Parlar de tecnologia 4.0 no vol dir únicament fer referència a les noves eines que surten al mercat, sinó que cal obrir bé els ulls per veure que és el detonant d’un canvi de vida que afectarà l’esfera laboral i social. Això demana crear talent de forma accelerada per treballar amb els algoritmes que dissenyen aquest món, però posant especial èmfasi en donar oportunitats a les dones. I és que els estudis ho alerten, amb xifres de tota mena i que apel·len a sectors diferents, però amb una mateixa conclusió: la innovació i la digitalització transformaran el món. “Actualment, el 75% de les feines necessiten habilitats TIC, i d’aquí a 10 anys, el 60% dels llocs de treball que tindrem seran totalment nous, avui no existeixen”, ha concretat la membre de l’àrea de Clima i Ciutats intel·ligents de la Comissió Europea María Galindo a la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) organitzada pel Consorci de la Zona Franca.

La intel·ligència artificial (IA) ja és un element intrínsec en bona part de la tecnologia que s’aplica a l’entorn industrial, mèdic, educatiu o social, entre molts altres. Tanmateix, els desenvolupadors dels algoritmes que la integren són majoritàriament homes. Aquesta situació, segons Galindo, és un risc per a la creació d’un futur inclusiu: “D’ells dependrà com es desenvolupi el nou entorn laboral i social, per això és important que les dones influeixin en l’entrenament d’aquesta IA”.

Galindo: "És important que les dones influeixin en l’entrenament de la IA”

Però el problema rau no només en la manca de talent disponible ja a mercat, sinó també en l’interès que mostren les futures generacions per les disciplines més tècniques. La presència femenina a les universitats és més àmplia a la universitat si es compara amb la masculina, una imatge que es reverteix si es posa la lupa en els estudis STEAM. “Tenim una falta de referents i un problema d’estereotips que fan que les nenes i les noies joves no ho vegin com una oportunitat”, ha lamentat la directora de Desenvolupament de Negoci de Page Group i ambaixadora de Women in Tech a Barcelona, Joana Barbany. I també, ha afegit, entre les capes de més edat: “Les dones més grans poden fer un programa de reskilling per aprofitar les portes que obre el sector”.

Un dels mecanismes aplicats per l’empresa Thoughtworks davant aquest escenari és la creació d’un programa que forma dones sènior perquè adquireixin les habilitats i capacitats que actualment demanda el mercat. “Pot semblar que es va crear egoistament per trobar el talent que ens falta, però no és així”, ha assenyalat la programadora de software de la companyia, Gabriela Chasifan, “si es queden amb nosaltres, perfecte; si no, donem una retribució a la societat amb professionals qualificades”.

Un canvi cultural i social

Més enllà d’actuar per frenar la falta de professionals qualificats actuals, les expertes tenen clar que cal anar a l’arrel. “En etapes molt primerenques ja limiten el talent de les nenes, ens diuen en què som bones i en què no, i ens col·loquen certs estereotips que marquen el nostre desenvolupament amb la tecnologia”, ha denunciat Chasifan. Les seves recomanacions van en la línia de repensar el model educatiu per apropar les àrees tècniques entre les alumnes i abordar el canvi de mentalitat també en etapes més avançades, incloent-hi les àrees corporatives: “A la nostra companyia tenim un departament de Diversitat i Inclusió que està al mateix nivell que Finances o Recursos Humans, i intervé en tota estratègia o procés que s’inicia. Això es tradueix, per exemple, en no demanar el 100% dels requisits que demanem en una oferta laboral perquè les dones dubtem més que els homes i ens qüestionem si som vàlides”.

Les quotes són un altre mecanisme sovint aplicat, però també posat en dubte. A ulls de Barbany, és una solució “per al moment” i que cal “rebaixar-ne l’obligatorietat perquè no generi un efecte negatiu”. Per entendre-ho, ha posat l’exemple de les escoles bressol o l’educació primària: “Són entorns feminitzats i el que hauríem de fer és obligar que un 50% siguin homes. Hem de veure-ho com una eina per revertir situacions de fons”.

Chasifan: "Limiten el talent de les nenes, ens diuen en què som bones i ens col·loquen certs estereotips que marquen el nostre desenvolupament amb la tecnologia"

Malgrat que es tracta d’un ecosistema amb treballadors preparats, l’escletxa salarial no és absent. Barbany ha quantificat en un 8,6% la diferència de sous entre homes i dones que executen les mateixes tasques, però ha tornat a fer referència a un canvi cultural per revertir la situació: “Parlem de conciliació familiar, de mitges jornades, de deixar la feina quan es tenen fills... cal actuar des de l’estructura social”.

Primers resultats a la vista

Utilitzar el traductor de Google per veure la proposta que ofereix en català dels termes doctor o nurse és un exercici clàssic per saber si la IA que utilitzem habitual està esbiaixada. Fa dos anys, el resultat hauria estat metge i infermera, mentre que avui dia ja és metge/metgessa i infermer/infermera. “Cada cop tenim més present l’ètica i la responsabilitat per crear algoritmes que no discriminin”, ha celebrat Galindo, que va posar a prova l’eina i va celebrar els avenços que es fan.

Eines com el traductor de Google ja inclouen els termes en masculí i en femení en la traducció de ‘doctor’ o ‘nurse’

També és optimista el director general corporatiu i de Recursos Humans d’ABB, Antonio Freije, qui ha apuntat que les noves incorporacions femenines a la companyia són perfils tècnics, especialment d’enginyeria i disseny. “Abans la majoria anaven a fer suport i a ocupar àrees no tècniques en empreses tecnològiques, ara ja entren en posicions més tècniques”, ha assegurat, i ha reafirmat que cal incidir en revertir la situació perquè és “un tema de supervivència”. “En 10 anys, hem d’arribar al 40% de dones a les organitzacions TIC”, ha conclòs.