Quan es parla de tecnologia en el món de l’esport, fàcilment es pensa en un braçalet que monitora el ritme cardíac o l’oxigen en sang; en sensors que i intel·ligència artificial que monitoren el detall de les curses dels atletes; en càmeres que graven qualsevol moviment per detectar anomalies que suposen un entrebanc en els entrenaments... i un llarg etcètera. Però rere tot això hi ha una base, que no és més que la salut i el rendiment personal de cada esportista, que garanteixen uns bons resultats en competició i en cites claus com els Jocs Olímpics. El Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat té aquesta premissa per bandera, per això l’àrea de Ciències, medicina i tecnologia del centre treballa amb la medicina, la fisioteràpia, la biomecànica, la nutrició o la psicologia com a eixos determinants per implementar les eines adequades. “La tecnologia ens serveix per confirmar si una persona està bé o no de salut, ens dona una informació clau per determinat el rendiment físic, tècnic, tàctic i psicològic per actuar”, assenyala el cap de Ciències, Medicina i Tecnologia, Xavier Bàlius.

Seguint l’òptica de treballar per situar el bon estat de salut i la cura com a eix del bon rendiment, el centre segueix el següent esquema: avaluació, diagnòstic, intervenció i reavaluació. “És el principi que seguim els professionals, però també la tecnologia. Necessitem aplicar sistemes que ens donin la informació clau per tenir l’elit”, apunta el responsable de la divisió.

Combinar mètodes tradicionals amb la innovació

Les ecografies o les ressonàncies magnètiques ja són més que conegudes, però continuen sent vies de diagnòstic eficaces per valorar el grau de lesió. Ambdós sistemes permeten treure conclusions per avançar cap a tractaments com les infiltracions de plasma ric en plaquetes (PRP), que consisteix a “extreure sang, centrifugar-la i obtenir un plasma específic que s’insereix a l’articulació per incrementar les probabilitats d’èxit i accelerar la curació”, explica el responsable; l’estabilometria, que analitza els desequilibris en la marxa; o la podologia dinàmica. També tenen en ple desenvolupament un mètode tractament anomenat COISport, el qual es preveu aplicar al 100% en els pròxims quatre anys, pensant en els següents Jocs Olímpics. Aquest sistema consisteix a analitzar la capacitat ocular, fonamental per a un bon rendiment esportiu.

El CAR aplica sistemes mèdics basats en tecnologia per accelerar i fer més eficients la detecció de lesions i la recuperació

La col·laboració és un pilar en el desenvolupament de proves de diagnòstic i de cura. Un exemple és R-Force, una solució per entrenar la marxa amb suport complet del pes corporal creada per BTL Medic. “Quan estàs fent una rehabilitació, com que no vols estar al 100% trepitjant la superfície, pots treballar amb aquesta màquina que converteix una bossa en una cambra pressuritzada. D’aquesta manera, t’aixeca i et dona suport, i no sents realment el teu pes, sinó que estàs trepitjant amb un 5% o 10% del pes real. Això facilita la recuperació”, detalla.

Una altra via de treball per a la rehabilitació i tornada dels esportistes a l’activitat és el Sistema Súper Inductiu, la base del qual és el treball amb camps electromagnètics per despolaritzar els nervis i provocar contraccions musculars per facilitar la recuperació.

Totes aquestes propostes es complementen amb elements comuns com les cintes d’equilibris Slack —amb una opció de “cinta infinita” per als esportistes del CAR que gira—, màquines isocinètiques o les clàssiques proves d’ergometria —conegudes per les imatges dels nous fitxatges dels equips de futbol en les revisions inicials per avaluar el seu estat de salut.

Líders en biomecànica

Si hi ha una àrea en la qual el CAR de Sant Cugat és expert, aquesta és la biomecànica. Fa prop de 30 anys, l’equip va llançar-se de cap en una disciplina que despuntava a països com el Regne Unit, Alemanya o Austràlia, i que millora el rendiment dels esportistes mitjançant modificacions en la tècnica. Ara són un dels referents al món i tot el coneixement els ha permès avaluar, corregir i modificar les execucions dels atletes per optimitzar els resultats.

El CAR de Sant Cugat va apostar fa 30 anys per la biomecànica, seguint l'estela de països pioners com Alemanya, Austràlia i el Regne Unit

L’anàlisi tridimensional és una de les bases tecnològiques de l’àrea. “Va néixer els anys 80 al món de l’esport amb una cosa que es diu fotogrametria, que ve de la geografia, on s’aplicava per estudiar les muntanyes”, relata Bàlius, “nosaltres ho utilitzem per saber com es desplaça un esportista en el seu entorn natural i en la competició, i corregir moviments perquè millorar el rendiment o perquè aprengui una tècnica nova”. Inicialment, es podien obtenir en unes 5 hores seqüències curtes de pocs segons, mentre que ara, amb una inversió molt més petita de temps, s’aconsegueix molta més informació. “Per obtenir tot això, abans calien càmeres i marcadors que es posen al cos del pacient, com hem vist tantes vegades al cinema, que ho va adaptar després de treure bons resultats en l’esport, però ara ja podem trobar sistemes que han evolucionat fins a adquirir les dades sense marcadors”, afegeix.

Pensar en els Jocs Olímpics de Los Angeles

De cara al nou cicle olímpic, els professionals del CAR tenen entre mans una petició que ve de les disciplines de motor: “Quan són a la moto i tenen un xoc, no saben bé com cauran, i el que volen és minimitzar els riscos. Estem aplicant tècniques per millorar el sistema vestibular, per tenir una millor orientació en l’espai i saber com caure millor”. El sistema que descriu Bàlius té forma de cercle que gira en tres dimensions i que estudia paràmetres relacionats amb moviments de rotació, girs, acceleració i desacceleració, equilibris o pèrdues de referències.

Entre els deures pendents, es troba reforçar l’ús de la intel·ligència artificial amb prediccions. El responsable de l’àrea de Ciència, medicina i tecnologia alerta que la interpretació de les dades “és un art i que cal “temps i esforços” per integrar tota la informació que té el centre en una eina amb una capacitat d’influència clara”. Tot i això, no s’espanta pel que, una tecnologia que ara és en boca de tothom, no sigui un element fonamental, i referma que sempre s’ha comptat amb intel·ligència: “S’aplica des de fa molt temps, però no és artificial. Els entrenadors interpreten, intervenen i apliquen, saben proposar canvis en els entrenaments per obtenir resultats. Sempre ho hem fet, sense necessitat de tenir res artificial, i ha funcionat”.

Investigar per ser punters

La tecnologia i el coneixement dels professionals són les dues variables de l’equació que donen l’excel·lència al CAR. Tal com assenyala Bàlius, “estudiar, investigar i aplicar tècniques i tecnologies que no tenen els altres” és fonamental per “avançar-se i fer més que els altres”. “Si només apliquem les mateixes estratègies i tecnologies que altres centres i països, com a molt, arribarem a tenir les mateixes medalles que ells”, continua.

Bàlius: “Si només apliquem les mateixes estratègies i tecnologies que altres centres i països, com a molt, arribarem a tenir les mateixes medalles que ells”

Tots els Centres d’Alt Rendiment de l’estat espanyol treballen amb dinàmiques similars. Tot i això, hi ha un marge que permet a cada direcció dissenyar la seva manera de treball, definida també pels recursos disponibles. En el cas de les instal·lacions catalanes, destaquen per la inversió en biomecànica, i ja treballen de cara al pròxim cicle olímpic en.... I tot i que la situació és bona, Bàliu