IBM va treure al mercat el seu primer ordinador personal el 12 d'agost de 1981, justament fa ara 39 anys. El IBM PC 5150 es va presentar a Nova York, al Waldorf Astoria, per un preu de poc més de 1.500 dòlars. Tot i que els directius de la companyia van reconèixer tenir encara certes recances sobre l'aplicació pràctica de la nova tecnologia que estaven traient a la llum, la fita marcaria un abans i un després en el sector per a la companyia.

El projecte va ser aprovat, dissenyat, executat, provat i llançat al mercat en només 365 dies. Un any de treball a ple rendiment dels enginyers d'IBM que trencava amb tota la rutina de treball de les companyies tecnològiques, habituades a un ritme molt més lent. De fet, gran part de la por o desconfiança de l'organització es devia a aquesta rapidesa en la sortida al mercat del seu nou producte.

La persona que va liderar el projecte va ser Bill Lowe, la mateixa que va decidir acabar amb la norma de la companyia de marcar cadascun dels seus components amb el logotip d'IBM. Sabia que si mantenia aquesta estratègia, caldria molt més que un any per poder tenir el primer ordinador personal, pel que va recórrer a proveïdors externs tan de hardware com de software per generar sinergies i presentar un aparell potent i que fes història.

La primera reacció del mercat va ser sorpresa. No només per la mateixa tecnologia i pel temps rècord de fabricació, sinó per l'ambició que presentava aquest ordinador. Alguns analistes no consideraven capaç la societat de fer-ne un ús adequat a tanta innovació, pel que una de les crítiques que més es recorden és la següent: "Si IBM treu un ordinador personal, seria com ensenyar a un elefant a ballar claqué".

Arquitectura oberta, la clau de l’èxit

L’èxit de l’IBM PC 5151 radica en l’ús de l’arquitectura oberta per a la seva fabricació, fet que va permetre la creació de programari i perifèrics compatibles amb la tecnologia, així com l’amplicació amb hardware més modern i amb més potencial per allargar la seva obsolescència.

No obstanta això, aviat van començar a sortir propostes alternatives a l’ordinador d’IBM i a preus molt més baixos, que van comportar encara més la massificació dels ordinadors durant els anys 80 i 90. Finalment, IBM va decidir vendre la seva divisió d’Informàtica Personal a Lenovo el 2005.