L’activitat de Facebook i dels seus més de 2.500 milions d’usuaris van generar el 2019 un impacte ambiental de 339 tones de CO2, que equival a les emissions de 85.000 cotxes. Això és el que s’anomena petjada de carboni de la tecnologia o petjada ecològica digital, i és el resultat d’un ús intensiu d’internet durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any arreu del món. I és que qui no utilitza alguna app de missatgeria electrònica, envia emails i desa documents o fotografies al núvol? La xarxa ens ha facilitat la vida, però té unes conseqüències negatives que passen per alt.

Les grans empreses ja han dissenyat plans per reduir l’efecte que generen al planeta. Sense deixar enrere l’exemple de la plataforma social, Mark Zuckerberg ha dissenyat una estratègia per arribar al 2030 amb unes emissions zero. L’objectiu és nodrir l’activitat amb energia de plantes solars i eòliques, de manera que el 100% del consum que es faci provingui de fonts renovables. El problema, però, rau en el fet que no es tracta únicament de Facebook, sinó que la llista de proveïdors de serveis tecnològics és llarga: Netflix, HBO, Twitter, Instagram, TikTok, YouTube, Zoom, Skype, SoundCloud, Spotify, Dropbox, Google... De fet, aquest últim ha reconegut que el 2018 va provocar un impacte més de 15 milions de tones de CO2. És a dir, cada cerca sumava 12 grams més. Diversos estudis situen entre el 5% i el 8% la incidència de les TIC en el consum global d’electricitat el 2019, i tots coincideixen a afirmar que la tendència anirà a l’alça exponencialment.

Cada cerca a Google va generar 12 grams de CO2 el 2018

Un impacte invisible

El projecte CO2GLE va posar el 2015 sobre la taula les dades de l’impacte de l’activitat del cercador més gran del món. És una obra ideada per l’artista Joana Moll i que fa un càlcul de la quantitat de CO2 emesa d’acord amb les xifres fetes públiques la companyia aquell any. Així, cada segon que passa, l’usuari pot veure en un marcador com augmenta l’emissió de gasos contaminants a mesura que ho fan també les consultes a Google arreu del planeta.

L’objectiu de l’obra digital és fer obrir els ulls sobre les conseqüències negatives de l’ús de la xarxa. “Un dia davant de l’ordinador vaig pensar que no podia ser que això fos gratuït i vaig començar a investigar el tema. Em va sobtar molt com una cosa tan òbvia estigués tan deslligada de l’imaginari social i em vaig endinsar en el projecte”, explica Moll a MetaData. Una primera pàgina per conscienciar que va anar seguida d’una segona peça anomenada DEFOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOREST, la qual representa gràficament el nombre d’arbres que calen per absorbir les emissions derivades dels accessos a Google. “Tot i que no veiem el digital, no vol dir que no necessiti energia”, insisteix.

Moll: És difícil entendre què suposa fer un clic, enviar un correu o fer una trucada perquè no veiem què hi ha darrere i no ho podem quantificar”

Malgrat que Moll reconeix que hi ha més consciència respecte de fa 5 anys, quan va publicar la primera peça, lamenta que encara hi ha molt desconeixement sobre les infraestructures que sustenten internet i els processos de producció de la tecnologia: “L’acció i la conseqüència estan molt deslligades. És difícil entendre què suposa fer un clic, enviar un correu o fer una trucada perquè no veiem què hi ha darrere i no ho podem quantificar”.

‘Data centers’ i el núvol: el principal problema

L’investigador Jonathan Koomey, conegut com una de les principals ments pensants al voltant dels estudis sobre la petjada ambiental de l’entorn digital, identifica tres elements com a fonamentals per mesurar la contaminació de la xarxa: l’equip per accedir a internet; els centres de dades; i les xarxes com cables i antenes que transporten la informació i en faciliten l’accés. La seva principal conclusió és que el gran culpable és la infraestructura, la qual demana enormes quantitats d’energia per al funcionament, manteniment de la temperatura i emmagatzematge de les dades que hi circulen.

Les empreses ja han posat fil a l’agulla per frenar la tendència. Tal com assenyala l’investigador de la UOC Xavier Vilajosana, “els processadors són cada cop de més baix consum i els sistemes de refrigeració són més òptims”. També s’han començat a veure els primers data centers dins del mar. “El més paradigmàtic és que la digitalització no para”, recorda l’expert, “el problema no és el que tenim ara, sinó que demà voldrem vídeos amb més qualitat, més connectivitat, més apps i més realitat virtual”. Per això, assegura, és important seguir en la línia de cerca d’entorns més freds, tant de països més propers als pols com millora d’instal·lacions marítimes o entorns que usin tecnologies renovables que redueixin l’impacte ambiental del seu ús.

