La UPC enlaira dos nanosatèl·lits per estudiar les regions polars i observar la Terra

L’operació també ha llançat a l’espai el primer demostrador tecnològic amb intel·ligència artificial

Categories:

Redacció

Recreació dels dos CubeSats, batejats com a ³Cat-5/A i ³Cat-5/B, orbitant al voltant de la Terra per dur a terme la missió FSSCat.
Recreació dels dos CubeSats, batejats com a ³Cat-5/A i ³Cat-5/B, orbitant al voltant de la Terra per dur a terme la missió FSSCat. | UPC

Dos nanosatèl·lits del Nanosat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han viatjat a l’espai la matinada d’aquest dijous per monitorar el gel polar i la humitat del sòl, i assajar sistemes de comunicació per crear una futura xarxa de satèl·lits federats. A bord de les petites naus de tipus CubeSats ha viatjat el demostrador tecnològic de l’Agència Espacial Europea (ESA) ɸ-sat-1, el primer que posa en òrbita la intel·ligència artificial a l’espai i que servirà per detectar la presència de núvols a les imatges òptiques i destriar-ne les que no tenen prou qualitat.

La missió rep el nom de FSSCat: Federated Satellite System 6U tandem mission for sea ice and soil moisture monitoring i va ser la guanyadora del Sentinel Small Satellite (S^3) Challenge Award de l’ESA el 2017. Les dades que s’extreguin de l’estudi serviran per calcular els índexs de riscos d’incendi, desertificació, aplicar millores en l’agricultura i en la navegació marítima i per fer una evolució més exhaustiva del canvi climàtic, entre altres. La finalitat és millorar la resolució espacial actual dels mapes d’humitat del terreny, combinant instrumentació de darrera generació de microones, dissenyada i construïda pel NanoSat Lab de la UPC, i d’òptica hiperespectral, desenvolupada per l’empresa Cosine Remote Sensing, dels Països Baixos.

La primera ‘missió federada’

Aquesta missió comprovarà, a més, el concepte de ‘missió federada’, ideada pel professor Alessandro Golkar, i en la qual els recursos de la missió (com ara dades, informació, processament a bord, etc.) es comparteixen entre diversos satèl·lits. En aquest cas, separats entre ells fins a una distància de 1.000 quilòmetres.

Els petits satèl·lits embarquen tecnologia de comunicacions òptiques, desenvolupades per la companyia Golbriak Oü, que tenen el potencial de transmetre grans volums d’informació amb menys interferències que les que es produeixen en els enllaços radioelèctrics entre els satèl·lits actuals. FSSCat conduirà experiments tecnològics en aquest domini, fonamental per establir en un futur xarxes de satèl·lits robustes.

Intel·ligència artificial a l’espai

La missió final FSSCat s’ha complementat amb el demostrador tecnològic ɸ-Sat-1 , promogut pel ɸ-Department de l’ESA i que permetrà experimentar per primer cop l’ús de la intel·ligència artificial en òrbita. Serà el primer experiment per agilitzar l'enviament de grans quantitats de dades a la Terra.

En concret, es tracta de demostrar el funcionament de la targeta Movidius d'Intel, basada en el circuit integrat Myriad 2, un xip que, utilitzant les dades de la càrrega òptica hiperespectral, detecta els nuclis de condensació dels núvols que puguin afectar les imatges. Tot i el gran volum de dades generades, aquesta tecnologia és capaç de filtrar i descartar les imatges que considera no vàlides per no tenir prou qualitat.

En el desenvolupament de ɸ-Sat-1 ha participat un consorci d'entitats, liderat per l'empresa Cosine Remote Sensing (Països Baixos) juntament amb la Universitat de Pisa (Itàlia), Sinergise (Esolovenia) i Ubotica (Irlanda).

El consorci de la missió FSSCat està format per la UPC  —a través del NanoSat Lab—, juntament amb l'empresa DEIMOS Engenharia  —branca portuguesa de la internacional Elecnor Deimos —, l'empresa Golbriak Space OÜ (Estònia), Cosine Remote Sensing (Països Baixos ) i Tyvak International (Itàlia), que ha assajat i integrat els components en els nanosatèl·lits, entre d'altres operacions prèvies al llançament. Tot això amb el suport econòmic i la supervisió tècnica de l'ESA.