori internacional d'aplicacions de solucions d'innovació.

Quin paper haurien de jugar els centres tecnològics i els parcs d'innovació en la promoció de l'economia circular dins del sector tecnològic?

La primera funció de la universitat és la docència; la segona, la recerca, que és la mateixa que la d'un centre tecnològic: recerca aplicada o tecnologia desenvolupada. El punt clau és ser font de noves innovacions disruptives. El que es demana als centres tecnològics no només és ser un departament de I+D de les empreses per allò que tenen necessitat ara, sinó proveir d'innovacions que puguin permetre una solució que no existeixi de forma explícita al mercat i que sigui, per tant, una nova forma disruptiva de solucionar els reptes socials, econòmics i mediambientals. Què hem après de tot això? Que moltes vegades la millor forma de transferir aquesta tecnologia és a través d’emprenedors de base tecnològica, i aquí crec que tant centres tecnològics com universitats han de ser una veritable font d'innovació disruptiva.

Creu que hi ha suficient oferta formativa sobre sostenibilitat i tecnologies verdes?

Quan parlem de formació, hauríem d'incorporar dos elements: aptituds i actituds. Una cosa és que hi hagi continguts explícits per desenvolupar reptes i solucionar reptes que hi hagi en l'entorn, com màsters específics en smart grids, en smart cities o en energies renovables. Però sobretot, a part de la capacitació, l'important és la sensibilització per a la transformació. En la mesura que eduquem els alumnes amb la consciència de la transformació i, per tant, de la responsabilitat de l'entorn, estarem ajudant a fer que aquests alumnes siguin persones transformadores de la seva realitat. En el cas de La Salle, fem que tots els alumnes de primer passin per un programa d'emprenedoria social, on cadascun dels prop de 1.000 alumnes resolen reptes que han estat identificats per ells amb el marc de l'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Són ells els que han de donar resposta explícita amb projectes concrets que haurem de defensar i, de fet, han defensat durant aquest curs públicament a l'entorn. Per tant, no només és un tema d'aptituds, sinó de competències i continguts, sinó d'actituds, de com desenvolupem una voluntat de ser agents transformadors. Si fem això, estarem adequadament formant la nostra joventut per tal de ser agents de canvi.

"Moltes vegades la millor forma de transferir la tecnologia és a través d’emprenedors de base tecnològica, i tant els centres tecnològics com les universitats han de ser una veritable font d'innovació disruptiva"

Quina considera que és la prioritat màxima o el problema més urgent a abordar?

Els deu reptes per a la sostenibilitat: la necessitat d'accelerar la transició energètica justa i sostenible; el canvi en un model d'economia circular; un model de transport i mobilitat responent a l'emergència climàtica; un increment dels impactes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics i, òbviament, tots els recursos vinculats a la sostenibilitat; un agreujament amb el tema de l'habitatge que comentàvem; la cronificació de la pobresa; l'abandonament dels territoris rurals; i, potser, incorporar l'envelliment, les desigualtats. i sobretot un conjunt d'accions de coordinació de tots els agents.

Quines polítiques de sostenibilitat creu que seran claus per als propers 10 anys?

Tenim reptes del passat que encara no s’han resolt. El primer és la transició energètica a fons renovables. Aquest és un element que va per bon camí amb l’eòlica, la solar, la hidroelèctrica... però hi ha recorregut a fer. El segon és l’eficiència energètica, assegurar que només consumim aquella energia que és necessària. El tercer element és tot a l'apartat d'economia circular, reutilització, reciclatge de materials i tot el que significarà l'economia circular amb el seu temps, des del disseny fins a l'ús. El tema de la conservació de la biodiversitat i més en un entorn de canvi climàtic, la desforestació o l'agricultura sostenible. Com a punt cinquè hi ha tot el que és transport sostenible, hi ha tot el debat de transport menys contaminant. També amb l'ús de transport sostenible i l'ampliació de xarxes perquè la gent, si s'ha de moure, tingui transport públic en lloc de transport privat. I per últim, hi ha tot un apartat de gestió sostenible de l'aigua, que aquí tenim un dels reptes crítics, i més a la zona on vivim ara, on tenim en certes zones una manca de recursos extremadament clau d'aigua.

Quins ODS creu que són actualment els més crítics per al sector tecnològic català?

Al final, el que cal és assegurar que hi ha educació i sensibilització mental, però sobretot innovació per donar resposta a aquests reptes de sostenibilitat. De tots els ODS, jo n'he escollit tres. L'ODS 9, que és el d'indústria, innovació i infraestructures. Aquest ODS té per objecte assegurar la sostenibilitat, però també la innovació vinculada amb tot aquest apartat. Les TIC tenen un paper clau per assegurar la digitalització. Per exemple, els bessons digitals que han permès que hi hagi models de monitorització de la Terra i de la seva evolució. L'ODS 7, des de l'òptica d'energia, assequible i no contaminant. Aquí tenim les tecnologies renovables, però també l'emmagatzematge, i tot el vinculat amb l'ús de l'energia, la producció i consum responsable. L'ODS 12, on hauríem de buscar totes les lògiques d'economia circular, de seguretat que qualsevol disseny ja està pensat amb el dia que aquell producte es pugui reutilitzar o allargar l'ús, o una reutilització o un reciclatge d'aquests materials.

"La sostenibilitat és un abordatge integral i holístic"

Quina estratègia hauria de seguir el sector tecnològic català per assegurar que les seves innovacions són inclusives i sostenibles a llarg termini?

El primer, clarament, entendre que la sostenibilitat és un abordatge integral i holístic, i per tant ha d'estar integrada al principi de sostenibilitat des de la inserció de qualsevol nou producte o qualsevol nou servei. Segon, que la inversió a l’àrea de R+D+I és sostenible. Una empresa haurà de tenir la R+D+I i no només un compte econòmicament sostenible, sinó també socialment responsable i amb una òptica verda.