Vilajosana: “El’ cloud computing’ té un consum d’uns 200 terabytes/hora cada any. Això equival al consum energètic d’un país com Espanya”

En segon terme, Vilajosana situa el núvol com tecnologia contaminant: “El cloudcomputing té un consum d’uns 200 terabytes/hora cada any. Això equival al consum energètic d’un país com Espanya”. I desmenteix que el bitcoin i la mineria de criptomònades siguin un problema com a tal, sinó que ho és la infraestructura que sustenta l’activitat, que no són més que els centres de dades.

També cal posar els ulls en la producció dels dispositius, una àrea que fa anys que es troba en el centre del debat. Segons l’estudi Assessing ICT global emissions footprint: Trends to 2040 & recommendations, publicat al Journal of Cleaner Production, els telèfons intel·ligents ja suposen l’11% de les emissions de CO2 de les TIC i s’estima que el 2040 en generaran 125 megatones si la tendència no s’atura. En aquest cas, la fabricació dels terminals representa el 95% de la petjada de carboni dels smartphones. “No es tracta només de fer força perquè les empreses canviïn l’origen de l’energia que utilitzen, sinó també conscienciar les persones que triar aparells amb una eficiència energètica alta és un granet de sorra més que se suma a tot el moviment”, apunta l’ambientòloga Cristina Fernández, qui afegeix que reparar els dispositius i reciclar-los és una ajuda més.

Forçar un canvi en la regulació

Quan arriba la factura del telèfon a final de mes, una persona és capaç d’entendre si augmenta o disminueix respecte del mes anterior i perquè ho fa. Sap que hi ha un cost que varia segons el consum que es fa del servei, però aquesta consciència no hi és en els serveis per subscripció com la televisió, Netflix o la tarifa d’internet. Per això, segons l’opinió del docent de la UOC, els governs no s’han aplicat a treballar en cap política pública que vagi en la línia de reduir l’impacte ambiental de les TIC. “Cal una divulgació social perquè la gent entengui i reclami”, apunta, “si no hi ha demanda d’una regulació i la classe política no té cap incentiu per fer-ho, no s’hi posarà remei perquè les administracions són a anys llum”. “Hi ha poca formació i poc coneixement general”, afegeix.

Vilajosana: “Si no hi ha demanda d’una regulació i la classe política no té cap incentiu per fer-ho, no s’hi posarà remei perquè les administracions són a anys llum”

Encara que el context actual no sigui favorable, Vilajosana no perd l’esperança de veure una transformació. Posa com a exemple el sector de l’alimentació, on la demanda de productes ecològics creix de manera progressiva i va guanyant presència amb botigues especialitzades i amb més espai als lineals de les grans superfícies. “S’ha integrat el discurs que els processats són negatius i que cal menjar més orgànic, i ha estat amb els anys, les modes i la formació”, recorda. Per això creu que la consciència ecològica seguirà el mateix camí: “Arribarà al terreny del digital, com ja està passant amb la privacitat, on tenim més consciència i no ho acceptem tot sense mirar com fèiem abans”.

I seguint amb els exemples, proposa mirar cap al sector de l’energia, el qual ha passat de tenir un mercat monopolístic a veure’l diversificar-se amb una entrada massiva de companyies. “En un futur, com a consumidors podrem triar si volem energia verda, si la contractem a una cooperativa de productors i si contracto els serveis al núvol a un centre de dades que garanteix una font energètica renovable”, afirma, “els governs llavors sí que ho regularan i demanaran uns mínims de sostenibilitat als proveïdors”.

El “petit” consum que contamina

Reduir la il·luminació de les pantalles dels dispositius o no deixar-los en stand by són dos hàbits fàcils d’integrar i que l’ambientòloga Fernández situa com a bàsics per reduir el consum i l’impacte ambiental. L’experta també recomana evitar el consum de continguts en streaming i potenciar la descàrrega, malgrat que reconeix que el sistema no ho facilita: “Tot està pensat perquè mirem i escoltem en directe, i cada cop és més difícil trobar maneres de baixar-se els vídeos. En alguns casos, cal fins i tot anar a webs que no es consideren del tot ètiques per fer-ho”.

Descarregar els documents, evitar la reproducció automàtica de vídeos o no deixar els dispositius en ‘stand by’ són hàbits per reduir l’impacte ambiental

Tampoc veu amb bons ulls l’acció clàssica de cercar a la barra de navegació el nom d’una pàgina web en comptes d’escriure directament l’URL perquè “suma una consulta més a Google”. I proposa buscar cercadors alternatius com Ecosia, que promet destinar el 80% dels ingressos a reforestació al món.

A la llista d’hàbits saludables Vilajosana afegeix descarregar els documents en .pdf, de Word o de Power Point, entre altres, si se sap que seran de consulta habitual en comptes de cercar-los una vegada rere una altra al web. “Cada consulta és una petició al servidor, una nova transferència de dades a la xarxa i energia que es gasta”. Com també tancar les pestanyes obertes i no acumular-les perquè “cada lloc que visitem té anuncis que es van actualitzant, generen noves peticions al servidor i noves transmissions d’informació”. “El material dinàmic provoca un consum invisible”, alerta.