La nova llei de l’Audiovisual vol regular l’ús del català a les OTT

El document pretén garantir que el 51% de la producció europea pròpia estigui disponible en aquesta llengua

Redacció

El nou text no descarta sancions per evitar que el català sigui residual als continguts sota demanda
El nou text no descarta sancions per evitar que el català sigui residual als continguts sota demanda | Cottonbro Studios

La futura Llei de l’Audiovisual posarà més èmfasi que mai en la presència del català en el nou panorama de les plataformes de distribució directa o sota demanda (OTT). L'avantprojecte, que va ser aprovat aquest dimarts pel Consell Executiu del Govern, pretén aconseguir que el 51% dels continguts de producció europea que es facin a Catalunya siguin en català o aranès. Es busca complir, de fet, l’objectiu que ja marca la directiva comunitària.

El text es posa al dia respecte de l’anterior normativa, que s’havia quedat obsoleta, i busca donar resposta als reptes derivats de la coexistència de l'audiovisual català amb el d'abast espanyol i de la irrupció de les noves formes de comunicació digital. Així, les mesures per garantir l'ús normal del català podrien anar acompanyades de sancions a qui incompleixi les quotes. “El Parlament és l’òrgan competent per legislar sobre aquest punt i és una possibilitat que s’haurà de desenvolupar”, va explicar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. L’avantprojecte, però, només recull l’aspiració de fer complir l’esmentat 51% i no preveu accions concretes que obliguin a revisar la llengua de les produccions als catàlegs de les plataformes.

El CAC podrà ‘vigilar’ les plataformes

Un altre pilar de la nova llei és l’ampliació de funcions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). A partir d’ara, podrà monitorar també els continguts de les plataformes per tal d’alertar sobre qualsevol classe de discriminació, violència i estereotip, amb una especial cura per evitar fenòmens com el de la pressió estètica, o vetllar per no revictimitzar les víctimes de violència de gènere.

L'avantprojecte, a més, fa un pas endavant en la línia de consolidar una major accessibilitat als mitjans de comunicació, tot potenciant l’ús de la llengua de signes catalana. També reforça les mesures per prevenir l'activitat dels operadors sense títol habilitant per tal de garantir “el respecte al pluralisme informatiu i les regles de la lliure competència”.